En memòria del Pere Giner, pal de paller de CGT Sallent

Moisès Rial. CGT Sallent

Parlar del Pere Giner, és sens dubte parlar de la persona que va dedicar-hi la seva vida sindical per forjar el que va ser i avui ha arribat a ser la CGT Sallent, i persona clau en el sindicalisme miner del Bages.

El Pere Giner, és una biografia intensament lligada a la CGT Sallent, fundada el 1975, llavors CNT, i navegar per la memòria a Sallent de les mobilitzacions per la mort d’Agustín Rueda, o l’homenatge el 1978 al maqui Ramon Vila Capdevila, amb una placa on teòricament va ser enterrat i requerit per la guàrdia Civil en ser qui havia fet la petició de l’acte el Pere, exigint-li de suspendre l’acte que congregava ja 1.000 persones, envoltada de policies i grisos, i que tenia com a convidada la Federica Montseny, fent-se igualment, limitat a 10 minuts.

Els seus inicis al sindicat, que hi tenien una base de la mà de Pedro, home forjat a les Joventuts Llibertàries, i que en divuit anys se’n va anar a la guerra a la Columna Terra i Llibertat, el pare del Pere, que junt amb el Lluís Lladó i el pare de la Maribel Sabaté i àvia de l’Anna Gabriel (actualment a l’exili a Suïssa), l’Artemi Sabaté, varen poder llogar el pis del C/Clos núm. 5 de Sallent, antic local històric on tantes hores el Pere va passar. Vivint en primera persona la disputa entre els de CNT que es van quedar el local i la posterior recuperació des de la CGT després de l’escissió, agafant les rendes del sindicat a l’antic local amb altres afiliats/des, fent sindicalisme i atenent a centenars de treballadors/es del Bages de la minera i altres sectors, durant dècades al servei de la classe treballadora.

I que millor que descriure el Pere Giner amb les persones que el van conèixer de forma propera. El Máximo de la Corte , Sec. Gral de CGT Sallent recorda com era la veu cantant a la mina d’Iberpotash en l’època en què era empresa pública, el Pere, i el seu poder de convicció, davant del director i de qui fes falta, recordant l’anècdota “quan direcció d’Iberpotash volia registrar els cotxes de miners, es va plantar, amenaçant a la direcció del col·lapse que arribava ja a la carretera en negar-se que li regiressin el seu vehicle, i si hi havia un accident els faria responsables, aconseguint retirar decisió a la direcció de registrar vehicles treballadors a la feina per presumptes acusacions de robatoris de material, per entendre la seva determinació sindical i suport entre els miners. O quan en defensa dels miners de la mina tancats de Vilafruns per evitar-ne el tancament, l’empresa el va destinar on anaven “els castigats”, traslladant-lo a la fàbrica d’elaboració material i traient-lo dels pous de la mina.

La Maribel Sabaté, afiliada a CGT Sallent, jubilada, recorda com cada 1r de maig, el Pere oferia el vehicle per anar a la manifestació del dia de la classe treballadora, baixant-hi amb diversos treballadors a la manifestació a Barcelona. I així com als congressos de Catalunya i confederals i conferències sindicals de CGT. Fer esment del record de la figura del Pere Giner des de la mesa del darrer Congrés de CGT Catalunya, per entendre l’estima personal i sindical de la seva persona i els consensos que generava al conjunt de la CGT de Catalunya.

De fet, recordar que els acords vigents de Congrés de CNT Catalunya fets a Sallent, vigents i assumits com a CGT Catalunya, en defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i la defensa del català, i com la llengua catalana sigui la de la revista històrica del 1937 del sindicat, el Catalunya, una de les seves aportacions en consensos aprovats i vigents, on ell també hi va contribuir.

El Secretari General de CGT Catalunya, Ermengol Gassiot, explica que “vaig arribar massa tard a conèixer-lo. Malgrat això, és una persona que deixa una forta empremta. D’ell em quedo amb la visió d’un company de debò, d’un pal de paller que sap no presentar-se com a pal de paller i que et fa sentir, sempre, com un igual. I això, per desgràcia, no sempre passa”. L’Antonio Peralta, exsecretari General de CGT Químiques Estatal (FESIQ) recorda “Pere Giner era una gran persona que sempre estava disposat a ajudar als altres. I compromès amb l’anarcosindicalisme i en la consecució d’una societat justa i igualitària”. L’Emili Cortavitarte de la Fundació Salvador Seguí el recorda “sens dubte un exemple d’honestedat i compromís”.

És un company amb tot el que vol dir, que està en les militàncies reals, i ens va ajudar a arrencar la CGT Berga, militància que fuig del personalisme que avorreix, de defensar els drets dels treballadors des de la CGT, proper i pràctic.

En Manuel Pastor de CGT Sallent en diu que “era el millor company del món, el més compromès, inesgotable i amb gran capacitat de treball”. Marc Vinyals de CGT Sallent, recorda que “vivia sota el sindicat, i ja ens va deixar el local per fer el primer homenatge a Agustín Rueda. Me l’estimava molt i lamento molt la seva pèrdua”. Manolo Pina, delegat de CGT ICL, recentment jubilat, recorda “sempre va ser un lluitador dels drets de les treballadores i els treballadors, i un exemple a seguir dins d’aquest sindicat”.

“un pal de paller que sap no presentar-se com a pal de paller i que et fa sentir, sempre, com un igual”

La Clara Escudé, de CGT Sallent “li agraeixo la importància de l’organització sindical i de lluita social a CGT Sallent, al nostre poble, un llegat que el Pere ens ha deixat i que és tan essencial per la lluita de la classe treballadora”. Enric Esparz, amic del Pere, “per mi era un referent: constància, força i voluntat era el més i millor d’ell. Potser era una de les millors persones que he conegut en la meva vida”.

En la part humana en Máximo de la Corte en recorda com d’en Pere “aprenies a compartir, i no sé si és anarcosindicalisme, però amb ell entenies que no cal que siguin propietat d’algú les idees per tindre valor, sinó que pot ser molta gent propietat del comú, i entre totes li donen un valor comunal”. Recorda la part de sindicalisme internacionalista, quan a la guerra dels Balcans, va organitzar la recollida d’aliments per als miners de Bòsnia, organitzant la recollida i que va omplir un camió d’aliments de Sallent a Bòsnia i de botes reciclades dels miners. També té record per la Puri, dona del Pere, puntal familiar perquè ell fes tasques sindicals a CGT Sallent al servei dels treballadors/es.

L’afiliada Maribel Sabaté recorda com el Pere Giner “era didàctic, quan venia de treballar del tèxtil, com els seus pares, a la fàbrica de Cal Planes i en va marxar, per entrar a la mina el 1975, entrà al món sindical i va fer molts esforços per obrir el sindicat de cara a la gent, fent assemblees, i si algú vol fer reunió i no sap on anar, oferia el local per reunir-se, com les colònies sahrauís a Sallent, ell també, com a família acollida durant l’estiu, i donant un cop de mà per organitzar-ho. Incorpora la part electrònica al sindicat i ajudà fent les declaracions de renda als afiliats per un preu simbòlic, essent un autodidacta. A més, impulsà els cursets d’informàtica. El Pere ha deixat una bona llavor sindical, una persona voluntària i altruista i reconegut per la feina feta, i l’exemple és que dels tres sindicats que hi havia a Sallent, l’únic que ha aguantat és la CGT “. El Lluís Bonet “recordo el bus organitzat de la CGT contra la cimera del G8 a Lió. Allí va deixar de ser el pare del Dani i l’Anna, per ser el Pere de la CGT. Una d’aquelles persones que sempre hi són!”

La Maribel Sabaté recorda del Pere que malgrat jubilar-se, la diàlisi, el trasplantament i altres patologies no li han deixat gaudir de la jubilació com seria desitjable, malgrat que els miners es jubilen amb 52 anys. En aquest sentit, recorda Máximo que “tots els que han passat a la mina no es prejubilen perquè sí, hi ha moltes patologies associades per estudiar, i que en pateixen les conseqüències quan es jubilen”, fet digne d’estudi per malalties diverses, i malalties pulmonars associades que presumptament han provocat pèrdues humanes de miners, i massa joves que ens han deixat, després de tants anys de feina feixuga a les mines i a dins dels pous.

Amb el Pere, es pot fer un fil conductor com a part o protagonista de les mobilitzacions sindicals de la minera del Bages, essent un professor de sindicalisme autodidacta, i amb ell la CGT fou el sindicat hegemònic a Iberpotash. I vivint com tants altres, les mobilitzacions i el tancament de la mina el 1982, amb talls de carretera i el tancament a l’església.

Anys més tard, el Pere Giner, Iberpotash, actual multinacional israeliana ICL, ha contrarestat el sindicalisme que ell va forjar amb externalitzacions, i prioritàriament amb treballadors de fora de Sallent amb pitjors condicions laborals i de seguretat. Com a exemple del càstig als miners de Sallent, Máximo de la Corte recorda com s’entreguen cases dels miners de Sallent a l’empresa de l’INI, que pertanyia Iberpotash, a diferència dels pisos de miners de Cardona i Súria entregades als mateixos treballadors que hi vivien, abans de privatitzar-se a mans d’ICL.

I el repte és que les noves generacions entomin el repte de les conseqüències mediambientals de tindre 45.000 tones de runams de sal a cel obert, la contaminació a les aigües i el mal funcionament dels col·lectors de salmorres, l’acatament de sentències del TSJC sense dilació sobre runams i la poca exigència en el retorn social en contractar llocs de treball de Sallent per part d’ICL, fomentant les externalitzacions amb subcontractes, i el seu negre balanç de morts a les mines que ha deixat al Bages i Berguedà. 

I alhora diversificar la presència de CGT Sallent a les empreses del municipi i del Bages, obrint noves seccions sindicals de CGT i fer créixer el sindicat amb noves fornades de joves compromesos en favor d’un treball digne i igualitari, implicat amb el teixit associatiu i els moviments socials, amb el compromís i l’ajuda mútua que practicava de forma quotidiana el Pere Giner. Com a persona ha estat el “pal de paller, la persona que l’ha defensat fins que ha tingut forces” segons la Maribel Sabaté o el “sindicat en si” com comenta el Máximo de la Corte.

Malgrat la seva pèrdua recent, se li va poder fer un merescut homenatge en vida, però el millor llegat és la tasca social i sindical i la llavor sindical i la continuïtat, ja havent conegut el nou local al Carrer Anselm Clavé de Sallent, el qual veia “massa modern”, i que la pandèmia de la Covid-19, ha impedit inaugurar-li la sala principal dedicada a la seva persona. Malgrat tot, hi té una placa a la sala Pere Giner, perquè ningú oblidi que el present i futur de la CGT Sallent i el sindicalisme al Bages, no seria possible sense el llegat personal i sindical del Pere Giner.

Coronavirus: calen respostes a la desocupació i les desigualtats socials

Moisés Rial. Activitats Diverses CGT Sallent

Els efectes socials, laborals, econòmics, de model de societat i milers de pèrdues humanes que ens impacta la pandèmia del COVID-19, conegut com a coronavirus, obre en canal les costures del mal anomenat estat del benestar.

Els efectes socials, laborals, econòmics, de model de societat i milers de pèrdues humanes que ens impacta la pandèmia del COVID-19, conegut com a coronavirus, obre en canal les costures del mal anomenat estat del benestar, que en època de necessitats vitals de salut pública, d’habitatge, d’alimentació i el sociosanitari, esdevé cabdal, com ho demostra les reivindicacions des de balcons a barris, pobles i ciutats en aplaudiments als qui estan defensant i salvant vides en els serveis bàsics essencials, com són els i les treballadores sanitaris, de residències, d’emergències, de la neteja, de comerç d’alimentació, de treball domèstic, de transport, educadors i treballadors socials, personal laboral i funcionaris de justícia, TGSS, Hisenda, SOC, etc. en serveis essencials.

Alhora milions de persones inclosos en els ERTOs presentats, que a Catalunya del 15 de març al 24 d´abril de 2020 pujaven a 93.967 expedients presentats, amb 688.452 persones afectades, 96 de força major, afectant 86,6% dels treballadors, a més que el 97% d’ERTOs són aprovats pel Dept. Treball. L’afectació d’ERTOs és:

• Serveis: 76.748 expedients. 491.373 persones afectades
• Indústria: 7.779 expedients. 131.957 persones afectades
• Construcció: 7.575 expedients. 44.582 persones afectades
• Agricultura: 682 expedients. 3.905 persones afectades
• Sense Especificar: 1.183 expedients. 16.235 persones afectades

Per sectors econòmics:
• Serveis de Menjar i begudes: 18.890 expedients. 107.717 persones afectades
• Comerç detall expedients. Vehicles de motor: 12.440 expedients. 55.643 persones afectades
• Altres activitats de serveis personals: 6.814 epedients. 18.416 persones afectades

I les comarques amb més ERTOs:
• Barcelonès: 31.034 expedients. 234.568 persones afectades
• Vallès Occidental: 10.039 expedients. 87.879 persones afectades
• Baix Llobregat: 8.812 expedients. 93.128 persones afectades

I la segona onada serà els que es converteixin en ERO d’extinció als jutjats mercantils, que comencen a presentar-se i acomiadaran a milers de treballador i treballadores.

Es vol fomentar la precarietat, l’autoexplotació dels autònoms forçats a ser-ho per empreses, la pèrdua salarial de la classe treballadora regulada, que s’afegiran a l’atur inscrit (10,45% al 4rt trimestre 2019 a Catalunya i 13,78% a l’Estat espanyol, segons l’IDESCAT). I misèria per les 2 milions de persones a l’economia submergida estatal (21% del PIB).

Quedem-nos a la retina amb què sobreviurà de la classe treballadora, amb les dades actuals a Catalunya i l’Estat espanyol, per àmbits laborals i percentatge del conjunt de la població ocupada a la fi del 2019 segons l’EPA:

– Indústria: 610.500 treballadors (17,6%) / 2.763.700 treballadors (13,8%)
– Construcció: 205.900 treballadors (5,9%) / 1.283.900 treballadors (6,4%)
– Serveis: 2.620.000 treballadors (75,1%) / 15.125.400 treballadors (75,8%)
– Cultura: 177.800 treballadors (5,1%) / 777.900 treballadors (3,9%)
– TIC: 114.300 treballadors (3,3%) / 566.100 treballadors (2,8%)
– Sector Turístic: 471.300 treballadors (13,6%) / 2.677.400 treballadors (13,4%)

Població ocupada: 3.478.100 treballadors / 19.966.900 treballadors (4rt trimestre 2019 EPA)
Atur enregistrat: 417.047 persones a l’atur a Catalunya a març 2020 (218.444 persones són majors de quaranta-cinc anys). Són 233.294 dones i 183.753 homes registrats a l’atur el març del 2020.
Consten 1.740.675 homes i 1.563.890 dones d’un total de 3.277.565 persones cotitzants a la Seguretat Social a Catalunya.
El mateix Banc d’Espanya preveu passar de 9,5 a 12 milions de persones sota el llindar de la pobresa a escala estatal.

“conscients, empoderats i mobilitzats, els treballadors i treballadores, si ens hi posem, ens en sortirem del virus neoliberal”

Aviat veurem el nou panorama de reconversió econòmica i destrucció de llocs de treball, que segons previsions de l’OIT, la desocupació pujaria 25 milions de persones a escala mundial -quan la crisi del 2008 va provocar 22 milions de desocupats-, amb els efectes d’increment de les desigualtats socials i abocar a milions de persones a la pobresa extrema. Cal donar respostes d’empoderament social i sindical, d’autogestió i ajuda mútua, que s’impulsen a barris, pobles i ciutats.

En el model capitalista actual en fallida i crisi sistèmica, amb problemàtiques estructurals de desigualtats de renda extremes i accés a drets socials bàsics, amb crisi mediambiental, i emparats amb la retallada de drets fonamentals, amb l’ocupació policial i militar als carrers, auguren un augment de la conflictivitat social i sindicals, després del confinament, que creixerà proporcionalment al nombre de damnificats per les desigualtats. La força del treball assalariat té nous reptes per defensar els drets consolidats i que la crisi socioeconòmica de la globalització, aguditzada per l’actual pandèmia del coronavirus i les que puguin vindre en el futur, no la paguin els de sempre, amb noves retallades laborals i de drets.

En les desigualtats socials els efectes de no rebre ingressos, que el CIS reconeix que el 53,4% de la població no arriba a fi de mes i on només el 4,3% té capacitat d’estalvi, crea endeutament amb la banca per rebuts impagats de béns bàsics com llum, aigua o gas, el que farà augmentar la pobresa energètica i aviat alimentària, com els decomisos de supermercats per gana a Itàlia.

El confinament sanitari ens porta a l’allunyament social, augment de la violència masclista i maltractes físics i psíquics a menors. La desigualtat expressada en milions de famílies sense material escolar, ordinadors i accés a internet a joves. Ens cal garantir el dret universal d’accés a la xarxa d’internet que no aguditzi fractura social. La universalització de beques menjador esdevé clau per evitar la pobresa alimentària infantil a famílies en exclusió social.

La pobresa estructural es reverteix de forma ràpida amb una Renda Bàsica Universal a tota persona empadronada, vinculat a un compte corrent i que via transferència rebés renda per viure en l’àmbit personal i familiar per sortir de l’atzucac. Caldria anar acompanyat el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones que conviuen i esperen regularització com ja han fet a Portugal. La fi de la bombolla de pisos turístics obre a més accés a l’habitatge de lloguer però cal regular preus, la durada contractes, la suspensió d’hipoteques, com proposen els col·lectius de llogaters i les PAH.

Tot plegat, si hi ha voluntat política es podria finançar socialitzant les rendes del capital i beneficis de les empreses de l’IBEX, la nacionalització d’empreses estratègiques, la recuperació de l’evasió a paradisos fiscals, per dotar de prestacions econòmiques que eliminin les desigualtats amb drets subjectius i econòmics reals.

El repte és derogar la llei mordassa i la geolocalització pel control social, la limitació de drets fonamentals, derogar les reformes laborals i l’article 135 de C.E. aprovat pel PP i PSOE del pagament del deute- abans que la inversió social- imposat per Troika de la UE, i poder enfortir el sector públic i derogar privatitzacions i subcontractacions de sectors socials bàsics com la sanitat, els serveis socials, l’educació, i evitar uns nous Pactes de la Moncloa com els de 1977, per deixar-ho tot «atado y bien atado» al servei del capital.
Conscients, empoderats i mobilitzats, els treballadors/es, si ens hi posem, ens en sortirem del virus neoliberal.