Avanza: persistir és vèncer

El novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, van convocar aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que s’arrossega des de fa anys. Avanza, que va obtenir l’adjudicació el 2019, forma part d’una multinacional que presta un pèssim servei: vehicles que circulen tot i no complir normatives ni tenir la ITV, amb rampes per persones amb mobilitat reduïda que no funcionen en la gran majoria dels casos, una neteja quasi inexistent i un llarg etcètera de despropòsits que recauen en usuàries i en la plantilla.

Aquesta situació, a més d’altres males condicions laborals (salarials, torns, hores de treball…), van portar els treballadors a rebutjar amb un 86% dels vots l’últim preacord que havien presentat l’empresa i UGT i CCOO. La vaga va anar prenent força, amb un suport de la plantilla que rondava el 90%, i es va anar allargant durant mesos. La llarga vaga d’Avanza és un exemple de lluita, d’actitud i coratge, de fermesa de la plantilla en la defensa de les seves reivincidicacions; perseverant, dia rere dia, setmana a setmana, mes a mes; sense dubtar, aguantant davant les pressions de l’empresa.

Finalment, el 18 d’abril, després de mig any de vaga, la plantilla va tòrcer el braç a la direcció i va aconseguir la totalitat de les seves demandes. Persistir és vèncer!

Acord entre CGT, CNT i Solidaritat Obrera: l’anarcosindicalisme uneix forces

El passat 10 d’abril a Madrid les tres forces anarcosindicalistes del nostre país —CGT, CNT i Solidaritat Obrera— van presentar una crida compartida a la confluència i la unitat d’acció del sindicalisme combatiu.

Dècades després de l’escissió de l’anarcosindicalisme històric i de llargues tensions —mentre el neoliberalisme, a fora, avançava desbocat—, les tres organitzacions han restablert ponts, com no podria ser d’altra manera. Maribel Ramírez, Secretària d’Acció Sindical de CGT; Antonio Díaz, Secretari general de CNT; i José Luis Carretero, Secretari general de Solidaritat Obrera, van presentar aquest document titulat «A la clase trabajadora. Por la movilización y la confluencia». Un bri d’esperança molt necessària.

DEBILITAT, ESTRATÈGIA, PRESSIÓ I READMISSIÓ

Secció Sindical de CGT a Autobusos TMB

Fotografia: Roser Gamonal / La Directa

El passat 27 de febrer era acomiadat el company Ramiro de l’empresa d’autobusos pública TMB a Barcelona, dirigida a nivell polític per la socialista Laia Bonet en un acord de repartiment de poder entre socialistes i Comuns, que és la marca de Podem a l’Ajuntament de la ciutat. En considerar la direcció una falta molt greu el fet de presumptament pintar amb aerosol dues carcasses de plàstic de les 5000 càmeres de videovigilància instal·lades als autobusos amb fons europeus New Generation i fons aportats per TMB, més de 13 milions d’euros de diners públics gastats per vigilar, controlar i gravar mitjançant imatges el que passa a l’interior, amb l’argument de garantir la seguretat de persones usuàries i treballadores, una forma més de control social i assolir el somni humit de pensaments totalitaris; a la pràctica utilitzades per a la repressió sindical i per acomiadar.

Llegeix més

Inditex contra les cordes

Òscar Murciano

A finals del 2022, CCOO, UGT i el grup Inditex acordaven per als seus 46.000 treballadors i treballadores a l’estat espanyol un lineal no consolidable per al 2023, mentre traspassaven a les negociacions de convenis provincials els possibles increments sobre taules salarials. El que hauria estat una cessió més d’aquests dos agents socials en un context d’inflació disparada i sous baixos va suposar una reacció imprevista per als signants en què la CGT va fer un pas endavant i va posar contra les cordes el gegant del tèxtil.

Parlem amb Aníbal Maestro, secretari general de la secció sindical de la CGT a Zara i Lefties.

Llegeix més

REPRODUCCIÓ SOCIAL / EXPLOTACIÓ SOCIAL

Agustín Yáñez. Secció Sindical Joan XXIII

Podríem parlar del sector social a Catalunya des d’un anàlisi típicament sindical: una realitat laboral molt dura; unes condicions particulars d’explotació; el desenvolupament d’una petita oligarquia empresarial hormonada a base de subvencions públiques; la típica màfia sindical de CCOO i UGT falsejant negociacions en foscos despatxos per perpetuar la precarietat de les treballadores allunyant-nos d’experiències sindicals combatives i d’autoorganització.
Però, ¿quantes de les persones que llegim aquesta publicació no podríem dir el mateix de qualsevol dels nostres sectors?: patronal guanyant convenis, els sindicats de les gambes en cerca i captura, les treballadores segregades i explotades somiant en clau de consum i així, l’espiral de la derrota, mirant-se en un mirall infinit.

Llegeix més