Laura Gómez-Pintado – Grup de Treball de Gènere Ensenyament
Treball reproductiu i treballs relacionats amb les cures, al punt de mira del sistema capitalista i patriarcal.
El gener de 2020 la direcció de FEMAREC SCCL acomiadava la Silvia, treballadora d’aquesta falsa cooperativa, dos dies després d’haver comunicat oficialment que vivia un embaràs d’alt risc. A ni tan sols 10 minuts de l’hora de plegar, amb presses i manipulacions vàries, l’empresa li fa signar una carta de finalització de contracte amb data 20 de desembre de 2019. Aquell dia era 9 de gener de 2020. Aquell dia l’estaven acomiadant i donant un missatge clar: si et quedes embarassada perds la feina.
A Femarec no teníem secció sindical, algunes treballadores observàvem la injustícia des de la frustració i la soledat de qui pateix la desigualtat però no està organitzada. El Comitè d’empresa, format per CCOO i CSC, amb un llarg historial de mentides, pactes amb la patronal, mala praxis, manipulacions i sobretot, la gran habilitat de “fer veure que aquí no passa res”, no era una opció per nosaltres. Així que vàrem decidir acudir a l’advocada del Sector Social del sindicat d’Ensenyament de BCN i a les companyes de Gènere. Les nostres opcions a partir de llavors: demanda judicial i molta acció sindical. Calia fer una passa endavant, organitzar-nos i prendre consciència.
Era el primer cop que ens empoderàvem per moure una campanya de denúncia contra l’empresa. El primer cop que lideràvem una presa de decisions en allò relacionat amb les estratègies d’acció sindical que calia emprar. En aquell moment la majoria de companyes que estàvem donant suport i volíem iniciar l’acció sindical, ja no estàvem treballant a Femarec, molt menys a una secció sindical o amb presència al Comitè. Això ens porta a fer una referència a la imperant i extensa necessitat de la nostra Organització d’actualitzar-se en allò relacionat amb les noves maneres de fer acció sindical. Ens trobàvem també davant una d’una acció sindical que havia de focalitzar-se en la crítica al sistema patriarcal i havia d’implicar també, d’alguna manera, una socialització de la perspectiva feminista en l’acció sindical de l’anarcosindicalisme.
Femarec no és el primer cop que acomiada una treballadora per motiu d’embaràs i, a més, algunes portàvem mesos o anys treballant allà, vivint el maltractament i l’explotació que com a mètode la direcció de Femarec (amb la connivència del Comitè d’Empresa) empra cap a treballadores i usuàries. “No són casos aïllats” la conclusió indiscutible. No són casos aïllats a Femarec i no són casos aïllats al Sector Social perquè no són casos aïllats a un mercat laboral que s’alimenta de la misèria que generen patriarcat i capitalisme, l’aliança més criminal que coneixem.
El judici se celebraria el 24 de gener de 2021 i, per llavors, hauríem iniciat una campanya de visibilització del cas amb un doble objectiu: donar suport a la companya i denunciar la doble precarietat a la que ens veiem abocades les dones. No només ens enfrontàvem a una empresa molt poderosa a dins del sector social, amb molts contactes polítics, sinó també a una justícia que és de per sí profundament patriarcal i burgesa.
Finalment el judici no va celebrar-se perquè nosaltres havíem ampliat la demanda el dia abans, però l’empresa va voler pactar amb una quantitat irrisòria, reconeixent que l’acomiadament “no s’havia fet correctament”. La companya tenia clar no negociar i així ho va fer. El judici es farà el proper mes de novembre. Nosaltres seguirem amb la nostra campanya de visibilització i denuncia, recollint testimonis (que són molts) i duent a terme les estratègies de l’acció sindical que considerem més oportunes. Aprenent dia a dia i des de l’anarcosindicalisme, l’acció directa, la solidaritat, el suport mutu i el feminisme; perquè si ens toquen a una, responem totes.
Per acabar, d’aquest conflicte és inevitable destacar com de transversal és la precarietat que ens travessa. Com et toca quan pertanys a la classe treballadora i com és pràcticament impossible desfer-te d’ella quan ets dona, trans, de gènere dissident, migrant o amb diversitat funcional. També cal fer èmfasi en la precarietat del sector social. Un sector feminitzat, com ho està tot allò relacionat amb les cures. Allò més castigat i desvaloritzat pel sistema capitalista i l’economia mercantilista. Aquest sistema també ha estat l’encarregat de desvaloritzar el treball reproductiu, eix que aquesta lluita sindical també ha tocat. No ens cansarem de dir que és aquest treball reproductiu el que sosté la vida.
