Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de desembre
En els darrers mesos s’han multiplicat els dubtes de les seccions sindicals referents a com s’aplica i fins on arriba la reforma de la Jubilació Parcial que regula el Real Decreto-ley 20/2018, del passat 7 de desembre. Amb aquest breu text intento aclarir que significa aquesta nova norma.
Què és la Jubilació Parcial?
És una possibilitat de jubilació
anticipada molt beneficiosa pel treballador. En resum hi ha un treballador
jubilat parcialment (en un % determinat) que treballa encara parcialment a
l’empresa (entre la jubilació parcial i la prestació de serveis a l’empresa
parcial ha de sumar el 100%), i a canvi, l’empresa contracta un treballador jove (anomenat
«rellevista»)
És una mesura de promoció de l’ocupació
de treballadors joves, i dóna la possibilitat de jubilació anticipada sense cap
penalització a treballadors a punt de jubilar-se (especialment interessant o
utilitzada en feines «dures», com cadenes de muntatge automobilístiques,
fundicions, conductors de metro o bus de TMB,…).
Per tant, la jubilació és molt
beneficiosa pel treballador que es jubila (percebrà la pensió sense cap
penalització per jubilar-se anticipadament), per l’empresa (pot incorporar
personal jove que substitueix als més grans fins i tot estalviant) i pel
«rellevista» (treballador jove que s’incorpora a l’empresa amb possibilitats de
permanència).
Les crítiques li venen de part de les
polítiques neoliberals de reducció de la despesa en pensions, i de les darreres
reformes legals que intenten evitar les jubilacions anticipades.
Com és la jubilació parcial anterior a
la llei de 2011?
Els requisits d’accés a la jubilació
parcial anteriors a 2011 són els següents: es pot accedir a partir dels 61
anys, tenint 6 anys d’antiguitat a l’empresa, i amb 30 anys de cotització
efectiva. I possibilitava una Jubilació Parcial fins a un màxim del 75%, amb un
manteniment de la feina a l’empresa del 25% (es percep el 75% de l’INSS com a
jubilació, i es treballa només un 25% de la jornada).
Com és la jubilació parcial actual?
Els requisits s’han endurit molt en
diferents reformes legals, i les principals retallades és que s’augmenta l’edat
d’accés a la Jubilació Parcial de 61 a 63 anys (amb una transitòria molt
llarga, fins 2027), es requereixen ara
33 anys de cotització efectiva i sobretot es donen dos elements que la fan molt
difícil:
- La jubilació parcial és molt inferior, només entre el 25% i el 50% (i 75% si el rellevista està a jornada complerta)
- I l’empresa cotitzarà al 100% dels dos treballadors (tant del jubilat com del rellevista, en un augment transitori), fent molt cara aquesta opció per a l’empresa (cal recordar que, si no es diu per Conveni Col·lectiu el contrari, no es pot obligar a l’empresa a fer una Jubilació Parcial, ha d’haver acord tant de l’empresari com del treballador).
Per tant, la Jubilació Parcial actual és
molt més restrictiva i difícil d’aplicar.
Des de 2011 a 2019 com se sabia quina
Jubilació Parcial aplicar?
Des de 2011 a 2019 va existir un
col·lectiu de treballadors que es podien acollir a la Jubilació Parcial amb la
normativa anterior a 2011, són les persones que es van acollir a plans de
jubilació parcial «recollits en Convenis Col·lectius o acords col·lectius
d’empresa» anteriors a abril de 2013, i
es requeria alhora que els treballadors estiguessin a una llista annexa
a aquest acord d’empresa.
Però aquesta possibilitat tenia una data límit, 1 de gener de 2019, per tant ja no s’aplica actualment, i tots aquests treballadors ja no poden accedir a la Jubilació Parcial amb la normativa anterior, i ho hauran de fer amb la normativa nova.
A qui se li aplica la reforma de la
Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018?
El
Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, determina de forma literal
al seu article 1 (únic que modifica la Jubilació Parcial) el següent text:
«6. Se seguirá aplicando la regulación para la modalidad de jubilación
parcial con simultánea celebración de contrato de relevo, vigente con
anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 27/2011, a pensiones causadas
antes del 1 de enero de 2023, siempre y cuando se acredite el cumplimiento de
los siguientes requisitos:
a) Que el trabajador que solicite el acceso a la jubilación parcial realice
directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención
en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de
montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de
maquinaria y equipo industrial en empresas clasificadas como industria
manufacturera.»
Per tant, el que fa aquest nou Real
Decret és permetre que un col·lectiu molt concret de treballadors es pugui
jubilar parcialment amb la normativa anterior a 2011 afegint un nou apartat, el
6è, a la a la disposició transitòria quarta del texto refundido de
la LGSS, Real Decreto Legislativo 8/2015.
Per tant, el nou RD no revoca les
anteriors normatives, sinó que inclou un nou apartat i una nova possibilitat de
jubilar-se de forma parcial amb la normativa anterior a la llei 27/2011, i per
tant amb unes condicions molt més positives. La pròpia Ministra de Treball, al
presentar la norma, reconeix que sense aquesta «ampliació» de la
Jubilació Parcial, «quedaría prácticamente extinguido en menos de un mes»,
al arribar al gener de 2019.
Però aquesta nova norma és alhora molt
restrictiva (sobretot respecte a quins col·lectius de treballadors se’ls
aplica), malgrat allargar la Jubilació Parcial amb les condicions anteriors a
2011 fins 2023
La norma deixa ben clar que, a més
d’altres requisits (antiguitat de 6 mesos, 70% de contractes indefinits a
l’empresa,…) només s’aplica a «empresas clasificadas como industria
manufacturera», definides com «“aquella que se dedica exclusivamente a
la transformación de la materia prima en bienes finales de consumo, listos para
su comercialización directa o a través de distribuidores que los aproximan a
sus diversos públicos de destino”».
Per tant, no s’aplica a tots els treballadors, sinó única i exclusivament als treballadors de la indústria manufacturera (no afecta per tant a conductors de bus o metro, jardiners o altres indústries), i dins d’aquesta única indústria afectada, aquell treballador que «realice directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de maquinaria y equipo industrial».
Què és una indústria manufacturera?
El terme «indústria manufacturera» és difícil de precisar, i de ben segur que portarà debats, però l’INSS l’està interpretant segons el grup C de la CNAE 2009, que inclou, entre d’altres,
la «industria de la alimentación, Fabricación de bebidas, Industria del tabaco, Industria textil, Confección de prendas de vestir, Industria del cuero y del calzado, Industria de la madera y del corcho, excepto muebles; cestería y espartería, Industria del papel, Artes gráficas y reproducción de soportes grabados, Coquerías y refino de petróleo, Industria química, Fabricación de productos farmacéuticos, Fabricación de productos de caucho y plásticos, Fabricación de otros productos minerales no metálicos, Metalurgia; fabricación de productos de hierro, acero y ferroaleaciones, Fabricación de elementos metálicos para la construcción, Fabricación de productos informáticos, electrónicos y ópticos, Fabricación de material y equipo eléctrico, Fabricación de maquinaria y equipo n.c.o.p., Fabricación de vehículos de motor, remolques y semirremolques, Fabricación de otro material de transporte, Fabricación de muebles, Otras industrias manufactureras, Reparación e instalación de maquinaria y equipo»
El terme «indústria manufacturera» és difícil de precisar, i de ben segur que portarà debats, però l’INSS l’està interpretant segons el grup C de la CNAE 2009, que inclou, entre d’altres,
la «industria de la alimentación, Fabricación de bebidas, Industria del tabaco, Industria textil, Confección de prendas de vestir, Industria del cuero y del calzado, Industria de la madera y del corcho, excepto muebles; cestería y espartería, Industria del papel, Artes gráficas y reproducción de soportes grabados, Coquerías y refino de petróleo, Industria química, Fabricación de productos farmacéuticos, Fabricación de productos de caucho y plásticos, Fabricación de otros productos minerales no metálicos, Metalurgia; fabricación de productos de hierro, acero y ferroaleaciones, Fabricación de elementos metálicos para la construcción, Fabricación de productos informáticos, electrónicos y ópticos, Fabricación de material y equipo eléctrico, Fabricación de maquinaria y equipo n.c.o.p., Fabricación de vehículos de motor, remolques y semirremolques, Fabricación de otro material de transporte, Fabricación de muebles, Otras industrias manufactureras, Reparación e instalación de maquinaria y equipo»
Cal fer un llistat dels treballadors que
s’acullin a la Jubilació Parcial segons el Real Decreto-ley 20/2018, com es va
haver de fer en les anteriors reformes de 2011 i 2013?
La nova norma no estableix cap obligació
ni mecanisme de creació de llistes de treballadors afectats, i no deroga
l’anterior norma. Per tant, els treballadors que estaven recollits les
anomenades «llistes» per tenir dret a la Jubilació Parcial amb l’anterior
normativa ja no poden jubilar-se amb l’anterior normativa, atenent a que tenia
el límit de l’1 de gener de 2019.
Els treballadors de les indústries
manufactureres que compleixin els requisits estaran afectats pel RDL sense cap
necessitat d’estar apuntats a cap llistat aportat a l’INSS, com es va requerir
al 2011 i al 2013.
Àlex Titzminetzky. Advocat de Col·lectiu Ronda.