“Aquesta situació vulnera els drets fonamentals”

Redacció Catalunya

Parlem amb Jose Luís Pérez, conegut com a Bibi per molta gent. El Bibi és un històric i incombustible del sindicat. Afiliat i militant del sindicat del metall de l’Anoia, Secretari d’Organització de la Federació Comarcal i militant actiu de la Federació del Metall de Catalunya, ens explica com s’està vivint la situació a la Conca d’Òdena i a les empreses del sector del metall.

Com viu aquesta situació el sector metal·lúrgic a Catalunya?

Davant d’aquesta situació inèdita d’emergència sanitària, les treballadores i els treballadors de les empreses del sector metal·lúrgic ens trobem en diferents escenaris respecte a les mesures aprovades, però si podem dir que totes elles coincideixen, d’una o altre forma, en carregar directament contra la classe obrera. La majoria d’aquestes mesures són preses per la patronal: per exemple els ERTEs per causes de força major, que deixen sense la possibilitat de negociació a les seccions sindicals a les empreses. En aquesta situació la CGT recorre al seu ADN principal: l’Acció Directa com a arma de defensa per protegir els interessos de les plantilles. Per desgràcia, un cop que es reprengui l’activitat a les plantes de producció, apareixeran conflictes derivats de la flexibilitat que han introduït de forma sistemàtica, per recuperar la producció no realitzada, augmentant les jornades i els ritmes de treball en un futur immediat.

Tu ets d’Igualada. Com s’està vivint això a la Conca d’Òdena?

Des que la Generalitat de Catalunya va bloquejar les entrades i sortides a la població i va implantar el confinament de la Conca les empreses amb feines no essencials van aturar l’activitat durant els dies posteriors al 12 de març. Algunes empreses es van negar a fer-ho, i fins i tot sense tenir en compte la utilització dels equips de protecció individual (EPIs), ni altres mesures d’aïllament i desinfecció. En aquesta situació, l’actuació de les delegades i delegats de CGT va ser determinant per paralitzar l’activitat mitjançant l’aplicació de l’article 21. La gran majoria de les empreses del metall de la Conca d’Òdena han suspès els contractes de les treballadores i treballadors  per causa de força major. La comarca registra 1.426 ERTEs, 26 EREs, i aquestes mesures afecten a 9.000 mil persones de l’Anoia.

Suposem que és un escenari que genera inquietuds… Quina és la situació actual en aquesta zona?

El confinament perimetral a la fase 2 ha provocat indignació i desesperació a més de 10.000 famílies sense saber, durant pràcticament un mes, qui es faria càrrec de la situació econòmica.

I la gent que viu o treballa fora de la zona confinada?

El fet de viure en qualsevol dels quatre municipis i treballar fora ha provocat un conflicte entre l’administració municipal i el govern central per no atendre aquesta situació tant agònica per moltes famílies. A dia d’avui queda per resoldre la situació del col·lectiu de treballadores i treballadors que viuen fora de la Conca d’Òdena i presten serveis a empreses de sectors o serveis essencials. Nosaltres considerem que les mesures són insuficients i arriben tard. Un cop aprovat el RD el passat dimarts dia 7 d’abril, que reconeix el dret a la baixa laboral, apareix el vergonyós col·lapse burocràtic. Aquesta situació també vulnera drets fonamentals. La desprotecció dels autònoms és més que evident, ja que no poden deixar de pagar impostos i tributs i a la vegada no poden mantenir l’activitat econòmica.

Quines són les inquietuds que tenen les treballadores davant l’imminent arrencada productiva?

El sentir generalitzat de la classe obrera és un de indignació i frustració cap el govern central i el català. Aquest últim encotillat i buidat de respostes contra la decisió de la represa de l’activitat econòmica, continuant immersos en l’estat d’alarma. La gent té inseguretat en referència a les mesures que van aplicar les empreses per evitar contagis. La població obrera exigeix a les empreses els PRC (test de COVID-19) per realitzar les jornades laborals amb més seguretat sanitària a les plantes productives.

Vaga indefinida a la Nissan

Daniel Mulero. Afiliat a CGT

El Comitè d’Empresa de Nissan de les plantes de Zona Franca i Montcada (Barcelona) va convocar públicament mitjançant un comunicat a tota la plantilla per a realitzar una vaga indefinida a partir del 4 de maig. Data en la qual l’empresa pretén reprendre l’activitat de manera parcial.

Per a entendre la situació és necessari recordar les diferents mobilitzacions que la plantilla va plantejar al febrer d’enguany. Les mobilitzacions tenien per finalitat aconseguir que les diferents Administracions Públiques (Ajuntaments de Barcelona, El Prat del Llobregat o Sant Andreu de la Barca, la Generalitat de Catalunya o el Ministeri d’Indústria) donessin suport a les reivindicacions dels treballadors, i exercir així més pressió sobre la direcció de l’empresa, per a aconseguir noves adjudicacions de models a produir. Fa anys que Nissan ha anat retirant sense substitució els models a produir en les plantes (en els últims anys tenen un rendiment aproximat del 30% de la seva capacitat).

En paraules de membres de CGT Nissan “la planta de Barcelona, té experiència en el desenvolupament del vehicle elèctric, en aquests moments s’està assemblant l’eNV200, una furgoneta exclusivament elèctrica. El nostre objectiu continua sent que se’ns adjudiquin nous models, independentment de si són NISSAN, Renault, Mitsubishi (per parlar de marques de l’Aliança)”.

Aquesta lluita no sols afectarà la plantilla de Nissan (gairebé 3000 treballadors) sinó que en total afectarà gairebé a 25.000 llocs de treball indirectes d’empreses subcontractades o proveïdores de components com poden ser, entre altres, ACCIONA, LEAR, BASF, GESTAMP, SNOP o MAGNA. En les plantes de Nissan principalment es dediquen a l’assemblatge dels vehicles, per tant, totes aquelles empreses que es dediquen a la fabricació de rodes, seients, bateries, etc., com aquelles que realitzen serveis de neteja, de restauració o de manteniments externs, quedaran molt exposades. Algunes d’aquestes empreses treballen en exclusivitat per a Nissan.

“aquesta lluita no sols afectarà la plantilla de Nissan (…) afectarà gairebé a 25.000 llocs de treball indirectes d’empreses subcontractades o proveïdores”

Amb aquesta difícil situació va arribar la crisi pandèmica de la Covid-19 i l’empresa va realitzar un ERTO per força major per la falta de subministraments i per no poder garantir la salut i les condicions sanitàries recomanades pel Ministeri de Sanitat. L’afectació de l’ERTO, que té una compensació fins al 85% del salari, afecta la gairebé totalitat de la plantilla. No queden afectats alguns treballadors que han pogut fer teletreball i aquells que han continuat treballant per a desenvolupar material per a ajuda sanitària com a respiradors, bates o pantalles facials.

En ple confinament la direcció informa els sindicats de la seva decisió de reobrir parcialment les plantes el 4 de maig per a produir 1400 unitats d’una furgoneta de Mercedes i així tancar el contracte pendent que tenien. Després d’això es tornaria a l’ERTO i a la paralització de la producció. Nissan no ha proposat cap pla industrial per a garantir la continuïtat de les plantes.

Davant aquests fets el Comitè d’Empresa va sol·licitar reunir-se amb Genís Alonso, director general de Nissan Espanya, per a dimecres passat 22 d’abril i no es va presentar. Aquesta mateixa setmana, el Comitè d’Empresa va aconseguir reunir-se amb Gianluca De Ficchy, President de Nissan Europa. Desgraciadament en aquesta última reunió no es va aclarir el futur de la plantilla en lluita perquè simplement es van remetre a dir, igual que va ocórrer després de les mobilitzacions de febrer, que fins a estiu la direcció no informaria dels seus plans.

Davant tal inseguretat i veient perillar els llocs de treball de les plantes de Nissan per la falta d’un precís pla industrial, el Comitè d’Empresa ha decidit convocar una vaga indefinida a partir de 4 de maig, no sols en les esmentades plantes de Zona Franca i Montcada, sinó a la totalitat de treballadors a Catalunya incloent les plantes del Prat del Llobregat i Sant Andreu de la Barca, així com la plantilla de NDS (Nissan Distribution Service). Esperen d’aquesta forma que l’empresa rectifiqui i s’assegui a negociar amb els treballadors un futur sostenible per als seus llocs de treball.


Vagues a Trefilats Gabarró

Un mes de vaga indefinida tots els dimarts i dijous han estat suficients per aconseguir pràcticament el 90% del que exigia la plantilla.

Després de quatre jornades de vaga indefinida convocades els dimarts i els dijous a la planta de Trefilats Gabarró de la Pobla de Claramunt (Anoia), una protesta iniciada el passat 4 d’abril, amb una plantilla de 78 treballadors. Al voltant de 50 vaguistes, tot i tractar-se de treballadors històricament aliens a les mobilitzacions degut a la inactivitat sindical per part de les seccions sindicals de CCOO i UGT, afronten el conflicte amb actitud i serenitat.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és imagen-2-1024x768.png

Des del principi, la imatge que ofereix la direcció de Gabarró és absolutament irresponsable i incoherent acomiadant a dos treballadors en el decurs d’una mediació independentment de la decisió que poguessin hagut prendre els treballadors davant l’última proposta.

Irresponsabilitat i negació al conflicte, davant la intenció d’absorbir el 30% d’un plus voluntari a una part de la plantilla. A Això, se li ha de sumar la desigualtat salarial denominada paga de qualitat de 120 euros al mes, que alguns cobren i altres no. Verónica Pérez, delegada de la secció sindical de la CGT a Trefilats Gabarró, argumenta que tot i ser una empresa de plantilla reduïda, no superant els 78 treballadors, té una facturació de l’ordre de 45 milions d’euros anuals. Aquesta empresa manté, també, una segona planta a la localitat alemanya de Brandeburg, centre on els mateixos treballadors de la plantilla de la Pobla de Claramunt estan exposats a la mobilitat geogràfica, destinant-los temporalment al centre alemany gairebé sense remuneració i amb dietes irrisòries.

Un mes de vaga indefinida tots els dimarts i dijous han estat suficients per aconseguir pràcticament el 90% del que exigia la plantilla. Independentment de les causes econòmiques que varen motivar aquesta vaga, volem deixar constància que les exigències del Comitè de Vaga i dels treballadors i treballadores en el seu conjunt han passat en tot moment per equilibrar les diferències salarials que existien entre uns i altres. En aquest sentit, la secció sindical de CGT a Trefilats Gabarró es mostra satisfeta en haver mantingut en tot moment la plantilla unida i, sobretot, solidària per aconseguir un dels objectius fonamentals, l’anomenada “paga de qualitat”.

La Direcció es compromet a abonar les quantitats absorbides entre gener i abril d’enguany, i no podrà absorbir-les durant els cinc anys vigents de l’acord. Destaquem també una paga complementària vinculada a la competitivitat en tres trams pel valor de 480, 600 i 720 euros anuals.

Pel que fa als dos companys de contracte d’obra i servei acomiadats just en la mediació abans de l’inici de la vaga, dir que, tot i no quedar reflectit al document de l’acord, la Direcció de Gabarró va deixar constància davant els assessors de les diferents seccions sindicals presents que seran contractats de nou, un cop es reactivi l’activitat laboral.

Des del Sindicat del Metall de la Federació Comarcal de l’Anoia valorem positivament l’acord ratificat a l’Assemblea de Treballadors, i felicitem a aquesta per l’entrega i la lluita en aquest conflicte finalitzat el dia d’avui.

Sindicat del Metall de la CGT Anoia.