Per què les dones continuem sent invisibles per a la medicina?

Rosalía Molina. Dones Llibertàries

Una mirada amb perspectiva de gènere

Per què quan un home acudeix amb dolor toràcic a urgències se li sotmet immediatament a un electrocardiograma i quan és una dona qui presenta idèntics símptomes se li dóna un ansiolític? Per què una dona estressada és titllada d’histèrica i en canvi l’home pateix amb tota probabilitat el pes de la responsabilitat? Per què les dones continuen sent invisibles per a la medicina? El càncer de mama, les malalties cardiovasculars, les malalties mentals sense tractament, englobades encara sota el trist qualificatiu freudià d’histèria, l’osteoporosi i altres malalties associades a la menopausa no són més que alguns exemples que, al costat de l’anorèxia o la bulímia, filles del tirànic culte al cos, clamen per una medicina adaptada a la dona.

Per poder respondre a totes aquestes preguntes i moltes més, hem pogut parlar amb la Carme Valls, que ens ha ajudat a entendre que és la ciència de la diferència i com s’ha de treballar amb perspectiva de gènere.
La Carme és metgessa especialitzada en endocrinologia, pediatra i medicina interna amb perspectiva de gènere que exerceix des de fa més de quaranta anys. Sempre treballa i ha treballat per visibilitzar les diferències entre homes i dones en el disseny i l’anàlisi d’estudis sobre malalties i tractaments. El seu últim llibre –i que recomanem en aquest número – ‘Mujeres invisibles para la medicina’, tracta sobre la importància d’aplicar perspectiva de gènere en el diagnòstic i tractament de les dones.

Però a més parla de feminisme. Ho fa posant el cos de les dones en context, és a dir, en la societat d’avui dia, amb la càrrega de les cures a la seva esquena, que pesen i emmalalteixen (físicament i psicològica). D’una banda, pretén demostrar com el poder científic essencialment masculí, minimitza patologies com la fibromiàlgia o l’artrosi. Per un altre, encoratja a les dones a empoderar-se, a prendre decisions per si mateixes i a rebel·lar-se.

Hi ha un prejudici de gènere a com percebem el geni creatiu

Ens explica que ella va començar a treballar de metgessa per diagnosticar bé, en l’especialitat de pediatria, però arran del 1r cas mal diagnosticat, va decidir estudiar endocrinologia i medicina interna a l’escola Iberoamericana de Madrid, continuant després a Argentina durant tres anys.

Després va veure que el cicle menstrual ningú l’estava abordant, només se’ls donava fàrmacs, cada mes. Aquest fet li va fer començar a treballar en el cicle menstrual, on després van encunyar el terme Morbiditat diferencial en el Congrés Dona i Salut a Barcelona l’any 1990.
Va començar aquestes recerques arran de les malalties de tiroides i del cicle menstrual. Quan feia 15 anys que treballava va adonar-se’n que les dones demandaven a les consultes coses diferents que els homes. Elles anaven perquè estaven cansades, o que tenien dolors en alguna part del cos. Ells no anaven per un malestar. Les dones tenim més malalties cròniques i si la 1a visita no hi ha un bon tractament, i no es busca la causa del perquè de la malaltia, se li donin ansiolítics o antidepressius, medicació per calmar el dolor, com el cas de la fibromiàlgia.

És membre del CAPS, Centre Anàlisi i Programa Sanitari, ONG científica des de 1983, actualment hi ha una Xarxa -RED CAPS-, xarxa de professionals sanitàries, on tot són dones. També existeix la Xarxa de “Dona per la Salut”, xarxa d’associacions de dones que treballen per temes de la salut des d’àmbits diversos: lactància, sida, llevadores… fent xerrades, formació, i col·laborant amb el moviment feminista.

Al llarg d’aquests quaranta anys de professió ha escrit bastants llibres. El 1r conjuntament amb el Dr. Corbella, “Davant d’una edat difícil” referent a l’adolescència, allí es va atrevir a escriure. També va dirigir la col·lecció del Círculo de Lectores, Salud y calidad de vida (24 títols).

Els altres títols d’ella: Dones i homes, salud y diferencia/ Mujeres invisibles/Mujeres, salud y poder/ Medio ambiente y salud. Mujeres y Hombres en un mundo de nuevos riesgos. L’últim: Mujeres invisibles para la medicina. Pel llibre “Mujer, medio ambiente y salut” li han donat el premi Ángeles Duran a la UA de Madrid, que cada any s’atorga a treballs amb perspectiva feminista.

Las mujeres copan Medicina en la UPV: siete de cada diez graduados en el  último curso son chicas . El Correo

Creu que és molt important denunciar i assenyalar aquesta invisibilitat de les dones en l’àmbit de la salut, es necessita fer un canvi en la recerca mèdica, s’ha de treballar amb perspectiva de gènere i diferenciant entre sexes. No s’haurien d’acceptar treballs ni recerques que no compleixin aquests requisits.

Si no hi ha bona recerca, no pot haver-hi bona docència. Falta incorporar la ciència de la diferència, incorporar una perspectiva de gènere. Les facultats de les Ciències de la Salut les han d’incloure i incorporar en els currículums. El procés que es fa en la ciència és: Investiguem, ensenyem, assistència (practica professional).

Si no hi ha ciència de la diferència, la pràctica professional no pot ser completa. En els anys 91 ens vam adonar que les medicines i els assajos clínics només se’ls havia aplicat i investigat en homes, no en dones; pel prejudici de pensar que és el mateix per homes que per les dones, per una mala praxi de la ciència. La ciència no veu l’específic, i confon el que pot passar entre homes i dones. Si no està investigat amb les dones, no podem donar-les un tractament adient.

Existeix un gran biaix de gènere en la medicina, per tant provoquen biaixos en prevenció i promoció de la salut. Totes les ciències han sigut androcèntriques. Quan investiguen homes, es deixen a les dones, provocant un biaix conscient. Ara es demana que les dones han de ser incloses en totes les recerques, no es publicarà cap article on no es facin diferències i incloure a tots els sexes, homes i dones i a més a les ètnies, és molt important visibilitzar totes les minories, però en les dones no som minories, som una majoria de la població.

Ara el 38% de les investigacions ja inclouen a les dones, però falta el 62 % que no hi som, i encara en el llenguatge s’utilitza el terme “los pacientes”.
Hi ha també una invisibilització de les malalties que produeixen dolor, existeixen 32 malalties de predomini femení, i no es treballen, són les que s’han estudiat menys. Si no els pots identificar, no es donen respostes, se’ns medicalitza habitualment, i se’ns dóna més fàrmacs per ignorància i per fer-nos callar, ens tracten amb ansiolítics perquè callem, sense observar que està passant no es pot respondre a les seves causes.

Segueix existint una Invisibilització de la dona i de les seves patologies. Les malalties més especifiques de les dones (menstruació, embaràs, part, postpart, menopausa, cicle menstrual, etc. no s’estudien, són les àrees menys estudiades, però les que més es medicalitzen, es donen fàrmacs per l’anticoncepció, teràpia hormonal a la menopausa (no investigades), el postpart no es valora gens, no se’ls fa tractament, es confon depressió per tiroïditis.

El mateix passa amb la cardiologia vascular, es tracta més tard, la ciència no veu l’específic, malgrat que actualment és la primera causa de mort de les dones, tenen símptomes més difusos, i com no hi ha ciència de la diferència, es pensen que és una altra cosa.

Encara existeixen els estereotips de gènere, sobretot en 3 nivells:
1-fer invisibles a les dones; i un cop som visibles, 2- menysvalorar-nos, desvaloritzar-nos, 3- i sempre, sempre volen controlar el cos de les dones. Sempre fent agressions patriarcals en el cos de les dones, controlar-nos amb una medicació per a tot, cicle menstrual, menopausa… i amb constants ordres: Ara toca totes a parir, totes amb anticonceptius, totes amb fàrmacs per menopausa, i un llarg etc.

Tampoc s’estudia les causes del càncer de mama, ara s’està observant que té més conseqüències en dones amb estrès i treballant en torns de nit i en les teràpies hormonals…

Prevenir y curar las 10 enfermedades femeninas más frecuentes – Todo  Estética y Belleza

Països com Dinamarca estan indemnitzant a les dones que pateixen càncer de mama i treballen torns de nit, reconeixent-ho com a malalties professionals. Cal entendre que les condicions de vida i treball estan afectant els problemes de la salut, i aquestes tenen relació amb el benestar físic i psíquic de les dones. No hi ha cap valoració de les condicions de vida i treball i la sobrecàrrega psicosocial.

Cal fer un context de la nostra salut, cal tenir en compte la relació amb l’estat físic, psíquic, social, així com el medi ambient influeix en la salut, si no es valoren les condicions de vida i treball (pobresa, solitud, dobles jornades, rol de cuidadora, filles, dificultat econòmica, aïllament…), és difícil donar un tractament adient. Abans era impensable pensar que el càncer de mama fos per les dioxines de l’ambient.

Cal entendre i estudiar les causes del medi ambient, sense aquest canvi no s’entén la salut. Es necessita fer un canvi també a nivell mediambiental.
Les dones patim més problemes psicològics en bona part perquè la societat ens els genera. La salut mental de la dona està agredida perquè sempre des de molt joves se’ns ha dit que no valem res, no se’ns escolta, no se’ns té en compte, això provoca molta angoixa, però no s’ha de tractar amb ansiolítics, no se soluciona amb medicació sinó analitzant que ens està passant. Cal potenciar i pujar l’autoestima de les dones, per millorar la nostra salut, S’ha de tractar amb un canvi cultural i social. És un procés que hem de fer en les nostres vides per poder canviar.

Abans, no es valorava gens a les dones. Ara ens estem empoderant i cop més lluitem per fer-nos visibles, tot el que fem per donar-nos visibilitat, dóna valor a tot el col·lectiu. Les dones joves estan agafant empenta.

Ara les metgesses joves s’atreveixen a presentar les diferències en tots els estudis i recerques. Comencen a haver-hi molts canvis, bastants avenços. Fins fa poc a la facultat no se’ls ensenyava res de tot això, inclús es ridiculitzava i reien dels estudis i articles que treballen la diferència.
Actualment s’han fet 83.000 estudis de la Covid, però encara els més importants no fan cap diferencia entre sexes, per tant no podran entendre com la síndrome post Covid afecta més a les dones.

Malgrat el camí que falta perquè la medicina i la societat assumeixi aquesta perspectiva de gènere, les dones ens hem de treballar la força de l’empoderament, cal fer una invitació a gaudir la vida, aconseguir una bona salut, no per patir, sense dependències, no volem ser víctimes, ja som víctimes del patriarcat (també els homes) Hem de canviar, cultivar els nostres desitjos, espais de llibertat, escoltar música, poesia, menjar bé, tocar, voluntat de canvi, cal una oda a la sensualitat, i a tots els plaers de la vida que ens han reprimit des de sempre, potenciar la sexualitat i la sensualitat.

I per a qui no sàpiga, hi ha algunes claus: la transgressió, l’autoconeixement, saber ser lliures i desenvolupar gustos que ens estimulin la sensualitat.

Després de poder parlar llargament durant quasi una hora amb la Carme, només ens queda agrair-li tota la seva tasca, i encoratjar a totes les dones a fer aquest canvi, i demanar a la societat sencera una nova visió de les ciències de la salut.

“El Pacient hauria de ser crític amb el tractament que li ofereixen”

Aquest mes, al Tinter, parlem amb Vanessa Bermejo, terapeuta manual i especialista en Medecina Tradicional Xinesa. TCAE i Tècnica Superior en Dietètica, la Vanessa aposta per una mirada crítica a tot allò que les pacients consumim en relació amb la nostra salut. Ens explica quines implicacions té i què comporta el sistema sanitari actual i quin pes té el lobby farmacèutic.

Bon dia Vanessa. Primer de tot, ens agradaria saber, quina és la teva feina?

Bon dia. La meva feina consisteix en atendre una consulta on faig assessorament dietètic, massatge esportiu i acupuntura.

I quina és la formació que tens al món de la medicina?

Sóc sanitària certificada com a TCAI i Tècnic Superior en Dietètica. Estic diplomada en Medecina Tradicional Xinesa, amb pràctiques a hospitals de Xina. Vaig estudiar tècniques manuals, i em vaig formar com aromaterapeuta al St. Thomas Hospital. També sóc instructora de Qi Gong  i segueixo formant-me.

Llavors, en funció de la teva experiència, com veus la situació de la pràctica medicinal “no legal”? O seria més correcte “alegal”?

Per ara som alegals, encara que existeix un epígraf a la Seguretat Social de “Naturòpates i Acupuntors i altres professionals parasanitaris”, però no ens podem anunciar amb termes mèdics ni dir que fem “medecina”, hem d´utilitzar altres termes o ens poden denunciar per intrusisme. També, disciplines com el Qi Gong han de passar per gimnàstica.

A l´any 2006 intentaren regularitzar-nos però per la oposició de certs sectors sanitaris no es va aconseguir, com si interessés aquesta situació. En el cas de la acupuntura, existeixen uns cursos per sanitaris amb una extensió ínfima d´hores on quan s´acaba ja s´és “acupuntorx”, però aquestes persones no han complert la formació que hem estudiat els acupuntorxs. Afortunadament, hi han companyes dins del món sanitari, que han estudiat a la escola de teràpies complementàries conscients de voler fer un bon treball. 

Moltes vegades col·laborem amb metges per ajudar al benestar del pacient.  També hi han hospitals on es practica acupuntura i es porten a terme estudis clínics amb els resultats, ofereixen servei de reiki gratuït a malalts o classes de Qi Gong per dones amb càncer de pit.

http://cgtcatalunya.cat/webmail/?_task=mail&_framed=1&_action=get&_mbox=INBOX&_uid=5931&_part=3

A la Salut Pública catalana, la medicina convencional és hegemònica. Per la gent que desconeixem el tema, ens pot arribar a semblar d’allò més normal. Però quines raons hi ha darrere d’aquest fet?

La medecina hegemònica es la medecina de la farmacèutica i les empreses farmacèutiques son un Lobby poderós. Moltes vegades per falta de temps i recursos el facultatiu no es pot aproximar al tracte íntim i la escolta necessàries ja que això fa perdre temps. Per tant, moltes vegades el més ràpid és medicalitzar i es medicalitza massa.

La complementària entén l´individu holísticament, en qualsevol dels seus plànols d´existència, no es basa en protocols científics. Tampoc som clients de la Pharma. Entenem els temps que vivim i existeixen estudis clínics sobre tractaments amb complementària amb bons resultats demostrant a nivell científic que es pot ajudar a guarir de altres maneres.

Existeix una Inquisició Mèdica o una Creuada contra altres sistemes mèdics o tradicionals? Perquè?

S´hi assembla. S´ha posat en marxa una campanya des de el Govern central on utilitzen l’excusa del cientifisme per tractar de fer mal a un col·lectiu que consideren perniciós. En un primer moment una PNL de Ciudadanos que rebutjaren, pretenia obligar als metges a denunciar-nos. El PSOE d´aquell moment, va dir que no s’havia de confondre els fraus amb la medecina natural i inclús la defenien. Un any desprès el PSOE apareix amb un pseudoestudi afirmant que la complementària és perillosa. Ara emeten un spot on se’ns ridiculitza, pengen cartelleria on barregen l´esoterisme amb les medecines naturals i hi ha una webs “informativa”, tot això pagat amb els nostres impostos.  Nosaltres hem recollit signatures pel Ministeri perquè l´usuari tingui la possibilitat d´escollir la manera de sanar-se que prefereixi.

També ha aparegut un col·lectiu que no es dedica al món sanitari, però amb ànim de perjudicar, confeccionaren un “informe” sobre els morts que causen les “pseudoteràpies” a Espanya, poc rigorós amb fonts que no corresponen al que argumenten.

La medecina, per evolucionar no ha de considerar-nos un perill, ens ha d´incorporar com a una mirada diferent, sobretot en “casos idiopàtics” o crònics, on la holística és forta. La medecina hauria de ser integrativa per millorar i garantir una humanització del tractament. A altres països no ens veuen com una amenaça, sinó que es regulen les pràctiques i s´integren com a una manera més de aconseguir una millor qualitat de vida.

Quin paper juguen aquí les farmacèutiques?

Sabem que és molt important que existeixin els medicaments, però si basem la nostra terapèutica en medicar no ajudem.  Alguns estudis finançats per empreses farmacèutiques son de dubtosa resolució i algunes tècniques que es practiquen s´han demostrat inútils inclús pernicioses. També sabem que el visitador mèdic condiciona a metges sense escrúpols a sobremedicalitzar. Afortunadament la gran majoria de metges es preocupen per la gent, encara que la Farma també arribi a Universitats.

L’alimentació també ens afecta a la salut. Quin paper juguen les grans multinacionals i els governs respecte al control alimentari de la població?

En medecina complementaria sabem que l’alimentació és la primera medecina. La industrialització alimentària ajuda a que la Farma i la Alimentària es facin el negoci mutu gràcies a que nosaltres no prenem responsabilitat de com ens alimentem. Els aliments industrials contenen substàncies que poden provocar problemes digestius. Una mala alimentació causa el Síndrome Metabòlic, però molta gent prefereix prendre pastilles abans que tractar de millorar el seu problema de salut per altres medis. Existeixen controls sanitaris i de qualitat, però la industria alimentària arriba a Universitats i la hegemònica li dona a la alimentació una importància relativa.

Quin consell donaries als pacients per escollir un tipus de medicina o un altre?

Hauríem de començar per entendre que només un és capaç de guarir-se, el propi cos té capacitat per autoregenerar-se, per tant és important ser conscient i responsable de la pròpia salut i no la hem de deixar en mans alienes. Els terapeutes i sanitaris en general som ajudes: hem de saber com una persona por millorar fins a restablir la salut i no hauríem de descartar cap tècnica que ajudi a que la persona millori. El pacient, hauria de ser crític amb els tractaments que se’ls ofereixen i si no ho veuen clar, demanar una segona opinió. A partir d´aquí, un hauria de ser lliure d´escollir. 

http://cgtcatalunya.cat/webmail/?_task=mail&_framed=1&_action=get&_mbox=INBOX&_uid=5931&_part=2