Categoria: Comunicats

1r de maig, primer les nostres vides

Equip Comunicació CGT Catalunya
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Arriba un altre primer de maig. Aquest any serà diferent. L’estat d’alarma i el confinament obligatori ha canviat la manera en què podrem recordar aquest dia, un dia que és de lluita de la classe treballadora a tot el món. És una peça més d’aquest episodi que, diuen, ho canviarà tot per sempre. Que hem de ser optimistes, confiar en científics i polítics, quedar-nos a casa i seguir les instruccions. Que estem tots i totes en el mateix vaixell i que ens en sortirem.

La veritat és que els polítics i els mitjans de comunicació que els hi fan el joc ens tornen a prendre el pèl. No estem totes ni tots en el mateix vaixell. Enmig de la pandèmia els de sempre hem d’anar a treballar. Alguns/es de nosaltres hem tornat a les fàbriques i a les oficines, o seguim conduint un metro o bus, o una bici repartint compres on-line. D’altres hem de fer jornades maratonianes i sense horaris de teletreball, sempre a disposició del jefe. Totes i tots, moltes vegades, en pisos minúsculs pels quals paguem un lloguer astronòmic, que molt sovint compartim per poder pagar. I on els nostres fills/es ja no saben què fer per aguantar tanta clausura. A totes i tots ens fan posar la nostra vida al seu servei. Si som útils és perquè ens poden fer treballar, perquè quan treballem és quan ells obtenen guanys. Quan no, quan ja tenim certa edat, podem anar a acabar els nostres dies en uns hospitals saturats sense tots els equips que caldrien després d’anys de retallades.

A l’altre costat, hi ha els que no van dins del nostre vaixell. Tenen segones residències o cases amb jardí. Fa setmanes que no els veiem als centres de treball, encara que ells siguin els que es queden amb els beneficis de les empreses. Dicten decrets per a que tornem a la feina o fer que siguem nosaltres qui en el fons paguem la crisi, perquè saben que quan acabin el seu pas per la política cobraran una jubilació daurada a una gran empresa. A una elèctrica, d’aquestes que ens tallen la llum, o a un d’aquests bancs que ens desnona i especula amb les pensions.

Nosaltres volem viure. Ells ens volen per viure. Ho hem vist aquestes setmanes de forma clara. Però també és ben cert que portem molts anys patint-ho. Tants com anys tenim. És per això que sabem que la sortida de l’estat d’alarma no resoldrà res. Els empresaris i la classe política que ens governa, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, és la mateixa que ens va portar a la crisi de l’any 2008. I la mateixa que la va gestionar, que va regalar desenes de milers de milions d’euros a aquesta mateixa banca que especula amb les nostres vides, que va facilitar les reformes laborals que ens han destrossat una part dels pocs drets que teníem, que ha promogut que els nostres salaris siguin ara més baixos que fa 10 o 12 anys i que ens reprimeix cada dia amb més força al carrer.

Sabem que no estem en el mateix vaixell, per molt que ens ho vulguin fer creure. Sabem que ara mateix, el poder econòmic pressiona per a recuperar l’activitat econòmica i per intentar que la crisi surti dels nostres salaris i dels impostos que paguem principalment els i les treballadores. Sabem que els governs han estat assajant mesures d’excepció i de control massiu: la por ha estat la seva major aliada per limitar, com mai, allò que podem i que no podem fer. Sobretot, sabem que una bona part d’aquestes prerrogatives que han anat decretant durant l’estat d’alarma les faran servir, quan tot passi en contra de nosaltres i de les nostres vides. Novament, volen que el capital torni a guanyar.

Nosaltres tenim clar que no els deixarem. Que seguirem organitzant-nos per enfortir la resistència contra el que ara mateix és la pitjor amenaça contra la nostra vida: la cobdícia del capitalisme i la complicitat de les institucions polítiques. Ho farem construint el sindicat al nostre lloc de treball i als llocs on vivim. Tant si tenim contractes estables com si som precàries o, simplement, estem a l’atur. Ho farem enfortint la lluita per l’habitatge i reclamant drets per a tothom. Ho farem lluitant contra el patriarcat i defensant que no podem hipotecar el planeta per seguir creixent indefinidament.

Aquest primer de maig defensarem el nostre dret a construir el futur, de forma autònoma i col·lectiva. Treballem per viure i fem funcionar el món. I no volem morir treballant per produir beneficis pel capital.

Des de la CGT de Catalunya fem una crida a construir la resistència. A enfortir-nos col·lectivament. A construir amb força el sindicat, no només per defensar-nos, sinó per canviar el món. De manera immediata exigim salaris que ens permetin viure dignament i feines que ens deixin temps per viure i que no ens destrossin la salut. Exigim que l’habitatge sigui un dret i no una mercaderia. Exigim que no es reprimeixi qualsevol forma de protesta al carrer.

Aquest primer de maig, no ens resignarem a passar-lo als balcons. Aprofitem per recuperar l’esperit de lluita que el 1er de maig, dia internacional de la classe treballadora, mai hauria d’haver perdut. I això ha de ser, només, el principi.

Les 5 noves punyalades del govern, la patronal i CCOO-UGT a la classe treballadora

Equip Comunicació CGT Catalunya

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Imagen

Avui diumenge el BOE publica el Real Decreto Ley 10/2020, de 29 de marzo de 2020, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras de los servicios no esenciales (RDL 10/2020). Els sindicats CCOO-UGT s’han afanyat a aplaudir la mesura. Nosaltres, en canvi, considerem imprescindible denunciar-la i lluitar-hi en contra perquè suposa un greu atac contra la classe treballadora. O expliquem ràpidament.

  • 1 El permís retribuït recuperable suposa que nosaltres, els i les treballadores, acabem pagant l’aturada.
    El RDL 10/2020 diu clarament que les hores no treballades les haurem de recuperar al llarg de l’any 2020: “desde el día siguiente a la finalización del estado de alarma hasta el 31 de diciembre de 2020”.
    Parlem de 72 hores, equivalents a treballar una hora més durant 72 dies o 36 dies fent dues hores diàries. La nostra vida i conciliació, en mans de l’empresa.
  • 2 Facilita que siguin les empreses qui acabin decidint quan i com es recuperaran les hores.
    El RDL 10/2020 afirma caldrà “negociar” entre les empreses i la representació legal dels treballadors/es (comitè, junta de personal, delegats/des) com es fa la recuperació de les hores no treballades. També diu que si no hi ha cap representació legal dels treballadors/es la negociació la faran els sindicats més representatius del sector, que en molts casos són els mateixos que avalen aquestes punyalades. I diu que aquesta negociació ha de ser molt ràpida: de només 7 dies.

7 dies és una pantomima de negociació si no és entre iguals, per tant cal revisar què succeeix si no hi hagués entesa. I aquí el decret afirma que, si passat els 7 dies no hi ha cap acord, l’empresa decideix com es recuperen les hores. Així de directe:
“De no alcanzarse acuerdo durante este periodo de consultas, la empresa notificará a las personas trabajadoras y a la comisión representativa, en el plazo de 7 días desde la finalización de aquel, la decisión sobre la recuperación de las horas de trabajo no prestadas durante la aplicación del presente permiso”
És a dir, les empreses tenen la paella pel mànec.

  • 3 No garanteix en cap moment que no ens puguin obligar a treballar durant les vacances per recuperar les hores.
    Les úniques limitacions que indica és que no es podran incomplir els períodes mínims de descans diari i setmanal prevists per la llei i el conveni col·lectiu aplicable, que ens hauran d’avisar com a mínim 5 dies abans de quan ens toca recuperar les hores i que no podrem superar la jornada màxima anual. No diu enlloc que no ens puguin fer treballar part de les nostres vacances.
  • 4 No és una suspensió total d’activitats no essencials.
    Encara s’obliga a anar a treballar en activitats que molt possiblement no són essencials com: la industria electrointensiva, siderúrgica i minera, a les plantes de cicles de producció contínua (que suposadament costaria diners aturar-les), la indústria aeroespacial i de defensa, una àmplia llista de gestories i despatxos d’assessoria legal, fiscal, empresarial i sociolaboral, el manteniment i neteja de totes les activitats excloses de l’aturada…
  • 5 Els treballadors/es que han patit un ERTO seguiran de moment a l’atur
    Aquesta mesura no s’aplica als centenars de milers de treballadors/es a qui les empreses han suspès el seu contracte i han enviat a l’atur a l’inici de l’estat d’alarma. Seguiran sense cobrar l’equivalent al 100% del seu salari i se seguiran pagant les seves prestacions d’atur amb diners públics, alliberant de la despesa a les empreses.

Comunicat de Dones LLibertàries al voltant del suicidi d’una treballadora

Equip Comunicació CGT Catalunya
Dones Llibertàries

Denunciem el sistema patriarcal davant el suicidi d’una treballadora

Des de Dones Llibertàries volem transmetre el nostre màxim rebuig davant la notícia després de fer-se públic del suïcidi d’una dona per assetjament laboral i sexual.

Entenem i compartim el dolor de totes les persones  que l’estimaven i estan patint, a més de la seva pèrdua, l’escarni que en els mitjans es fa dels fets

Però volem denunciar , que el  que va passar, no va ser un suïcidi, va ser un assassinat, va ser  un feminicidi. Nosaltres no podem  tipificar el tipus de delicte que és, però si tenim l’obligació de denunciar la causa d’un problema social. Perquè no podem fer com si el suïcidi no tingués a veure amb una sèrie de violències masclistes. Perquè hi ha culpables i no són pocs. Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat.

Aquest cas evidència que estem molt lluny de garantir la llibertat sexual de les dones al nostre país. Que el masclisme mata, que mata molt i que mata de maneres que la llei encara no recull. Que patim un sistema patriarcal, que no defensa la llibertat de les dones, sinó que ens condemna.

Fets així segueixen passant perquè hi ha una societat heteropatriarcal, que ho permet i fins i tot ho potencia. Una permissivitat que prové de l’educació masclista en la qual hem estat educades i educats. Però res d’això legitima l’assetjament  i l’escarni que va patir pel fet de la difusió del vídeo.

“Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat”

Tampoc  ens podem oblidar ni de la premsa ni de l’empresa. Una premsa que a més de promoure els rols i estereotips de gènere és responsable de donar un altaveu constant a una ultradreta que vol acabar amb tot el que ha construït el feminisme.

I encara  un altre culpable:  l’empresa. Una empresa que era coneixedora de la situació i que no va fer res, perquè segons ells era un “assumpte personal”, tot i tenir un protocol específic per a aquestes situacions, que mai va ser activat. Per tant  per molts recursos que es creïn i es facilitin a les víctimes si aquests no s’activen no serveixen de res.

És important demanar responsabilitats, clares i contundents, però també assumir la part de la responsabilitat que comporta no actuar o fer-ho de forma poc contundent. Però hem de saber fer autocrítica, totes formem part d’una societat masclista , la qual que hem de lluitar per a combatre-la i derrocar-la.

Per tot això creiem necessari, la creació urgent de grups efectius de suport mutu per poder sostenir-nos i acompanyar-nos tant en aquestes com d’altres situacions de masclisme i assetjament que patim les dones, així com d’acció directa per donar resposta a aquest tipus d’agressions pròpies del sistema patriarcal que tenim.

Com a Dones Llibertàries mostrem el nostre més sincer condol a la família   i a totes les persones que estimen a la Verònica i en especial als seus fills, que també han estat víctimes de la violència masclista. Desitgem des del dolor i la ràbia que això no torni a  ocórrer mai  més i lluitarem per aconseguir   que  casos com aquest  no existeixin i que la nostra lluita  ens permeti actuar i ajudar a eradicar  la violència i acompanyi les víctimes.

Verònica, sentim profundament no haver-te  pogut acompanyar.

Que la terra et sigui lleu.

Comunicat de la Secció Sindical de la CGT a SMATSA

Equip Comunicació CGT Catalunya

Des de la secció sindical de la CGT a SMATSA volem comunicar el següent:

La convocatòria de vaga llençada pels sindicats CCOO i UGT ha estat convocada sense haver estat consultada prèviament amb la resta dels delegats del Comitè d’Empresa, de CGT i d’USOC, a més, a esquenes de la plantilla. Aclarir que, el Comitè de SMATSA, es composa de 13 delegats: 4 d’UGT, 4 de CCOO, 4 de CGT i 1 d’USOC.

Des de que l’Ajuntament de Sabadell va començar a posar en dubte el servei que se li estava donant a la ciutat (tot emmarcat en els escàndols judicials del cas Mercuri, concretament a la peça 28 del mateix, on s’imputa la direcció de SMATSA), i va fiscalitzar el contracte de l’empresa controlant les actuacions en el servei de recollida d’escombraria i de neteja viària, així com, fent auditories sobre la facturació dels anys 2014, 2015 i 2016. Des d’aquell moment la direcció de l’empresa s’ha dedicat a estendre la por, a crear inquietud i a perjudicar la plantilla de forma directa (mitjançant amenaces d’ERO’s, Modificacions Substancials, pèrdues de llocs de treballs i amenaces d’impagament de nòmines). I al poble de Sabadell de forma indirecta (mitjançant un servei deficient).

Aquesta direcció en completa sintonia amb els suposats sindicalistes de CCOO i UGT, ara es treuen de la màniga una vaga que suposadament els hi ajudi en la negociació de les formes de pagament, així com en els mètodes de facturació dels serveis, que està duent contra l’Ajuntament de Sabadell. Tot i que està clarament encaminada a participar en el context de la campanya política que es durà a terme.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt

Sabem que la força que té una vaga de neteja, tant a nivell econòmic com a nivell polític. I creiem que aquesta vaga és una farsa, perquè tant les formes com el fons són una falta de respecte a la plantilla. Munten una assemblea, quan a esquenes de tots ja tenen una vaga sol·licitada amb els seus dies concrets, etc. A posteriori, convoquen, al carrer, on no es pot debatre, a crit pelat i mà alçada (inclús davant l’oficina) per anar a una vaga, ja decidida prèviament per ells. ´

D’aquí la casi nul·la assistència i l’emprenyament e incomprensió general de gairebé la totalitat de la plantilla. Només han assistit una quarantena de persones dels 400 treballadors, el que demostra el cansament, la desconfiança i el refús de la plantilla davant les maniobres d’instrumentalització i manipulació per part de la Direcció. Pel que els plantejaments esgrimits per CCOO i UGT per la convocatòria d’aquesta vaga, en una suposada defensa de les condicions laborals i cerca d’un acord dintre del conflicte Ajuntament-Empresa, que segons ells pot perjudicar la plantilla. Són arguments peregrins, a l’igual que la moció presentada, la qual no es pot dur a terme en termes legals o escrits, i que l’únic que pretén és estendre la por entre la plantilla, com peons en un taulell d’escacs d’aquest conflicte, i al servei dels interessos de la Direcció en mig d’una campanya política.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt

Des de CGT mai hem volgut participar d’aquest conflicte, i molt a pesar de que se’ns retirà el suport per part d’aquests sindicats a la direcció del Comitè (al ser la nostra, la força sindical més votada a SMATSA), arrel de que l’Ajuntament anuncià la fiscalització del contracte. Sempre, igualment, ens hem mantingut al marge, ja que en 14 anys liderant el Comitè d’Empresa sempre hem aconseguit mantenir la unitat d’aquest i de la plantilla. I aquesta ha estat i és, entra d’altres, una dels nostres objectius.

Repetim, no aconseguim entendre-ho, més quan s’ha parlat amb l’empresa per part del govern municipal i s’ha donat un calendari de pagaments per que es pugui pagar la plantilla:

Rebrà les liquidacions a 30 dies màxim (com als últims mesos), fins l’entrada del nou govern, així com pagaments que hi havia pendents.

S’ha abonat la compensació abans retirada del 2016. I se li anuncia que tant les sancions de 2015 com de 2016 estan en període voluntari, per a que pugui pagar-les a terminis.

Des de la CGT, es va promoure el passat gener la denúncia del conveni col·lectiu (perquè tocava), i es va parlar amb l’empresa, per mentre aquesta tingués problemes econòmics, poguéssim parlar i enfocar-nos més en els temes socials. Es va fer entrega a la Direcció i sindicats de la nostra plataforma reivindicativa. Des de llavors, aquests suposats defensors de la plantilla són el principal obstacle a l’hora de plantejar una assemblea unitària, on discutir i votar una plataforma de conveni per tota la plantilla.

Des de la CGT acceptarem anar a plens, participar en vagues en plena campanya municipal, tot i que creiem que hi ha altres alternatives, i anirem on s’hagi d’anar, sempre i quan sigui un mandat de la plantilla i es faci amb la seva participació i debat previ, i no de forma pretensiosa i interessada per uns pocs.

Atentament, Secció sindical de CGT a SMATSA.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt