Diego L. Fernández Vilaplana, Col·lectiu #Revolta1873
La primera vaga general al País Valencià va acabar, com molts altres conflictes de l’època, a trets. Ara fa 150 anys, una assemblea de treballadores i treballadors d’Alcoi, convocats per l’AIT, va decidir no tornar a la feina fins que reduïren la jornada i els jornals augmentaren.
Des del 9 d’octubre de 2019, Turquia i els seus aliats gihadistes, amb el nom de l’Exèrcit Nacional Siri (opositor a Al Asad) estant envaint els territoris de nord i est de Síria (Rojava).
Turquia té l’objectiu d’ocupar el territori, desplaçar la població que ara hi viu per tal de turquificar-lo (imposant la llengua, les escoles i l’administració turca) i poblar-lo amb famílies de combatents gihadistes que estan saquejant i apoderant-se de cases i propietats de les persones que van fugir dels bombardejos (com està passant a les zones recentment ocupades de Serêkaniyê i Girê Spi, i a Afrin des de fa dos anys). A més de fer una neteja ètnica, el president turc Erdogan també pretén destruir el projecte polític que la població ha estat construint al llarg dels darrers vuit anys entorn de la democràcia directa, l’ecologia i l’alliberament de les dones.
Rojava és un exemple per a
la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món: tenen
organitzacions no mixtes i participen en tots els espais polítics i
representatius; impulsen cooperatives i altres projectes per a l’autonomia
econòmica; hi ha acadèmies, centres culturals i mitjans de comunicació de
dones, així com tribunals no mixtes responsables d’abordar casos com la
violència masclista. Una altra experiència a destacar és l’espai de convivència
comunitària entre dones al poble de Jinwar, ara amenaçat per la guerra.
Cal recordar, també, la
dura lluita que el poble kurd i altres pobles de nord i est de Síria, a través
de les Forces Democràtiques Síries, han lliurat i lliuren contra l’Estat
Islàmic. Les dones tenen un paper molt important, a través de les YPJ (unitats
de protecció de les dones) en què moltes donen la seva vida. L’objectiu de les
YPJ és l’autodefensa, així com aconseguir l’alliberament de les dones a través
de la lluita contra la mentalitat patriarcal i els atacs militars. Per això les
YPJ, a la vegada que lluiten al front també eduquen les dones,
intel·lectualment i culturalment, perquè aprenguin a defensar-se elles
mateixes, mentalment i física. És clau la lluita de les dones contra la
mentalitat patriarcal, a les escoles, als barris, a les famílies, a les
institucions polítiques…
Kongra Star és una estructura paraigua dels grups de dones en Rojava amb l’objectiu de construir un Orient Mitjà democràtic i que promogui la llibertat de les dones. Kongra Star es va crear al 2005; l’organització va ser clandestina sota el règim Baaz i es va enfrontar a moltes dificultats. Durant la revolució va tenir un paper clau en l’organització de les dones i des d’aleshores no ha parat de créixer.
“Rojava és un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà, i a tot el món”
Des del 9 d’octubre les dones han estat
un objectiu directe de les forces d’ocupació i s’han convertit en víctimes de
desplaçaments massius, bombardejos, segrestos, execucions i violacions. Fins i
tot, les milícies gihadistes aliades de Turquia han difós en vídeos les seves
atrocitats, per tal de destruir la voluntat i resistència de les dones, com van
fer amb l’assassinat i mutilació del cos de Hevrîn Xalef, una política i
activista pels drets de les dones, la unitat dels pobles i la pau a la ciutat
de Raqqa.
No obstant això, les dones
de tot el nord i est de Síria s’estan organitzant per resistir a aquests atacs.
La seva mentalitat no és en absolut de víctimes, sinó que diuen: “aquí la
resistència és vida i desenes de milers de dones de tot el nord i est de Síria
viuen amb aquest principi”. La resistència de les dones es du a terme a través
de les YPJ, com a força de defensa de les dones i de la societat en contra de
l’opressió de l’Estat islàmic o de qualsevol agressor, avui l’estat turc i els
seus grups armats aliats gihadistes. Dins les YPJ hi ha dones de diferents
grups ètnics: la majoria són kurdes i àrabs, però també n’hi ha de siríaques,
assíries i d’altres, a més de les internacionalistes d’altres països i regions.
Defensen la importància de connectar la
defensa de les dones contra els atacs patriarcals i militars de tot el món. “Si
estem unides, la nostra força i la nostra voluntat es tornen més fortes”, diu
Zenûbîya Athro.
També existeixen les Forces de Protecció de les Dones de Bethnahrin HSNB, una força militar siríaca formada exclusivament per dones. Els siríacs inclouen assiris, caldeus i arameus, pobles originaris de l’Orient Mitjà supervivents, així com els armenis, del genocidi que l’Imperi Otomà va dur a terme contra ells entre 1915 i 1917. Aquestes organitzacions de defensa que van néixer per fer front a l’Estat Islàmic, integrades en les Forces Democràtiques Síries, s’enfronten avui també a la invasió turca i temen un nou genocidi cap al seu poble.
L’autodefensa ha arribat també a les
comunitats. Les Forces de Dones d’Autodefensa de la Comunitat, HPC-Jin van
ser fundades en 2014 per a la seguretat de les comunitats i els barris, la
defensa contra qualsevol tipus de violència contra les dones i també per a
l’educació, la medicació i el canvi de mentalitats. La majoria de les dones que
treballen en HPC-Jin són mares, àvies i dones grans, algunes d’elles tenen
entre 60 i 70 anys. Però també hi participen dones joves de totes les
comunitats. Actualment tenen un paper molt important en la lluita contra les
cèl·lules dorments de l’Estat Islàmic perquè no s’infiltrin ni ataquin les
poblacions.
Les dones són també majoria entre el personal
de la Mitja Lluna
Roja Kurda (Heyva Sor), una ONG local que organitza el suport mèdic a les zones
atacades- sovint en grans condicions de risc perquè el personal sanitari és
objecte dels atacs- i ajuda als desplaçats.
Són moltes les periodistes que denuncien els
crims de guerra, i els atacs indiscriminats contra la població civil, fins i
tot amb armes químiques. El 13 d’octubre l’exèrcit turc va bombardejar un
comboi de cotxes de civils i periodistes que anava a Serêkaniyê a evacuar els
ferits. Onze persones van ser assassinades, entre elles dues periodistes. Una periodista
de Jin TV, una cadena de notícies no mixta, també va ser ferida cobrint
la guerra.
Són dones també les que mantenen la moral alta, es donen suport mutu i comparteixen el dolor com a mares de shehids (màrtirs) i formen part del Consell de les Famílies dels Màrtirs, fundat el 2014 per proporcionar ajuda, tant moral com material, a les famílies, i recordar als que han donat la via en la lluita.
“empreses espanyoles com Indra, Maxa, La Caixa o Banc Sabadell donen suport militar i logístic a Turquia”
Des que va començar la invasió, hi ha hagut
manifestacions massives, accions de protesta, i també demandes a organitzacions
internacionals de drets humans, tant per part del moviment de dones com de
totes les organitzacions civils. El moviment de dones joves també ha dut a
terme accions independents.
Arran de la invasió, més
de 300.000 persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars. Moltes
han estat acollides pels seus familiars en altres ciutats o han trobat refugi
en escoles i altres allotjaments organitzats, però la majoria viuen en camps de
desplaçats, on sobretot hi ha dones i nens. Però les dones no són només
víctimes del desplaçament: treballen per Heyva Sor de Kurdistan, les ONG locals
i les forces de seguretat dels campaments. I formen part de les comunes, el
sistema d’organització del camp, tal com a les ciutats i pobles. Les comunes de
camp estan organitzades amb el sistema de copresidència, el que vol dir que una
dona i un home són igualment portaveus. La Fundació de Dones Lliures de Rojava, creada el
2014, dona suport a les dones als camps de refugiats amb cursos de formació per
a la salut, tallers de suport psicològic, projectes educatius… i també
acompanyen a dones exmembres de l’Estat Islàmic.
La resistència de les
dones, una lluita global
WomenDefendRojava és la
campanya internacional per a la defensa de la revolució de Rojava i per
enfortir els vincles entre les lluites de les dones arreu del món. Silava
Şêxmûs, jove kurda que treballa en la campanya explica que “Women Defend
Rojava tracta sobre donar-se suport mútuament”.
També han llençat la
campanya “Boicot a Turquia”, que fa un crida a deixar de consumir
productes turcs, així com anar de turisme a Turquia, per minar l’economia de la
guerra. I, evidentment, a posar fi al comerç d’armament amb Turquia.
Acabem amb la venta
d’armament a Turquia
L’estat espanyol dona
suport logístic i militar a Turquia en el marc de l’OTAN: protegeix amb els
seus míssils Patriot i un total de 150 militars la base d’Incirlik, des la qual
s’enlairen cada dia els avions turcs que bombardegen la població del Nord i Est
de Síria.
D’un banda, són moltes les
empreses armamentístiques espanyoles – com Maxam que fabrica explosius i mines
antipersona, Indra amb els seus components electrònics, per esmentar-ne algunes
– que venen els seus productes a Turquia. I el suport financer d’aquestes
empreses prové de bancs com ara el BBVA, el Banc Sabadell, La Caixa o Bankia. De l’altra,
el consorci europeu Airbus ha subministrat a Turquia els avions A400M que estan
sent utilitzats per a transportar material militar, tropes turques i milícies
gihadistes per a l’ocupació.
Per tot això, des de la
secció sindical de CGT Airbus Getafe, CGT SOV del sud de Madrid i altres
organitzacions han fet un acció de protesta el 18 de febrer davant l seu de
l’empresa en aquesta ciutat.
Cal que des de l’acció
sindical, des de les organitzacions socials, des de tots els moviments socials
utilitzem les armes del boicot, la protesta, la denúncia i, sobretot, la
solidaritat per aturar el genocidi al nord i
est de Síria, per defensar la revolució de les dones i unir-nos contra els
estats patriarcals, capitalistes, colonials i les polítiques de guerra.