25N S’ha acabat! Ens volem vives, lliures i rebels

Rosalia Molina. Dones Llibertàries de CGT

Cada 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, dones d’arreu del món ocupem els carrers per cridar que no volem més violències contra les dones.

Una jornada internacional en què moltes dones, a diversos països, denunciem les violències patriarcals dels estats, dels grups armats i de les transnacionals que exerceixen el seu poder sobre els cossos de les dones com a territoris de conquesta. En aquesta jornada també denunciem el racisme i les dinàmiques colonials que el món blanc occidental exerceix amb especial crueltat cap a moltes de nosaltres en qualsevol frontera.

Des que van començar a registrar-se, l’1 de gener de 2003, s’han comptabilitzat almenys 1920 assassinats masclistes de dones de totes les edats.

Aquest any a l’estat espanyol s’han registrat 89 feminicidis i, també, tres criatures assassinades al costat de les seves mares: una nena de 8 anys, una altra de 3 anys i un nadó de 3 mesos.

Llegeix més

Treballs invisibles : Riscos invisibles

Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries

Les dones hem treballat sempre i no se’ns ha reconegut gairebé mai; no només a nivell salarial, que tampoc… El treball de les dones ens ve assignat per gènere: “ens correspon, i a més no ens costa res”.
Per què llavors s’hauria de reconèixer i molt menys pagar-se?
La situació de la seguretat i salut en el treball de la dona treballadora és només un reflex de la nostra situació en el món laboral i en la societat. Del paper que teòricament, i encara ara, ens ha tocat viure: un paper secundari en el millor dels casos; d’acompanyant, de cuidadora.

Llegeix més

MATERNITAT SUBROGADA: Una forma de violència contra les dones

Rosalia Molina. Dones Llibertàries de CGT

La maternitat subrogada, una forma de violència contra les dones i una pràctica contemporània d’explotació reproductiva de dones i tràfic (venda) d’éssers humans nounats.

Els ventres de lloguer són considerats per nombrosos organismes i moviments feministes com una nova forma d’esclavitud cap a la dona.

La gestació subrogada és un procés pel qual una dona gestant porta un procés complet d’embaràs i dona a llum una criatura per a una altra persona o parella, renunciant i cedint així els seus drets legals sobre el bebè que té en el moment del naixement a canvi, normalment, d’una compensació econòmica. Una pràctica que se sosté en la necessitat econòmica de les dones que s’hi presten; sense tenir en compte l’impacte que té en la salut mental de la mare i el bebè.

Llegeix més

Les dones som i serem a primera línia

Rosalia Molina. Dones Llibertàries de CGT

Som essencials, però som precàries. Per les dones de CGT cada dia és 8M. Per entendre i analitzar com ha estat aquest 8M enmig una pandèmia, cal partir de la situació que aquesta crisi sanitària ens està portant.

Aprofitant la pandèmia l’Estat ha creat unes mesures més repressives per a nosaltres. Mentre ens empresonen dins de les nostres cases, condemnant-nos a la sobrecàrrega que suposa assumir totes les cures i paralitzen les nostres vides, ens obliguen a mantenir actiu el sistema capitalista mitjançant el teletreball. Vulneren els nostres drets conquistats imposant Ertes, flexibilització total d’horaris… donant així, continuïtat a l’aspiració eterna de la patronal que a poc a poc va aconseguint el seu propòsit: treballadores disponibles en un breu espai de temps, sense drets i sense protestes.

Anomenar i visibilitzar les desigualtats que sofrim és imprescindible per a prendre consciència cap aquesta transformació per un món lliure i igual.

Una vegada més, les dones ens hem autoorganitzat per a cobrir totes aquestes mancances que la classe política no ha volgut reparar. Nosaltres mateixes hem creat xarxes de suport per ajudar a les persones vulnerables, a les dones que han estat tancades amb el seu maltractador i a tot aquest gran sector feminitzat que forma part de l’economia submergida, i són oblidades pels mitjans de comunicació i els estats.

La represa gradual de l’activitat en els serveis no essencials, l’estafa del permís retribuït recuperable, el teletreball reconegut com a mesura de conciliació i no com a mesura preventiva per a evitar l’exposició al contagi de la Covid-19, l’omissió de permisos retribuïts per a conciliar, les escasses mesures de protecció en els centres de treball i la pèrdua d’ocupació que ha derivat en molts casos en la pèrdua de l’habitatge, han colpejat amb major intensitat en els sectors feminitzats i en conseqüència sobre les dones i les famílies monoparentals femenines, sotmetent-nos a l’augment de totes les bretxes que sofrim pel fet de ser dona i classe treballadora. Si la doble càrrega ja era pesada abans de la pandèmia, ara s’està fent insuportable i insostenible.

Perquè l’actual pandèmia, a més de la crisi sanitària, està agreujant la crisi política, social, laboral i de drets civils. Ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats, expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones diverses de gènere dissidents, les dones amb diversitats funcionals i sensorials i les treballadores sexuals.

La pandèmia ha donat més visibilitat a la precarització de les dones, especialment les migrades, i ha donat lloc també a situacions de violència de gènere i una “falsa conciliació familiar i laboral sota el paraigua del teletreball”.

Per tot això, aquest any, malgrat la situació de pandèmia que estem vivint, que no ens va permetre visibilitzar-nos juntes i multitudinàries, vam decidir no renunciar a prendre els carrers, al nostre dret democràtic de manifestar-nos, d’ocupar els carrers perquè històricament se’ns havia llevat aquest dret a les dones, i sense por, les dones de tot Catalunya, com ho han fet les feministes d’arreu del món, hem ocupat espais, carrers i places a tots els territoris amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal i colonial, i en contra la decisió de prohibir les manifestacions pel 8-M a Madrid, vam tenir clar que no van poder amb nosaltres. I com els últims anys pel 8 de març, ens hem pogut comptar per milions. I tot i les restriccions i les mesures, vam cridar ben fort a tots els carrers i places: Aquí estem. Som un moviment imparable.

La nova situació d’emergència sanitària ens va fer pensar i repensar, noves iniciatives, fent-nos encara molt més creatives. D’aquesta manera es van plantejar fer les accions de manera descentralitzada replicades a totes les poblacions, barris i territoris, proposant concentracions estàtiques, fent soroll als balcons per protestar contra les condicions de les treballadores essencials, i una proposta més pel dia anterior, el dia 7, que es van fer passejades feministes per reivindicar el dret de passejar tranquil·les, per poder viure sense pors ni violències en espais solitaris, i reivindicar espais de salut. Aquestes passejades van ser molt nombroses i van tenir molt èxit a tot arreu, tant a les ciutats recuperant els parcs i espais, com a poblacions compartint i gaudint dels espais naturals de l’entorn.

“precisament davant aquesta crisi de la Covid-19 es va tornar absolutament necessària una convocatòria de Vaga general feminista el 8M”

I precisament davant aquesta crisi de la Covid-19 es va tornar absolutament necessària una convocatòria de Vaga general feminista el 8M, ja que en aquests moments sembla impensable arribar a un 8 de març sense la convocatòria d’una vaga general feminista. Una convocatòria de vaga feminista, que des dels últims anys tota la societat té clar que ha suposat un desenvolupament polític del moviment feminista.

Per això La CGT, juntament amb la IAC, vam fer una crida a la vaga general feminista el 8 de març, amb el suport de Sindillar i el Sindicat de Periodistes.

Un dels motius per fer-la va ser la reivindicació dels drets laborals de les dones, moltes de les quals es troben en una situació de més vulnerabilitat com les transsexuals o les racialitzades immigrants.

“No volem ser invisibles. Som essencials, però som precàries. Per això vam decidir anar a la vaga. També per les que no en poden fer”. Vam cridar a la Vaga Feminista, de cures, de feina assalariada i de consum. I amb el lema Juntes, diverses i rebels som imparables! Sempre feministes!

Com a dones de CGT, i coordinades amb la secretaria de Gènere de Catalunya, es va treballar i participar en la comissió laboral Vaga 8M, així el dia 8M, conjuntament amb les companyes de la comissió laboral, es van organitzar piquets reivindicatius i informatius amb caire de denúncia a les empreses que acomiaden a les dones. Amb els# Imparables. I Juntes som més fortes. Lliures i combatives. Rabiosament actives, radicalment feministes. Per les dones de CGT cada dia és 8M. Lluitem juntes contra l’explotació i la discriminació laboral de les dones del món!

El recorregut que vam fer durant aquests piquets, sempre assenyalant les empreses o entitats que discriminen o exploten a les dones va ser:

SOC. A l’oficina de Treball. Contra l’explotació i la precarietat. Mútua Universal. La gestió nefasta de les mútues durant la pandèmia de la Covid-19. Les mútues han estat al costat del capítol i no de les dones treballadores. Institut Català de Salut: Per les reivindicacions de les treballadores de la sanitat, cap a la vaga del 10M. El Corte Inglés: prou acomiadaments, Aturem els acomiadaments ,volen acomiadar 3000 dones durant la pandèmia. Ajuntament de Barcelona: Ajuntament externalitza! I a les dones precaritza! No a l’assetjament sexual a les dones a Parcs i Jardins. Foment del Treball. Mort a la patronal. Derogació de les reformes laborals. CCOO: Per denunciar a Comissions i UGT sindicats del poder, que venen obreres.

Al mateix temps es van intentar feminitzar les ciutats canviar noms de carrers, amb noms de dones, proposant noms de dones significatives i oblidades o silenciades. Participant després en les concentracions que es van fer a cada ciutat i població.

Per nosaltres, dones de CGT, cada dia és 8M. Som anarcofeministes, volem un món nou, però no aquesta nova normalitat. Per un món en el qual la igualtat no sigui una utopia, sinó aquesta realitat que les dones lliures lluitem per construir.

L’assetjament psicològic a la feina

Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries    

Heinz Leymann, psiquiatre alemany 1932-1999, va definir l’assetjament psicològic a la feina, com la situació en què una persona o grup de persones actuen amb violència psicològica extrema vers a un altre, sistemàticament (almenys una vegada a la setmana) i durant un període prolongat de temps (mínim sis mesos) en el lloc de treball.

L’assetjament psicològic en el treball es descriu a la NTP 854, “Acoso psicológico en el trabajo”, detallant la publicació de l’esmentat psiquiatra designant el terme “mobbing” per aquest fenomen.  

Una de les característiques del mobbing és que es tracta d´una relació asimètrica entre les dues parts, on l’assetjador té més recursos, més poder o més suports que la part assetjada. 

“En las sociedades de nuestro mundo occidental, altamente industrializado, el lugar de trabajo constituye el último campo de batalla en el que una persona puede matar a otra sin ningún riesgo de llegar a ser procesada ante un tribunal”

Heinz Leymann, 1932-1999

L’assetjament laboral psicològic s’exerceix especialment a través de quatre mecanismes: 

  • Manipulació de la comunicació
  • Manipulació del treball
  • Accions contra la reputació o dignitat i 
  • Situacions discriminatòries respecte a la resta de treballadores/rs 

La treballadora sent que els seus assetjadors tenen una intenció explícita de perjudicar-la, resultant una amenaça per a la seva integritat, sovint no sap com fer front a la situació, ni com controlar les reaccions emocionals que genera. 

El fracàs davant el mobbing i en el control de l’ansietat desencadena una patologia pròpia de l’estrès que es crònica i s’agreuja progressivament.

  • Altres tipus d´assetjament: sexual i per raó de sexe:

Assetjament sexual: El Codi Penal defineix al seu Article 184.1 l’assetjament sexual  com “El que sol·licita favors sexuals, per si mateix o per a un tercer, en el context d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis en curs o habitual, i amb aquest comportament provoca a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant”

Un fet rellevant sobre la freqüència de l’assetjament sexual és que la majoria de les víctimes estan sotmeses a episodis repetitius d’assetjament i no a incidents aïllats.  

Hi ha dos aspectes que influeixen en l’aparició de l’assetjament sexual dins d´una organització: el clima organitzatiu i si el context és masculí o femení. 

El clima organitzatiu fa referència a aquelles característiques de l’organització que fan més fàcil la existencia d´un clima de tolerància cap a l’assetjament sexual.

La segona variable fa referència a si predominen els homes o les dones i si el tipus de tasques són predominantment masculines o femenines, les dones que treballen en contextos predominantment masculins  tenen més probabilitats de patir assetjament sexual.  

L’assetjament sexual té un impacte molt negatiu en el benestar psicològic de la víctima i la seva relació amb el món laboral, no cal que estigui exposada a altes freqüències d’assetjament sexual per experimentar aquestes conseqüències negatives.  

Assetjament per raó de sexe: la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, defineix l’assetjament per raó de sexe com “qualsevol comportament realitzat sobre la base del sexe d’una persona, amb la finalitat o efecte d’atacar la seva dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. 

Establint en el seu Article 8 que qualsevol tractament desfavorable per a les dones en relació amb l’embaràs o la maternitat es considera discriminació directa per raó de sexe.

  • Discriminació per maternitat 

Entre els casos d’assetjament hi ha conductes que impliquen un tracte desfavorable de la treballadora relacionada amb l’embaràs i la maternitat. 

L’embaràs i la maternitat de les dones treballadores sovint són motiu de discriminació, durant aquests períodes tenen una major vulnerabilitat a ser assetjades i discriminades a l’hora d’accedir-hi als llocs de treball, igualtat d’oportunitats i en termes d’acomiadament.

Les dones embarassades i les mares lactants requereixen una protecció especial per prevenir danys a la seva salut i a la de les seves filles o fills, i enfront la discriminació i els acomiadaments. 

  • Conveni i Recomanació de la OIT  

El Conveni 190 de la OIT sobre violència i assetjament, 2019, que entrarà en vigor el 25 de juny d´aquest any 2021, estableix el dret de cada persona a un món de treball lliure de violència i assetjament,  i reconeix que la violència i l’assetjament en el món laboral constitueixen una violació dels drets humans, són una amenaça per a la igualtat d’oportunitats i  incompatibles amb un treball digne. 

El Conveni obliga a crear un entorn de tolerància zero a la violència i l’assetjament per tal de  facilitar la prevenció d’aquests comportaments, i que tots els actors del món laboral s’abstinguin de recórrer a la violència i l’assetjament, prevenir-los i combatre’ls.

La Recomanació 206 de la OIT sobre Violència i Assetjament, 2019, és complementària al Conveni 190 amb l´objectiu d´adoptar i implementar un enfocament inclusiu, integrat i sensible al gènere, orientat a abordar la violència i l’assetjament laboral en la legislació, seguretat i salut laboral, igualtat, no discriminació i dret penal.  

Les conseqüències de l´assetjament psicològic a la feina poden arribar a ser molt greus: augment de problemes de salut mental i de símptomes fisiològics, afectació a l´entorn personal de la víctima, clima laboral negatiu, augment de l´absentisme, reducció de la productivitat… 

Per preveure i actuar immediatament davant aquest tipus de situacions és necessari que les organitzacions tinguin una política de tolerància zero enfront l´assetjament, disposar d´un protocol d´actuació, informar i formar al respecte, i realitzar les avaluacions de riscos psicosocials tenint en compte els factors relacionats amb la probabilitat de que es produeixi violència i assetjament dins l´àmbit laboral.