Discursos psicodèlics del Departament d’Educació

Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya

En aquesta societat delirar és ben fàcil, només cal que escoltis els discursos del Departament d’Educació que emeten els mitjans de comunicació, i creure-te’ls. Amb aquestes notícies totalment intencionades podràs crear-te un imaginari que esdevé un canvi profund i de qualitat de les polítiques educatives, tal com si t’haguessis pres al·lucinògens que et fan viatjar a un futurible ideal dins el món educatiu.

Però compte, millor que et quedi clar que els missatges que s’emeten des del departament estan dissenyats perquè pateixis una alteració de la realitat, és l’LSD de les xerrades del govern, i d’aquesta manera saber que quan s’acabi l’efecte de la droga, ens quedarà la realitat, com si fos el gat de Cheshire de la novel·la “Alícia al país de les meravelles”. Això és una advertència i una recomanació, ja que és preferible tocar de peus a terra per afrontar millor l’angoixa i la frustració de les evidències reals.

D’entrada però, pots creure que no ho vas entendre bé o que la pandèmia per la COVID19 t’ha afectat massa al cervell. En canvi, quan comparteixes la realitat dels centres amb els teus companys i companyes, te n’adones que són els polítics els que t’intenten fer ingerir aquestes píndoles fantasioses dins el teu pensament, i és amb aquests amb qui t’uneixes per encarar la perversió i depravació que pateixes com a docent que aposta per un sistema públic de qualitat.

De fet, de l’anàlisi de les polítiques educatives que ha aplicat el Departament d’Educació govern rere govern, se n’extreu una dada objectiva: les decisions que s’han pres han estat sistemàticament destinades a fer agonitzar el sistema educatiu públic en benefici dels interessos econòmics privats, fent-los prevaldre davant dels drets bàsics de la vida i de les persones.

Aquesta tendència no ha canviat en el context actual, el mantra de la COVID-19 com a oportunitat de canvis en benefici de totes s’ha anat esfumant a cada roda de premsa fins a fer-lo desaparèixer. Al principi de la pandèmia et converties en l’Alícia del país de les meravelles, entraves pel forat de l’arbre i arribaves a l’habitació on hi havia la porteta petita on treies el cap per veure les meravelles que et venien en els discursos governamentals, i bevies i menjaves pocions i pastissos màgics per poder gaudir-los.

La il·lusió feia creure que podries sortir del confinament sent petita al costat de tots els espais i mitjans que et proporcionarien, però que les promeses de contractació de professorat, i de ràtios reduïdes, permetrien fer-te gran. És clar que, quan hem trepitjat realitat i ens ha baixat l’efecte de l’al·lucinogen, ens hem adonat que, en el millor dels casos, ha acabat sent un més dels acudits absurds del personatge del barretaire.

Malauradament, ara ja podem constatar la intenció del govern de materialitzar l’obertura de centres sense abocar-hi recursos. Cal tenir molt present però, que aquesta és una decisió política, i que el Departament d’Educació tenia a les seves mans l’oportunitat de garantir el dret a l’educació de l’alumnat i de protegir la salut de la comunitat educativa prenent decisions acompanyades de recursos per minimitzar els riscos.

La crisi educativa ve de lluny
Fa molts anys que estem a peu de centre i a peu de carrer per denunciar una realitat que cada vegada empitjora més la situació de l’educació pública i de les seves treballadores. L’augment de l’horari lectiu del professorat, la manca de plantilles, el tancament de grups, el deteriorament dels edificis, la falta de recursos per a fer efectiva l’escola inclusiva, la pèrdua de condicions laborals i de democràcia els centres i la introducció d’un funcionament en clau competitiva que només fa que augmentar les desigualtats entre centres i alumnat i fer empitjorar un dels altres problemes endèmics de l’educació a Catalunya, la segregació escolar.
El confinament que es va iniciar el març passat va tenir un impacte molt greu en una educació pública ja malmesa i va agreujar aquesta crisi educativa. L’ensenyament telemàtic condicionat per la manca de recursos de personal i materials i per una manca d’instruccions clares, va provocar que la bretxa digital i de condicions sociofamiliars augmentessin encara més aquestes desigualtats.

Educació registra 95 nuevos grupos escolares confinados por covid y la  cifra total se eleva a 789

Contractacions i reducció de ràtios insuficients i amb trampes
Al Departament no li han servit de res els errors comesos entre el març i el juny. Tants esforços en rodes de premsa per dir que es treballaria per baixar ràtios i trobar espais per poder fer classes reduïdes han quedat en paraules buides perquè de totes aquestes propostes, no n’ha volgut assumir el cost. I només un govern que aposta per una educació pública de ple dret, no hi escatimaria ni un recurs.

No han volgut planificar el curs en condicions.

S’hagués pogut fer diferent, s’hagués pogut tenir en compte la veu del professorat i dels sindicats, s’hagués pogut contractar el personal necessari, s’haguessin pogut buscar espais, s’hagués pogut assegurar la connectivitat de docents i d’alumnat, s’hagués pogut evitar que els centres hagin hagut de prendre la decisió d’eliminar l’educació especial i d’altres especialitats per poder fer un pla que ens permeti sobreviure aquest curs, s’haguessin pogut fer testos a mestres i professorat, especialment quan a hores d’ara ja coneixem els resultats en altres comunitats. En definitiva, des de la irrupció de la COVID el mes de març, hi ha hagut prou temps per assegurar la tan necessària educació presencial en condicions, no òptimes (això és impossible en un context de pandèmia mundial) però maximitzant la seguretat. Però una vegada més, poder no sempre va associat a voler. I el Departament, no ha volgut, i ha fet el que fa sempre, deixar-ho tot en mans de direccions, mestres, professorat i AMPAs i AFAs.

“obrir els centres sense abocar-hi recursos és una decisió política”

Això no s’acaba aquí, els personatges d”Alícia segueixen sent referents universals, i el Departament d’Educació justament ha escollit aquells que anirien en contra del que podem considerar acceptable dintre d’un servei públic. Així, també veiem com des de les instàncies educatives s’ordena tallar caps, igual que el Rei i la Reina de Cors. Tant és així, que està deixant desemparades dones embarassades que les obliguen a anar a treballar (depenent del servei territorial que hagis escollit), amb la mateixa virulència, el personal de risc que no coneix el criteri per passar d’un dia per l’altre a ser catalogat de personal vulnerable, o no, amb una total opacitat per prendre aquestes decisions. I si tens la mala sort de ser persona de risc i que no t’hagi tocat una vacant, sinó una substitució, ets un candidat a quedar-te sense feina, ja que el Departament obliga a renunciar al nomenament. També estan deixant sense nomenaments a aquelles persones que estan en quarantena per presentar símptomes de la COVID-19 o per haver-hi estat en contacte.

El deliri es converteix en malson

Des de CGT Ensenyament a l’abril ja vam exigir una reducció de les ràtios per permetre grups de 10-15 a infantil i primària i 20 a secundària amb el necessari increment proporcional de les plantilles, assegurant contractacions estables i l’adaptació d’espais suficients com a mesures imprescindibles per encarar aquest curs. Així veiem com, lluny d’escoltar-nos, el govern prohibeix les reunions de més de 10 persones i, en canvi, permet aules que superen els 25 i 30 alumnes, veiem com que no es posa d’acord en quina és la temperatura que determina marca un possible contagi, però en tot cas, deriva la decisió a una atenció primària que també ho haurà d’afrontar sense recursos addicionals.

Així mateix, des de la primera obertura de centres ja vam denunciar al Departament a Inspecció de Treball, per la manca de recursos per prevenir els riscos laborals i per la mala praxi en qüestions de seguretat i salut laboral. Creiem que la salut de les persones treballadores haurien de ser la prioritat, una salut que implica un personal docent capacitat per portar a terme les classes presencials, i donar una educació de qualitat a un alumnat que es mereix aquests recursos.

En canvi, d’un fet tan transcendent com l’obertura de centres educatius n’han fet un joc, i han obviat la priorització dels paràmetres més importants, reduir les quarantenes perquè tothom pugui treballar presencialment i d’altra banda, assumir el cost quan aquestes s’hagin de materialitzar, que serà ben aviat. Però no, en aquest cas també han decidit que el cost l’assumim les famílies.

Plantegem la mobilització per la vaga perquè els centres funcionin

Davant les conseqüències ja irreparables que es derivaran de les polítiques (no actuar també és política) del Departament d’Educació, des de CGT Ensenyament obrim el debat per prendre una decisió col·lectiva, que cada vegada s’apropa més a la necessitat de convocar una vaga educativa.

Granada. Educación suprime unidades y masifica ilegalmente las aulas. -  Educación

Estem convençudes però, que la mateixa inèrcia d’indignació que portarà la incompetència del departament farà que el col·lectiu de docents vegi en la vaga i les mobilitzacions l’eina per reclamar, un cop més, la inversió adequada per garantir una educació pública de qualitat. És per tot això que demanem la immediata dimissió del conseller Bargalló i la resta del govern de la Generalitat per la seva mala praxi i la incompetència en la gestió d’aquesta pandèmia i ens reservem prendre mesures judicials més contundents en cas que el col·lectiu docent i no docent surt greument perjudicat d’aquesta mala gestió.

El preu que pagarem si no actuem és massa alt. És hora de passar a l’acció.
Mobilitzem-nos per:
• Reducció de ràtios: 10-15 a EI-PRI; 20 a Secundària.
• Increment de plantilles necessari per reduir la ràtio, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE. TEEIs, TIS…
• Dotació de personal sanitari a cada centre.
• Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
• Implementar les mesures de prevenció i protecció de salut: dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
• Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.
• Compliment dels drets laborals per les persones substitutes, que no els hi treguin els nomenaments, i que puguin gaudir de les baixes laborals que els hi pertoca pel fet d’haver estat nomenats.

És l’hora de créixer com ho fa la protagonista de la novel·la, i plantar-li cara a uns polítics que ni tan sols davant una pandèmia mundial són capaços de ser valents i fer polítiques educatives pensant en tot el seu alumnat, és l’hora de passar a l’acció perquè el preu ja és impagable per a moltes persones, és hora de mobilitzar-nos contundentment i exigir tot allò que ens han promès, que ens ho han promès públicament perquè saben que en tenim el dret. N’estem fartes de discursos psicodèlics, volem realitats.

Dos ERTOs aturats en un mateix dia

Redacció Catalunya

Els sindicats de CGT aconsegueixen aturar dos ERTOs avui divendres gràcies a la pressió de les treballadores. D’una banda el Grup Indra plantejava dos ERTOs a dues de les seves empreses que afectaven a 20.000 treballadors; de l’altra, l’empresa Serunion -subcontracta de serveis d’educació- que havia deixat de pagar les seves vetlladores.

Aquest divendres 4 d’abril els sindicats de la CGT han aconseguit aturar dos Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació arrel de la crisi generada pel COVID-19.

El primer d’aquests és el que afectava a la plantilla del grup Indra en dues de les seves empreses: Indra Sistemes, matriu del grup, i Indra Solucions Tecnologies de la Informació. Aquests ERTOs, a més de les suspensions de contractes, incloien una rebaixa de salari del 5% al 25% pels gairebé 20.000 treballadors de la plantilla.

Aquestes suspensions de contracte, que s’aplicaria a 8.000 treballadors, significava deixar sense cap mena de complement a la prestació de desocupació com sí que ocorre en molts altres ERTOs. L’empresa matriu, Indra Sistemes volia aplicar l’ERTO al 60% de la plantilla, mentre que a Indra Solucions TI els contractes suspesos eren uns 4.250 treballadors, el 32% de la plantilla.

L’altra empresa que s’ha hagut d’empassar el seu ERTO ha estat Bàsics Serveis Educatius-Serunion, empresa subcontractada pel Departament d’Educació que presta serveis auxiliars a les escoles, com les vetlladores. Aquest és un dels col·lectius més precaris del sector de l’ensenyament, i l’empresa, arribat l’abril, només havia abonat la nòmina corresponent fins el dia 13 de març (dia en que les escoles van tancar per ordre del Departament d’Educació), notificant a les treballadores que es trobaven en situació d’expedient de regulació.

Es dóna la circumstància que totes aquestes empreses gaudeixen d’una excel·lent situació tant a nivell financer com econòmic. A tall d’exemple Indra compta amb un fons de maniobra de gairebé 600 milions d’euros, mentre que Serunion, gaudeix també de diversos contractes de les administracions, fet que fa que puguin assumir les despeses que la crisi del COVID-19 està generant en comptes de fer-la pagar a les treballadores i treballadors.

En ambdós casos, ha estat la pressió dels sindicats i les seccions sindicals de la CGT la que ha posat en escac les decisions empresarials, que s’han vist obligades a retirar els expedients de regulació.

Tornem a tenir dos exemples on es demostra que la lluita serveix, inclús en la situació d’excepcionalitat en què ens trobem. Els sindicats de la CGT de Catalunya tornen a demostrar que els ERTOs es poden aturar i que la lluita és l’únic camí.



Les treballadores externalitzades de l’Ajuntament de Barcelona guanyen la batalla de l’ERTO

Redacció Catalunya

Els treballadors i treballadores han guanyat la batalla contra els ERTOs que volien aplicar les empreses que presten servei a l’Ajuntament de Barcelona.

La crisi del Coronavirus està desencadenant un seguit de greuges laborals que ponen de manifest la mala praxi de les empreses subcontractades i la necessitat de promoure i implementar la gestió directa de tots els serveis públics.

En aquest cas, els sectors més precaritzats de l’educació, que a l’Ajuntament de Barcelona és el personal de neteja, de cuina o de suport educatiu serien els que haguessin patit l’ERTO. Des del tancament de les escoles el passat 13 de març, han rebut notificacions per part de les empreses subcontractades per l’Ajuntament.

En un comunicat, la secció de la CGT de les escoles d’adscripció municipal felicita l’actuació del consistori barceloní, que el passat 23 de març publicava un Decret d’Alcaldia on es detallava l’indemnització a les emprees en concepte de despeses salarials abonades al personal adscrit al contracte i es prohibien de forma expressa realitzar ERTOs.

D’altra banda, la CGT denuncia la Generalitat per seguir les passes contràries i deixar al carrer el personal de menjadors via Decret del 8/2020 del 24 de març, pel que es veuran afectades més de 25.000 treballadores.

De la mateixa forma, la CGT denuncia a totes aquelles empreses que, tot i mantenir les administracions els contractes públics, estan executant ERTOs de forma fraudulenta, com per exemple l’empresa Serunión, que ha acomiadat recentment el personal vetllador.

Finalment, la secció fa una crida a denunciar públicament tots aquests casos d’abusos per part de les empreses i exigeixen la internalització i la gestió difecta de tots els serveis públics.

Més informació: http://cgtense.pangea.org/



216 investigadores predoctorals són acomiadades de forma improcedent

Redacció

La Confederació General del Treball de Catalunya i el col·lectiu Doctorands en Lluita denuncien que el passat 31 de març, 216 investigadores del sistema universitari català han estat acomiadades de forma improcedent.

Investigadores universitarios se manifiestan en Barcelona para ...

El passat 31 de març, 216 investigadors predoctorals del sistema científic i universitari català han estat acomiadats de forma improcedent. Aquests acomiadaments es sumen a 122 (fins on sabem) que ja hem anat veient en l’últim any. Aquestes persones, previsiblement, seguiran treballant de forma gratuïta en els seus projectes d’investigació. En un moment en què l’epidèmia del COVID-19 fa evident la necessitat d’invertir en investigació, aquests acomiadaments (escandalosos en qualsevol moment) posen de relleu la nul·la intenció de l’administració pública (Generalitat, Universitats i centres de recerca CERCA i CSIC) de dignificar mínimament les condicions laborals dels treballadors de la investigació.

“aquests acomiadaments es sumen a 122 que ja hem anat veient en l’últim any”

Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació del Reial Decret 103/2019 sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix el Reial Decret. En canvi, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes en no aplicar la pròrroga d’un quart any dels contractes predoctorals (recollits en la forma de Personal Investigador en Formació, PIF), tal com indica la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es predoctorals cada any a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa un frau a llei. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.

Aquesta situació, que ha persistit després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT, així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats i el Govern per la seva inaplicació de la pròrroga de quart any de contracte, ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors).

Quina va ser la nostra sorpresa, quan, tan sols un dia més tard, el 22 de novembre, el conjunt de les universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei, l’EPIF, que millora de forma mínima les precàries condicions laborals dels investigadors predoctorals.

La interposició del conflicte col·lectiu arriba després d’una denúncia interposada també per CGT davant d’Inspecció de Treball contra les universitats que no apliquen l’EPIF. En el marc de les diligències iniciades en motiu d’aquesta denúncia, la mateixa Inspecció de Treball ha comunicat ales parts que les universitats estan obligades al compliment del Reial Decret 103/2019 i, en especial, de la pròrroga d’un quart any dels contractes d’investigadores i investigadors predoctorals que encara estan desenvolupant les seves tesis doctorals. Ha informat també de la previsió d’importants sancions en el cas d’incompliment d’aquest aspecte.

“aquests acomiadaments deixen treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya”

Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedores que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat d’escatimar recursos econòmics encara que sigui a canvi de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors. Un recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a deixar anar per contribuir a resoldre el problema. Per aquesta raó, aquesta demanda no és més que una altra passa en la lluita que des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT duem endavant per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques.

Confederació General del Treball
Col·lectiu de Doctorands en Lluita

@docslluita
@upfpredocs
@LluitaUb
@Lluitaudl
@LluitaURV
@cgtensenyament


Exigim la paralització de les oposicions de TEEI i la seva fixesa

Arnau Rodellar. Sindicat d’Ensenyament de Barcelona

Actualment el 100% de les 883 TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que treballen a les aules de P3 de les escoles públiques de Catalunya són interines. Es tracta d’un abús de contractació temporal successiva segons la Directiva Europea 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada. A nivell de Catalunya, el 40% de les treballadores de les Administracions Públiques són interines.

Les places de TEEI es van crear fa 15 anys. El Departament d’Educació, que no ha convocat oposicions fins ara, té previst publicar pròximament una convocatòria eliminatòria. Aquesta arriba 12 anys tard, ja que segons l’article 70 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) aquesta convocatòria s’hauria d’haver publicat al cap de 3 anys.

L’oferta de places és totalment insuficient, ja que la necessitat estructural del sistema educatiu públic de Catalunya és d’aproximadament 1.800 TEEI per cobrir les aules de P3, però el Departament només en convoca 756 (380+376 PESCO). El Govern de Catalunya acomiadarà de forma gratuïta a treballadores que ja han demostrat la seva idoneïtat i capacitat amb molts anys d’experiència professional. Tot això amb el vistiplau de CCOO i UGT (Acord de Govern 48/2017 i Acord de Govern 156/2018) que estan obtenint beneficis a través dels cursos de formació. Com també l’Administració de la Generalitat, que cobra taxes d’inscripció i de certificats ACTIC, i que reduirà el pagament de triennis. És inadmissible que CCOO i UGT vagin de la mà amb l’Administració per promoure la precarietat laboral i col·laborin en la possibilitat d’enviar a l’atur a treballadores de més de 50 anys.

Davant aquesta greu situació, algunes TEEI de les comarques de Barcelona i Ponent es van posar en contacte amb CGT Ensenyament a l’inici d’aquest curs 2019-20, per començar a organitzar-se com a moviment de treballadores, i lluitar contra els abusos de temporalitat i els acomiadaments. Des de llavors més de 300 TEEI s’han constituït com a Plataforma d’Interines TEEI de Catalunya. Han convocat assemblees de treballadores, rodes de premsa, concentracions al Parlament, a Pl. Sant Jaume i a Lleida. Han demanat petició de reunió directament amb alts càrrecs del Departament d’Educació. I es coordinen amb col·lectius d’interines treballadores socials, educadores socials, educadores d’escoles bressol municipals, Diputació de Barcelona, Servei d’Ocupació de Catalunya, Consorci de Normalització Lingüística, Cos Superior d’Administració i Serveis, Ajuntament de Barcelona i Terrassa i més. Tots aquests col·lectius han constituït la Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC) i tenen previst augmentar la coordinació i les mobilitzacions a partir de gener. Així com fer reclamacions i demandes judicials.

El personal interí de les Administracions Públiques, que són aproximadament 90.000 treballadores a nivell de Catalunya i 800.000 a tot l’Estat, estan pendents de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre contractació temporal, que es publicarà durant els primers mesos de 2020. És probable que es produeixin sancions per l’abús en la contractació temporal, amb la possibilitat que s’indemnitzi a les treballadores acomiadades o es facin fixes.

Des de CGT estem convençudes que amb organització arreu del territori i mobilitzacions contundents, podem aconseguir que cap interina es quedi al carrer! Cal pressionar a l’Administració Pública i al Govern perquè resolguin de forma urgent aquesta situació excepcional, ja que la legislació ho permet (article 61.6 de l’EBEP). I així ho reconeix el Parlament de Catalunya, amb la Moció 89/XII aprovada el 2019.

Exigim la paralització de la convocatòria d’oposicions de TEEI, tal com han aconseguit les companyes interines de la Diputació de Barcelona i les treballadores socials de la Generalitat. I davant l’abús de temporalitat, l’única solució és la fixesa de les 883 TEEI interines de les escoles públiques de Catalunya!

No entenem als sindicats que diuen que no es poden canviar les situacions injustes, abusives i discriminatòries. Si estem en un sindicat, precisament, és per canviar-les!