Res de nou sota el sol

Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries 

L’Article 14 de la Llei 31/1995 (LPRL) assenyala el dret de les persones treballadores a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, la qual cosa comporta un deure inexcusable de la part empresarial de protecció de les treballadores enfront dels riscos laborals.

Donant compliment a aquest dret, en aquells treballs on es puguin donar situacions d’estrès tèrmic s’ha de realitzar l’avaluació de riscos corresponent, destacant els treballs en espais tancats o semitancats on la temperatura i la humitat siguin elevades o amb activitat física intensa, o els treballs en l’exterior recentment regulats mitjançant el Reial decret llei 4/2023:

Llegeix més

Treballs invisibles : Riscos invisibles

Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries

Les dones hem treballat sempre i no se’ns ha reconegut gairebé mai; no només a nivell salarial, que tampoc… El treball de les dones ens ve assignat per gènere: “ens correspon, i a més no ens costa res”.
Per què llavors s’hauria de reconèixer i molt menys pagar-se?
La situació de la seguretat i salut en el treball de la dona treballadora és només un reflex de la nostra situació en el món laboral i en la societat. Del paper que teòricament, i encara ara, ens ha tocat viure: un paper secundari en el millor dels casos; d’acompanyant, de cuidadora.

Llegeix més

L’assetjament psicològic a la feina

Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries    

Heinz Leymann, psiquiatre alemany 1932-1999, va definir l’assetjament psicològic a la feina, com la situació en què una persona o grup de persones actuen amb violència psicològica extrema vers a un altre, sistemàticament (almenys una vegada a la setmana) i durant un període prolongat de temps (mínim sis mesos) en el lloc de treball.

L’assetjament psicològic en el treball es descriu a la NTP 854, “Acoso psicológico en el trabajo”, detallant la publicació de l’esmentat psiquiatra designant el terme “mobbing” per aquest fenomen.  

Una de les característiques del mobbing és que es tracta d´una relació asimètrica entre les dues parts, on l’assetjador té més recursos, més poder o més suports que la part assetjada. 

“En las sociedades de nuestro mundo occidental, altamente industrializado, el lugar de trabajo constituye el último campo de batalla en el que una persona puede matar a otra sin ningún riesgo de llegar a ser procesada ante un tribunal”

Heinz Leymann, 1932-1999

L’assetjament laboral psicològic s’exerceix especialment a través de quatre mecanismes: 

  • Manipulació de la comunicació
  • Manipulació del treball
  • Accions contra la reputació o dignitat i 
  • Situacions discriminatòries respecte a la resta de treballadores/rs 

La treballadora sent que els seus assetjadors tenen una intenció explícita de perjudicar-la, resultant una amenaça per a la seva integritat, sovint no sap com fer front a la situació, ni com controlar les reaccions emocionals que genera. 

El fracàs davant el mobbing i en el control de l’ansietat desencadena una patologia pròpia de l’estrès que es crònica i s’agreuja progressivament.

  • Altres tipus d´assetjament: sexual i per raó de sexe:

Assetjament sexual: El Codi Penal defineix al seu Article 184.1 l’assetjament sexual  com “El que sol·licita favors sexuals, per si mateix o per a un tercer, en el context d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis en curs o habitual, i amb aquest comportament provoca a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant”

Un fet rellevant sobre la freqüència de l’assetjament sexual és que la majoria de les víctimes estan sotmeses a episodis repetitius d’assetjament i no a incidents aïllats.  

Hi ha dos aspectes que influeixen en l’aparició de l’assetjament sexual dins d´una organització: el clima organitzatiu i si el context és masculí o femení. 

El clima organitzatiu fa referència a aquelles característiques de l’organització que fan més fàcil la existencia d´un clima de tolerància cap a l’assetjament sexual.

La segona variable fa referència a si predominen els homes o les dones i si el tipus de tasques són predominantment masculines o femenines, les dones que treballen en contextos predominantment masculins  tenen més probabilitats de patir assetjament sexual.  

L’assetjament sexual té un impacte molt negatiu en el benestar psicològic de la víctima i la seva relació amb el món laboral, no cal que estigui exposada a altes freqüències d’assetjament sexual per experimentar aquestes conseqüències negatives.  

Assetjament per raó de sexe: la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, defineix l’assetjament per raó de sexe com “qualsevol comportament realitzat sobre la base del sexe d’una persona, amb la finalitat o efecte d’atacar la seva dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. 

Establint en el seu Article 8 que qualsevol tractament desfavorable per a les dones en relació amb l’embaràs o la maternitat es considera discriminació directa per raó de sexe.

  • Discriminació per maternitat 

Entre els casos d’assetjament hi ha conductes que impliquen un tracte desfavorable de la treballadora relacionada amb l’embaràs i la maternitat. 

L’embaràs i la maternitat de les dones treballadores sovint són motiu de discriminació, durant aquests períodes tenen una major vulnerabilitat a ser assetjades i discriminades a l’hora d’accedir-hi als llocs de treball, igualtat d’oportunitats i en termes d’acomiadament.

Les dones embarassades i les mares lactants requereixen una protecció especial per prevenir danys a la seva salut i a la de les seves filles o fills, i enfront la discriminació i els acomiadaments. 

  • Conveni i Recomanació de la OIT  

El Conveni 190 de la OIT sobre violència i assetjament, 2019, que entrarà en vigor el 25 de juny d´aquest any 2021, estableix el dret de cada persona a un món de treball lliure de violència i assetjament,  i reconeix que la violència i l’assetjament en el món laboral constitueixen una violació dels drets humans, són una amenaça per a la igualtat d’oportunitats i  incompatibles amb un treball digne. 

El Conveni obliga a crear un entorn de tolerància zero a la violència i l’assetjament per tal de  facilitar la prevenció d’aquests comportaments, i que tots els actors del món laboral s’abstinguin de recórrer a la violència i l’assetjament, prevenir-los i combatre’ls.

La Recomanació 206 de la OIT sobre Violència i Assetjament, 2019, és complementària al Conveni 190 amb l´objectiu d´adoptar i implementar un enfocament inclusiu, integrat i sensible al gènere, orientat a abordar la violència i l’assetjament laboral en la legislació, seguretat i salut laboral, igualtat, no discriminació i dret penal.  

Les conseqüències de l´assetjament psicològic a la feina poden arribar a ser molt greus: augment de problemes de salut mental i de símptomes fisiològics, afectació a l´entorn personal de la víctima, clima laboral negatiu, augment de l´absentisme, reducció de la productivitat… 

Per preveure i actuar immediatament davant aquest tipus de situacions és necessari que les organitzacions tinguin una política de tolerància zero enfront l´assetjament, disposar d´un protocol d´actuació, informar i formar al respecte, i realitzar les avaluacions de riscos psicosocials tenint en compte els factors relacionats amb la probabilitat de que es produeixi violència i assetjament dins l´àmbit laboral.

Ens volem vives, vives i rebels

Rosalia Molina i Pilar Frey. Dones Llibertàries.

Crònica del 25N d’enguany. Una mobilització malgrat les mesures de confinament establerts a causa del Covid.

El 25 de novembre dia internacional per a l’eliminació de les violències de gènere, una jornada de conscienciació i mobilització per denunciar l’opressió per qüestió de gènere i les múltiples violències contra les dones que es cometen a l’empara d’aquest fet.

Aquest any, tot i les difícils circumstàncies que estem vivint, s’ha volgut fer un pas més en la denúncia de les violències masclistes.

I per aquest motiu, el moviment feminista ens hem organitzat per mobilitzar-nos.

“L’actual crisi provocada per la COVID19 ha posat en evidència l’escassa protecció social d’un sistema de cures desvaloritzat a tots els nivells” 

S’ha organitzat una Cadena Feminista, a Barcelona i d’altres municipis, plantejat com un dia de visibilització de les respostes feministes davant les violències masclistes al carrer.

Malgrat totes les dificultats amb les quals ens hem trobat a causa de les restriccions per la Covid, s’ha aconseguit una gran Cadena Feminista on milers de dones hem posat tot el nostre esforç i constància per realitzar-la, i l’esforç col·lectiu ha donat els seus fruits i malgrat les adversitats i les incerteses, ens vam trobar més de 3000 dones en la cadena de Barcelona, i unes altres 3000 en total a altres municipis, on s’ha replicat el format de cadena feminista.

Ha estat una cadena per denunciar la justícia patriarcal i dir prou a les violències masclistes. Els col·lectius feministes, LGTBQI i ciutadania en general, vam omplir els carrers per denunciar les mancances del sistema jurídic des d’una perspectiva feminista.

Una Jornada, on les Feministes hem seguit donant un toc d’alerta als polítics, deixant-los clar, que no retrocedirem en totes les nostres exigències, ans al contrari, continuarem cap endavant intentant que no quedi impune cap responsabilitat política en qualsevol atac a les dones, vingui d’on vingui.. “Compte… Compte, us avisem… Som moltes més que quan començàvem”

Aquest 25 N hem demostrat , que la separació motivada per la situació de Pandèmia no ens ha afeblit en aquesta lluita i hem pogut comprovar, que ja no donem respostes aïllades, estem unides i exigim Serveis Públics per a defensar els Drets Humans de les Dones i de les Nenes, igual que la seva dignitat i la seva vida.

El comunicat que es feia arribar des de Novembre feminista -plataforma organitzadora de la Cadena- a la premsa i a tots els col·lectius i associacions de dones de tot Catalunya deia:

“La pandèmia de la COVID-19 amb situacions de confinament ha posat en evidència, de manera dràstica, la persistència de les violències masclistes i malauradament s’ha fet evident la insuficiència de mesures per part de les polítiques públiques i també una manca de suports socials i comunitaris. Han estat les associacions i col·lectius feministes locals que han divulgat recursos i serveis a través de les seves xarxes socials, i han remarcat la importància de mantenir les xarxes i el contacte amb amigues i familiars per a poder sentir-se cuidades i més segures. La Covid ha agreujat les violències masclistes i ha visibilitzat un sistema jurídic patriarcal i desigual.

Ara, més que mai, la sororitat feminista és la resposta, volem que sigui una acció molt participativa i reivindicativa. Per tant, cal visibilitzar que la nostra lluita continua i que seguirem organitzant-nos davant les violències masclistes.”

Des del Moviment Feminista –en la roda de premsa- s’assenyalava la necessitat urgent de reclamar un sistema judicial que incorpori els estàndards internacionals i reclamen canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la protecció envers les violències masclistes. Així mateix, es remarca la necessitat d’implementar polítiques de cures reals. Denunciem, també, la Llei d’Estrangeria, una legislació que exerceix violència sobre les dones migrades i subordina les seves vides al patriarcat i les seves institucions. Es fa una crida urgent a fer polítiques públiques que posin la vida al centre, com la regularització de la situació de dones migrades com a única via per revertir els processos de violències masclistes o la construcció de xarxes de suport per desemmascarar els discursos que transmet la cultura patriarcal i les seves violències estructurals.

Segons la Macroenquesta de violències envers les dones de l’any 2019 feta per la delegació del govern espanyol contra la violència de gènere, el 57,3% de les dones de més de 16 anys ha sofert violències (físiques, psicològiques, econòmiques i sexuals, assetjaments, abusos i agressions) pel fet de ser dones. D’aquestes, el 19,8% les ha patides durant aquest darrer any.

Es va denunciar que “enguany durant la pandèmia de la COVID19 s’han posat en evidència les mancances dels serveis d’atenció contra les violències masclistes deixant a milers de dones en situacions vulnerables greus”. Aquesta situació ens ha fet veure que la Pandèmia és una crisi política a causa de la destrucció del Sistema Sanitari. Hi ha hagut una destrucció estructural del Sistema de Serveis Socials. S’han tallat els serveis als quals tenien accés dones per a sol·licitar ajudes. Han tancat refugis per a dones en situació de violència, oblidant la reivindicació feminista de posar la vida en el centre de les Polítiques Socials.

L’actual crisi provocada per la COVID19 ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtat, posant en evidència l’escassa protecció social d’un sistema de cures desvaloritzat a tots els nivells. Aquest context de vulnerabilitat i desprotecció ha generat una situació que es veu agreujada, no només pel marc sanitari, sinó per l’impacte en els drets laborals, socials i civils que situen a moltes dones en greus situacions de risc: sense condicions de teletreball, acomiadaments i ERTOs; una política d’habitatge especuladora, el trencament de xarxes de suport i una Llei d’estrangeria que discrimina i precaritza més encara les dones migrades. A més de la desprotecció que en moltes ocasions patim les dones, protegint més al botxí que a la víctima. I la manca d’atenció de professionals expertes amb experiència en la seva atenció.

Des dels diversos col·lectius que formen part de Novembre Feminista s’ha volgut denunciar els fonamentalismes de l’extrema dreta que s’han fomentat des de poders institucionals i econòmics. Denunciant l’extrema dreta com altaveu del masclisme i les violències masclistes.

Sovint es reforcen els missatges masclistes, racistes i contra qualsevol dissidència a través de mitjans de comunicació generalistes, xarxes socials -plenes de missatges misògins, racistes i LGTBIfòbics-, partits polítics o, fins i tot, de sentències judicials. Així mateix les dones migrades i/o racialitzades es troben encara més invisibilitzades i desprotegides davant les violències masclistes i les agressions de l’extrema dreta. Davant d’aquesta ofensiva mediàtica i institucional, es demana una resposta més contundent i efectiva.

Ara, més que mai, la sororitat feminista és la resposta. I així vam respondre milers de dones, i es va aconseguir una acció molt participativa i reivindicativa.

Entenem que la lluita contra les violències han de ser cada dia de l’any, fins a aconseguir erradicar aquesta xacra social, amb la qual el patriarcat ens continua ofegant.

Continuarem lluitant per visibilitzar la nostra lluita i seguirem organitzant-nos davant les violències masclistes.

I amb aquest esperit vam omplir els carrers de Barcelona i d’altres poblacions als crits de:

Davant les violències masclistes,

justícia feminista.

Totes juntes, diverses, vives i rebels.

Ni víctimes ni passives. Dones combatives

Contra la violència masclista,

autoorganització feminista

Visibilitzem-nos.

Pilar Frey i Rosalia Molina. Dones Llibertàries

El passat mes de Setembre, al número 220 de la Revista Catalunya, la nostra companya Mercè Márquez va escriure un article sobre dona i ciència, per fer-nos repensar i visibilitzar a les dones a l’àmbit científic. Arran d’aquest article vam valorar que calia donar visibilitat des de la Revista Catalunya a les dones oblidades i invisibilitzades a tots els àmbits i per tot arreu, dones científiques, artistes, escriptores, poetes, pintores, arquitectes, tecnòlogues, filosofes, esportistes I moltíssimes més, encara avui oblidades tant històricament com en l’actualitat.

el món ha canviat i evolucionat gràcies a les dones”

La seva història mai s’explica, perquè eren dones. I tot i haver estat qualificades i haver sigut intel·ligents, visionàries i lluitadores, la història no les recorda pel fet de ser dones.

I això ha de canviar. Perquè elles també hi eren (i hi som), i perquè elles també van fer història. S’ho mereixen, els hi devem, per elles, per nosaltres i per les dones i nenes del futur.

Hi ha diverses raons per les quals les nenes no se senten atretes per cap àmbit científic, tecnològic…. En general, l’entorn social, familiar i educatiu no incentiva igual els nens i nenes per triar carreres científiques i tècniques. El professorat avalua millor les nenes en temes no científics i les famílies generalment tenen menys expectatives que les seves filles tindran professions relacionades amb la ciència i la tecnologia en comparació amb els seus fills. Sembla que des de la societat es va adreçant a les noies a uns àmbits de cures i lingüístiques, però quasi gens se les adreça cap a àmbits més tècnics.

A més, la tecnologia i la ciència es presenta com un entorn marcadament masculí. No hi ha referents femenins visibles, i a la baixa presència de dones s’afegeix la invisibilització de molts dels seus èxits. Moltes adolescents poden veure en la ciència un camí massa complicat i infravalorat, difícil de conciliar amb la vida personal.

Però malgrat que sí se les pot orientar o acceptar que triïn àmbits artístics o culturals, després no es dóna tampoc importància ni valor a les dones artistes… Pensem quantes dones poetes, escriptores, pintores….. Coneixem enfront de tants i tants homes… Podríem posar una infinitat d’exemples. Inclús algunes dones van haver de canviar-se el nom en masculí per poder publicar els seus llibres o obres artístiques, com per exemple Víctor Català-Caterina Albert

Recordem que va haver-hi un temps, no tan llunyà, en què les dones necessitaven recórrer al nombre del seu marit (Marie Curie) o germà per registrar una patent, tot i això, moltes d’elles van revolucionar el món amb els extraordinaris invents.

En els llibres de text, en els mitjans de comunicació, normalment només es parla d’homes científics, tècnics i artistes i en les poques ocasions en què es parla de dones, i quan es fa és habitual presentar-les com a persones rares, completament dedicades al seu treball i en col·laboració amb un home (com per exemple Marie Curie i d’altres), i amb poca vida personal, destacant que l’aparença física i la intel·ligència no es poden unir. Caldria revisar tots els llibres de text, és totalment indignant el silenci que hi ha a tota la història davant les dones, aquestes quasi no existeixen. Cal recuperar a totes les dones, els hi devem.

Per desgràcia, els nens i nenes no tenen referències femenines a les aules i, com a conseqüència, no les prenen com a referents. Però la veritat és que igual que homes, també hi va haver dones que van revolucionar el món amb les seves patents, entre elles, l’eixugaparabrisa, la bassa salvavides i els medicaments per a la malària, el VIH o la leucèmia, i els seus noms mereixen ser escoltats per inspirar a nens i nenes.

Mary Anderson, Hendy Lamarr, Ángela Ruiz Robles, Marie Curie, Martha Coston o Patricia Bath són només algunes d’elles, però realment són milers i han canviat el rumb de la història.

Sens dubte, el món ha canviat i evolucionat gràcies a les dones. Malgrat els obstacles, la subordinació davant la figura de l’home, l’opressió i la manca de drets, van demostrar valentia i van lluitar per la igualtat i per les seves idees.

No obstant això, de moltes no es coneixen ni els seus noms ni les aportacions que van fer, en primer lloc, perquè moltes d’elles van ser vetades pels seus contemporanis; després, perquè els plans d’estudis no els donen el lloc que mereixen en els llibres de text. I és que segurament sàpigues que Alexander Graham Bell va ser un personatge clau en el desenvolupament de les Telecomunicacions però, saps qui va inventar la xarxa sense fils gràcies a la qual pots llegir aquest article? I qui va ser la primera persona programadora d’ordinadors? I així podríem parlar de moltes d’elles.

El mateix passa en l’intent de reivindicar el paper de la dona artista dins del món de l’art, i sobretot en la recuperació d’artistes que han quedat oblidades i/o esborrades de la Història de l’Art. El món de l’Art durant molts segles, no només va negar l’oportunitat a les dones a formar part dels cercles artístics i culturals, producte de perjudicis socials i de discriminació, sinó que aquelles dones que per escletxes atzaroses van aconseguir fer-se un lloc en un món d’homes i demostrar la seva vàlua com a artistes, fins i tot amb el reconeixement explícit del sector i de la clientela, van patir l’oblit volgut i propiciat pels historiadors i cronistes. No és fins a l’actualitat que algunes historiadores han volgut reescriure la veritable Història de l’Art i fer visibles de nou totes aquelles dones injustament oblidades i doblement discriminades.

Hauríem de canviar els llibres d’història de totes les escoles. Però no per reescriure la història, sinó per donar veu i explicar les vides i fites d’unes de les grans figures oblidades de la història de la humanitat: les dones. Escriptores, científiques, artistes, polítiques, filòsofes, esportistes, defensores, cuidadores. La llista és infinita.

Pel que fa a les professions, hi ha un biaix molt clar a nivell de gènere, el 55% dels homes tenen professions relacionades amb la ciència, mentre que només el 30% de les dones la tenen. A escala absoluta, només el 25% de les persones que treballen en professions científiques són dones, però aquestes constitueixen el 64% de les persones que es dediquen a l’ensenyament.

La presència de dones en estudis universitaris a Espanya ha augmentat notablement en els últims anys i actualment supera el 50%. No obstant això, la distribució d’homes i dones pels estudis universitaris encara és totalment desigual. Mentre que en Ciències Socials i Jurídiques i ciències de la salut el percentatge de dones equival o supera el 62%, en enginyeria és només el 26%. Donant-se un exemple clar de l’enfocament que es dóna per adreçar a les noies i a les dones a exercir tasques de cures.

On han quedat les dones inventores, científiques, artistes, etc. que mai han estat reconegudes al llarg de tota la història, inventores del cinema (Alice Guy), del submarí…

Per tot això, volem donar visibilitat a totes les nostres dones, les anteriors, les actuals i les futures. Volem que la història les reconegui, que la societat les vegi, les valori… Que els llibres de text parlin també de les dones, de la seva tasca, del seu valor professional com a elles mateixes.

Ho farem visibilitzant cada mes alguna dona de qualsevol àmbit que ha estat silenciada i oblidada, plantejant un espai, una columna, on mes a més anirem donant a conèixer alguna dona en tot el seu valor en l’àmbit professional.

Queda patent la necessitat de reconeixement, difusió i empoderament de les dones a la història i en l’actualitat. A través del nou espai de la revista Catalunya, visibilitzem-nos, farem visibles totes aquelles dones injustament oblidades i doblement discriminades.

Avancem juntes per aconseguir-ho.