La CGT denuncia escassetat de material de protecció i deficients mesures de prevenció i protecció

Redacció Catalunya

En un comunicat conjunt, fins a nou seccions sindicals del sector sanitari (hospitals, centres d’atenció primària i transports sanitaris) de la demarcació de Tarragona denuncien les deficients mesures de prevenció i protecció de les treballadores sanitàries així com la falta de materials. Reproduïm el comunicat a continuació.

CGT EN PLENA EMERGÈNCIA EXIGINT I ALHORA APORTANT SOLUCIONS

Les seccions sindicals de CGT a hospitals i ambulàncies de la demarcació de Tarragona volen informar d’alguns dels problemes amb que ens hem trobat durant aquest procés d’emergència sanitària, alguns d’ells comuns als diferents centres de treball i d’altres no. I alguns d’ells ja subsanats.

Escassetat de material de protecció “adient” per als professionals

Hem tingut a personal sanitari atenent pacients amb material que no es considerat legalment un EPI (equip de protecció individual).

Ús de bates y granotes no impermeables a virus, i no certificades com a equips de protecció individual ni com a material sanitari. Algun material que se’ns ha donat per fer la funció de bata eren una mena de bosses amb forma de “xubasquero” que et tenies que posar i treure pel cap, amb el conseqüent risc extrem de contagi per contacte amb restes de material biològic, a més que no transpiren.

En les granotes hem pogut comprovar en alguns models que els líquids traspassen el teixit, i que per tant no eren impermeables. I no se’ns ha informat de quina normativa compleixen. Per precaució en procediments amb generació d’esquitxades i/o aerosols ens posem a sobre un davantal de plàstic, i als peus, a falta de peücs, alguns companys ens posem bosses de plàstic amb esparadrap.

Uns problemes amb la roba de protecció que també s’ha trobat el personal de transport sanitari.

Alguns companys, davant la incertesa d’escassetat de material, es van preparar mascaretes casolanes amb material del Decathlon i filtres d’aire de vehicles, o es van abastir de material de l’àmbit industrial com ulleres estanques o pantalles facials. “Ara ja disposem de pantalles, però les hem de reutilitzar, i moltes d’elles estan fetes tipus “home made” amb impressió 3D. No podem funcionar a base de donatius“.

I mentre això passava, ens preguntàvem perquè al Generalitat no ens enviava material, però en canvi veiem CCAA com València i altres on els hi arribaven avions amb material, i ens assabentàvem que les comunitats autònomes disposaven de capacitat de compra i havien rebut diners des del govern central per poder-ho fer. Curiosament un dies després sortia la noticia en premsa que a Catalunya es va comprar el material a una empresa catalana per un valor de 35.000.000 de euros que encara no sabem si ens ha arribat i que ha estat denunciat per un partit polític.

Imatge

Mesures i actuacions que van en contra de la seguretat i salut dels treballadors

Ens indiquen els protocols i comandaments pràctiques de protecció inviables en matèria de seguretat i higiene, com per exemple manipular EPIs contaminats amb material biològic per ser netejats i esterilitzats per reutilitzar, quan es tracta de material per a un sol ús. En alguns casos aquesta tasca es fa a la mateixa central d’esterilització o es tracta la resta de material quirúrgic.

Considerem que derivar pacients amb coronavirus a centres sociosanitaris és una temeritat

Aquestes mesures considerem posen en risc la vida de les persones grans que allí hi resideixen, altament vulnera-bles a la malaltia, considerant que se’ls hi hauria de promoure el màxim distanciament social i confinament possible per minimitzar-ne l’impacte de la pandèmia en aquesta franja d’edat. Es va comunicar aquesta queixa per part de CGT via comunicat amb registre d’entrada a l’organisme corresponent.

O als inicis de l’estat d’alarma rebre indicacions de que el personal no utilitzi mascaretes perquè es crea alarma social.

Mesures preventives insuficients a les cafeteries hospitalàries

Durant molt de temps no hem pogut localitzar protocols o criteris uniformes per aquest tipus d’activitat als centres sanitaris. Mentre que si l’hem trobat a nivell govern central respecte a locals oberts al públic, indicant que cessaran la seva activitat, a excepció dels serveis de restauració a domicili. Una mesura que s’hauria pogut implementar servint els àpats a demanda als acompanyants. Mesures que en canvi si han pres alguns centres hospitalaris d’arreu de Cata-lunya o del país.

De fet en algun territori inclús es van fer trucades a mossos i policia local la setmana del 20/03/2020 per comunicar una sèrie d’incidències i donar compliment a les directrius de l’estat d’alarma demanant de tancar la part de les cafe-teries obertes al públic. Les incidències detectades eren bàsicament les mateixes:

  • Menjar sense protecció en zona pròxima a usuaris.
  • Treballadors del local sense guants
  • Vitrines de fruita i postres sense cap mena de mesura higiènica. Amb porta abatible i usuaris tocant els productes.
ESCÁNDALO: Enfermeras españolas, contra el coronavirus vestidas ...

Gestió incorrecta de residus sanitaris perillosos derivats del COVID-19

La normativa vigent indica que els residus derivats d’atenció a pacients COVID confirmats o sospitosos, seran tractats com a residus del grup III. Aquest residus han de gestionar-se amb contenidor rígids degudament homologats i identificats, mai en bosses o capses. Un fet que hem pogut constatar en algun centre i bases d’ambulàncies. Una mesura que té un impacte en matèria d’higiene hospitalària a nivell intracentre.

Es tracta de residus de les ambulàncies de transport urgent com guants de nitril, mascaretes de diversos tipus (quirúr-giques i de subministrament d’oxigen), bates, pantalles protectores, llençols d’un sol ús, embenatges, etc.

Risc de contaminació creuada entre pacients i/o professionals

Ineficàcia virucida dels productes de neteja de les ambulàncies

El transport sanitari ha seguit atenent els pacients amb quimio i les radioteràpies, així com també els pacients de diàli-sis, tots ells població altament vulnerable al COVID-19, sense que les ambulàncies vagin a base per la seva desinfecció. Una desinfecció específica que hauria de portar-se a terme per personal qualificat. Aquest producte no es troba dintre dels productes autoritzats con a eficaços del Ministeri de Sanitat per aquest virus.

Feta la consulta al fabricant, aquest reconeix que el producte no és vàlid per al coronavirus. Aquí podeu consultar la fitxa de seguretat del producte: http://www.juper.net/Archivos/FichasTecnicas/007024C_002.pdf

Incidències en matèria d’higiene hospitalària i de transport sanitari

Alguns exemples de les queixes que hem rebut:

  • Cadires de rodes recobertes amb llençols que no es canvien entre pacients, segons ens denúncia el personal de transport sanitari.
  • Rata panada enmig del terra de planta en plena pandèmia.
  • Vestuaris amb condicions d’higiene millorables en plena pandèmia.

Considerem no s’ha protegit degudament des del principi i en plena transmissió comunitària i en fase d’alerta el personal sensible/vulnerable

Una reivindicació “de calaix” que la CGT porta fent de del principi i que ha tingut que portar als tribunals per protegir companys amb malalties respiratòries cròniques. Donant-nos la raó. Al personal extremadament sensible/vulnerable a la malaltia se li ha d’evitar l’exposició, atès que aquesta no té tractament ni vacuna efectives, i major raó de pes en plena pandèmia, on un centre sanitari no és un lloc de treball on es pugui “evitar el risc”. De totes maneres exigirem la relació de llocs de treball exempts de risc, que haurien de tenir justificats per les adequacions que han estat fent. Si no han garantit aquesta exempció del risc, han posat en greu risc als nostres companys i companyes.

Les treballadores que tenien adaptacions de jornada per cura d’un major, menor o disminuït físic/psíquic, els hi han tret aquestes adaptacions

Qui no té amb qui deixar-los a càrrec… es cuiden sols senyors gestors i/o polítics?

Actituds i iniciatives empresarials que es poden interpretar com una mofa de mal gust

Mentre ens envien material de protecció no adient o desinfectants no virucides… “i com no podem arribar a vosaltres directament per fer-vos servir la nostra energia” ens envien VITAMINA. Ja sabem que esteu a casa ben confinats mentre a nosaltres ens feu anar a camp de batalla com aniria un bomber sense roba ignífuga o mànega. Moltes gràcies per la iniciativa. Demencial i de mal gust.

Denunciem la contractació de personal per exercir sense la titulació

S’està contractant personal per exercir sense titulació, tenint companys a la borsa i a l’atur. Joves sens titulació ni experiència per atendre una crisis sanitària amb pacients complexos. Quina categoria laboral tenen els contractes? Quina mena d’assegurança els cobreix? Els protegeix degudament l’empresa?

Denunciem que s’ha deixat d’aplicar la guia que parla de les mesures de seguretat enfront agents biològics perillosos altament transmissibles

Ens referim a la “Guia d’actuació per a la prevenció de riscos laborals davant d’agents biològics perillosos altament transmissibles en centres sanitaris” de la Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Secretaria de Treball, Afers Socials i Famílies Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.

A inicis de l’emergència sembla ser que els protocols del Catsalut si donaven compliment a les indicacions de la guia, però a mesura que la situació empitjorava i quedava palesa la insuficiència de material a la nostra CCAA i altres territoris per endarreriment d’arribada del material adient, els requisits sembla s’adaptaven no a lo necessari sinó a lo disponible, amb el greuge que als protocols “que ens canviaven cada dia” ni tant sols es feia esmena de la raó per la qual es reduïen els requisits.

Las enfermeras dicen basta ya a las imágenes sexistas

Denunciem que les mascaretes quirúrgiques no son un equip de protecció

Així ens ho ha reconegut una recent inspecció de treball, així ho reflexa l’evidència tècnica existent, i així ho reflexa el propi Ministeri en els documents del COVID-19. Però, el Ministeri, o el European Center for Disease Control a diferència dels protocols de les nostres empreses, reconeixen que son l’alternativa “B” a una situació d’escassetat de del material idoni. Perquè no ens expliquen que aquesta és la raó de fons?

Una situació per cert que a dia d’avui tenim evidència i constància és així per una mala gestió, ja que es pot importar tot el material de protecció que sigui necessari com ho estan fent algunes CCAA veïnes, i d’altres països.

Hospitalització en zona de risc greu o imminent per problemes estructurals de l’edifici

Han habilitat una zona de l’hospital Santa Tecla de Tarragona que va ser tancada perquè es van produir despreniments i va cedir el terra. Vam sol·licitar informe d’actuació, però no tenim resposta i hi ha pacients en aquest edifici.

I… ens diuen herois. No som herois, som víctimes d’aquesta i moltes més cadenes de despropòsits dels qui gestionen la nostra sanitat i el nostre país.

Estem defensant als nostres companys, estem fent donatius de material sanitari i farem tot el que faci falta per fer valer la dignitat que tots ens mereixem. No som xifres, no som diners, som persones. I no volem que ni els nostres diners ni el nostre futur, estigui més en mans de gent que està demostrant i ha demostrat en declaracions i fets coses molt greus. Si, la mateixa gent que ha degradat el sistema sanitari a canvi d’un sou que li paguem entre tots. Un sistema sanitari que van forjar els nostres avis. Uns avis que es mereixien alguna cosa millor per part de la nostra societat que el que estem veient: HUMANITAT, COMPETÈNCIA, VALORS I SENY. Per a ells i per a tots nosaltres.

NOTA PREMSA CONJUNTA DE LES SECCIONS SINDICALS DE:

  • CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TARRGONA
  • CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TERRES DE L’EBRE
  • CGT HOSPITAL SANTA TECLA DE TARRAGONA
  • CGT HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA
  • CGT HOSPITAL SANTA CREU DE JESÚS DE TORTOSA, HOSPITAL SOCIOSANITARI
  • CGT HOSPITAL VERGE DE LA CINTA DE TORTOSA
  • CGT ATENCIÓ PRIMÀRIA TERRES DE L’EBRE
  • CGT HOSPITAL PIUS DE VALLS
  • CGT HOSPITAL SANT JOAN DE REUS

La CGT denuncia l’últim protocol de Salut a l’Hospital de Bellvitge

Redacció

En un comunicat la secció sindical de la CGT de l’Hospital de Bellvitge denuncia que insti a les treballadores a tornar a treballar després d’haver donat positiu en la prova de Covid-19.

La secció sindical de la CGT a l’Hospital de Bellvitge ha emès un comunicat en que denunciava l’últim protocol aplicat per Salut i l’Hospital de Bellvitge per posar en risc la salut de les treballadores sanitàries i, conseqüentment, els pacients i la població en general.

Denuncien que aquest nou protocol insta a tornar a treballar havent donat positiu en covid-19 després dels 14 dies de confinament. Fet que posa en risc als malalts, companys i resta de personal de l’hospital. Aquest fet posa en perill no només les famílies de les sanitàries i sanitaris sinó també a tota la plantilla de treballadores de l’hospital.

Afirmen també que el rebuig a aquest nou protocol és unànime, com unànime és també la reivindicació de la falta d’EPIs entre els sanitaris. A més, tampoc no s’estan fent proves de control als treballadors de l’hospital, pel que la situació entre el col·lectiu de sanitàries pot esdevenir dramàtica.

Imatge

Ja són 19.400 sanitaris contagiats i 22 morts. La secció sindical afirma que seguiran “al seu lloc, a peu de llit” i des d’allà continuaran “lluitant contra el virus i contra l’ànsia dels polítics per privatitzar aquest sistema sanitari que cada vegada deixen més retallat”.

Les treballadores també denuncien que aquest sistema “prioritza l’economia i els pressupostos per davant de protegir els sanitaris. Podríem dir que son assassinats per falta de protecció”, que és el que està provocant que ja hi hagi a l’estat 13.000 morts, amb una mitjana de 637 cada 24h.

Finalment, la secció sindical reivindica la seva tasca com a treballadores sanitàries: “Ens assenyalen com herois per a fer-nos còmplices del sistema sanitari tant precari que van deixar a les retallades. Que no ens diguin herois. Som sanitaris, zeladors, personal de neteja, tècnics, administratius…”

El personal sanitari denuncia la manca de protocols i mesures de protecció

Redacció Catalunya

El passat dia 16 de març, treballadors i treballadores de diferents seccions de la CGT de Catalunya van realitzar una roda de premsa telemàtica al local del sindicat on denunciaven la falta de recursos als centres sanitaris.

Representants sindicals de la CGT Catalunya han avisat que els falten equips de protecció individual (EPIs) adequats per a poder-se protegir del Covid-19 en els sectors hospitalari, de transport sanitari i d’atenció domiciliaria. Denuncien que tal com estan treballant ara poden ser transmissors del coronavirus a la població

En una roda de premsa telemàtica diversos representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat de la falta de recursos i prevenció, i denunciant que els hi calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant el Covid-19.

“Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos”, ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada i insuficient.

“com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però no volem ser transmissors del virus a la població”

“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de ser per a protegir-se del Coronavirus, ha explicat López. “Maribel Ramírez treballadora a l’Hospital Universitari de Bellvitge i delegada per CGT, a qui ja vam entrevistar al darrer número, ha explicat que “com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”.

“Si el personal sanitari no està ben protegit pot contagiar-se més fàcilment i això pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torns. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris no arribin a tot, encara que intentin donar més del 100%”, ha afegit.

Celia Sanjuan, del sector de l’atenció domiciliària, ha denunciat que no tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de protecció: “Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat pots d’aloe vera”. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.

“Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i sense poder-se netejar entre visites. Per això crec que cal que es posin mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran”. Sanjuan també destaca la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció. La representant a l’Hospital de Bellvitge ha denunciat també que l’estat espanyol és un dels darrers en llits hospitalaris, “Tenim 3 llits per cada 1.000 persones. Som dels darrers països amb llits hospitalaris”, ha denunciat Ramírez.

Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de l’hospital a casa “per fer la quarantena, perquè són positius per Coronavirus, sense mesures o amb mesures insuficients”. Això els fa patir pels pacients no infectats que van als hospitals. “No podem garantir la seva protecció”, ha denunciat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients”.

Protocols canviants i insuficients

“Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s bé els protocols”. A més de la manca de protecció, els representants sindicals també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o tres vegades al dia, ha explicat Ramírez.

López també ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a dia segons el material del qual es disposa. “Si no tenen les mascaretes impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen entrar sense… i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot els donen mascaretes de paper. Sabem que aquests materials són més cars, però necessitem treballar de forma segura”. Tot plegat, un despropòsit que no només deixa desemparades les treballadores sanitàries, sinó també a tota la població.

El dret a la paralització de l’activitat productiva per «risc greu i imminent»

Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a la CGT.
@AlexTisminetzky

Anàlisi jurídic i pràctic de l’aplicació de l’article 21 LPRL durant l’estat d’alarma

Durant l’aplicació de l’estat d’alarma, decretat pel Real Decret 463/2020, de 14 de març, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19 s’han generat molts dubte als centres de treball i en el món sindical sobre les possibilitats i límits de la paralització de l’activitat productiva, tant pels representants unitaris (Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa) com pels propis treballadors.

Amb aquest article intentarem desenvolupar l’àmbit legal i la jurisprudència de la possibilitat de paralització de l’activitat productiva, intentant respondre a les principals preguntes pràctiques que hem rebut al Col·lectiu Ronda: quan ho puc aplicar? Quines infraccions empresarials ho justifiquen? Qui ho pot aplicar? Quines conseqüències pot comportar?

Hem de destacar però que la jurisprudència en cap cas ha analitzat una situació anàloga a la que estem vivint, i per tant, actualment només podem intentar aplicar les interpretacions legals passades a una situació totalment nova, i que en els propers mesos de ben segur els jutjats hauran de delimitar, en els seus límits i característiques.

En tot cas, atenent al gran ventall dels múltiples casos concrets que s’han donat aquests dies, és impossible analitzar-los tots específicament en un article, i sempre destacarem que el marc legal pot donar-nos eines, però només la lluita sindical dels propis treballadors podrà garantir la salut laboral real a cada centre de treball.

El dret a la paralització de l’activitat productiva, article 21 LPRL

La normativa en aquest àmbit és clara i de fàcil enteniment. Concretament, la «Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de Riesgos Laborales», LPRL, determina literalment:

Artículo 21. Riesgo grave e inminente.

(…) 3. Cuando en el caso a que se refiere el apartado 1 de este artículo el empresario no adopte o no permita la adopción de las medidas necesarias para garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores, los representantes legales de éstos podrán acordar, por mayoría de sus miembros, la paralización de la actividad de los trabajadores afectados por dicho riesgo. Tal acuerdo será comunicado de inmediato a la empresa y a la autoridad laboral, la cual, en el plazo de veinticuatro horas, anulará o ratificará la paralización acordada.

El acuerdo a que se refiere el párrafo anterior podrá ser adoptado por decisión mayoritaria de los Delegados de Prevención cuando no resulte posible reunir con la urgencia requerida al órgano de representación del personal.”

Aquesta capacitat també ve recollida a l’article 19.5 de l’Estatut dels Treballadors (Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores), que literalment determina:

Artículo 19. Seguridad y salud en el trabajo.

(…) Si el riesgo de accidente fuera inminente, la paralización de las actividades podrá ser acordada por los representantes de los trabajadores, por mayoría de sus miembros. Tal acuerdo podrá ser adoptado por decisión mayoritaria de los delegados de prevención cuando no resulte posible reunir con la urgencia requerida al órgano de representación del personal. El acuerdo será comunicado de inmediato a la empresa y a la autoridad laboral, la cual, en veinticuatro horas, anulará o ratificará la paralización acordada”

Per tant, en el que en alguns àmbits sindicals es coneix com «fer un article 21», els Delegats de Prevenció o el Comitè d’Empresa, estan facultats per a paralitzar la activitat dels treballadors afectats per un «risc greu i imminent» a causa d’una infracció preventiva de l’empresa. Poden realitzar aquesta actuació proposant-ho a l’òrgan de representació unitària, o (en cas d’urgència) per decisió majoritària dels propis Delegats de Prevenció.

Tal com determina la norma, un cop els Delegats de Prevenció o el Comitè d’Empresa han pres la decisió de paralització, es comunica de forma immediata a l’empresa, i s’haurà de comunicar a la Inspecció de Treball, per a que en un termini màxim de 24 hores determini per informe si aquesta actuació preventiva ha estat adequada o no.

Què significa la la paralització de l’activitat?

Aquesta paralització de l’activitat dels treballadors afectats pot tenir múltiples expressions; potser la més fàcil d’apreciar i «típica» és la suspensió d’activitat d’una maquinària defectuosa que posi en perill (greu i imminent) als treballadors (risc de cops, atrapaments o lesions físiques), i es pot aplicar també a tota una cadena de muntatge, grup de màquines o instal·lacions defectuoses. Per tant, si els Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa detecten una màquina, eina o cadena de muntatge que pot provocar un «risc greu i imminent» poden paralitzar-la.

Com és evident, no existeix cap jurisprudència ni sentència concreta que hagi aplicat aquesta normativa al cas de la crisi que estem vivint del coronavirus, però la seva aplicació pot ser múltiple, i per posar només uns exemples:

– Paralització de centres de treball complerts per incompliments greus preventius empresarials que comportin un risc greu i imminent a tots els treballadors

– Paralització d’activitats productives de tasques concretes, com repartiment a una zona, del servei de menjador, o qualsevol activitat que suposi riscos especials greus i imminents,… sense afectar al conjunt d’activitat de l’empresa

– Paralització d’un espai determinat del centre de treball on s’han donat casos de positius i enviament a confinament als treballadors que hi han estat en contacte durant períodes importants amb possible càrrega viral.

– Modificacions de número de treballadors en un espai per complir el requisit de distància mínima entre persones.

És per tant aplicable a qualsevol activitat productiva o tasca dins el centre de treball que posi en perill (greu i imminent) als treballadors.

Què és un «risc greu i imminent»?

Per a que existeixi aquesta situació, la normativa i la jurisprudència han determinat que cal que es compleixi el requisit de que es donin indicis racionals de que la continuació de la situació de risc pugui produir danys greus als treballadors, tant de forma immediata com a llarg termini.

El primer qualificatiu de «greu» no té cap dificultat d’interpretació, i és literal; la gravetat del risc ha de ser real i demostrable (no pot ser una mera suposició o no determinable, no pot basar-se en «rumors» o en informacions que no puguin ser verificables públicament), podent produir un dany que ha de ser qualificat de «greu» per a la salut o integritat física dels treballadors.

El segon requisit del risc, «imminent» té una aplicació més complexa: pot ser un risc que pugui causar immediatament un dany als treballadors (per exemple una màquina que pot produir atrapaments o cops), però també s’inclouen aquells riscos actuals que, malgrat no poder provocar un dany immediat, podria causar un dany greu a llarg o mig termini. Per exemple, en el cas d’una exposició actual a amiant sense les mesures preventives legals, que després d’anys de latència podrà causar greus patologies als treballadors exposats, s’entén que estem davant d’un risc greu i imminent a afectes del compliment dels requisits per a la paralització per evitar l’exposició. Aquesta mateixa situació es pot donar en exposicions a altres substàncies, com agents biològics, cancerígens, o químics.

Aquesta definició de «risc greu i imminent» ve recollida a l’article 4.4 de la LPRL:

«Artículo 4. Definiciones.

(…) 4.º Se entenderá como «riesgo laboral grave e inminente» aquel que resulte probable racionalmente que se materialice en un futuro inmediato y pueda suponer un daño grave para la salud de los trabajadores.

En el caso de exposición a agentes susceptibles de causar daños graves a la salud de los trabajadores, se considerará que existe un riesgo grave e inminente cuando sea probable racionalmente que se materialice en un futuro inmediato una exposición a dichos agentes de la que puedan derivarse daños graves para la salud, aun cuando éstos no se manifiesten de forma inmediata.»

Com és evident novament, no existeix cap jurisprudència ni sentència concreta que hagi aplicat aquesta normativa al cas de la crisi que estem vivint del coronavirus. En els propers mesos i anys de ben segur que ja tindrem la interpretació dels tribunals, però a data d’avui haurem d’intentar aplicar aquests criteris a cada cas concret.

En tot cas, només la existència general d’una crisi sanitària pel coronavirus a l’Estat espanyol no és suficient per aplicar la paralització de l’activitat productiva actualment per si mateixa, i caldria una situació de risc concret, real i greu pels treballadors en el concret centre de treball en cas de continuar l’activitat productiva.

Qui pot prendre la decisió de la paralització?

Sempre és aconsellable que la decisió sigui de la majoria dels Delegats de Prevenció o del Comitè d’Empresa, com a representants unitaris dels treballadors. Aquestes persones tenen una protecció legal que els permet realitzar l’actuació amb més possibilitats reals d’èxit i sense haver de patir represàlies empresarials. A la pràctica, davant de situacions concretes a l’empresa, i davant la impossibilitat de reunir el Comitè d’Empresa d’urgència, solen ser els Delegats de Prevenció els que l’apliquen en la majoria de casos.

Pot aturar l’activitat productiva un treballador que no sigui Delegat de Prevenció ni membre del Comitè?

La norma ens informa que teòricament també podria ser decidida pels treballadors afectats (sense cap càrrec de representació), però és una opció no recomanable, i que només es podria portar a terme en casos molt extrems i en que no puguin actuar ni Delegats de Prevenció ni Comitè d’Empresa. La paralització per part dels treballadors pot comportar sancions i represàlies empresarials (fins i tot l’acomiadament), atenent a que no compten amb la protecció legal de ser representants, deixant la seva resolució final als jutjats, amb un resultat final sempre difícil de predir a priori.

Pot aturar la producció un Delegat de Prevenció o membre del Comitèd’empresa sense el consens o acord de la majoria de Delegats de Prevenció o Comitè d’Empresa?

No. La norma és clara en el sentit; la paralització ha de ser acordada per la majoria del Comitè d’Empresa, i en el seu defecte per la majoria dels Delegats de Prevenció.

Es pot aplicar l’article 21 a totes les empreses?

Hi ha sectors que degut a l’excepcional situació d’alarma no poden paralitzar la seva activitat productiva, especialment el sector sanitari, tal com determina expressament el Real Decret 463/2020, de 14 de març, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19 en els articles 4, 8.2, 11 i 13, que determina prestacions personals «obligatòries» per a a la protecció de la salut pública.

Resultado de imagen de paralización trebajo

Que fer un cop aplicada paralització?

Es comunica immediatament a l’empresa, i es dona trasllat a la Inspecció de Treball, que teòricament en el termini de 24 hores haurà d’emetre informe sobre el risc, i si es complien els requisits de «greu i imminent» per a poder aplicar la paralització. Si la Inspecció de Treball valida la paralització, és evident que no es podrà reprendre l’activitat productiva paralitzada fins que el risc hagi desaparegut.

A la pràctica, i en la situació excepcional que estem vivint, la Inspecció de Treball no està complint (per impossibilitat) el termini de 24 hores per personar-se al centre de treball i emetre informe. Això comporta que la paralització de l’activitat productiva es pugui allargar dies o setmanes, fins que actuí la Inspecció de Treball.

Qui és el responsable de la paralització?

Els responsables en aquest cas seran els Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa que ho han acordat, i no els treballadors que hagin acatat la paralització decidida. Els Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa no poden patir cap perjudici derivat d’aquesta actuació preventiva al servei de la salut laboral dels seus companys, a menys que es demostrés la seva actuació amb «mala fe» o «negligència greu», o la inexistència del risc greu i imminent al·legat.

Per tant, en el cas d’analitzar si aplicar o no la paralització, per part dels Delegats de Prevenció o membres del Comitè d’Empresa s’ha de preveure poder demostrar documentalment o amb testimonis la existència del risc greu i imminent quan es personi la Inspecció de Treball. És important no aplicar aquesta paralització en base a rumors («es diu que ha passat això») o a testimonis que posteriorment no estiguessin disposats a certificar-ho davant de la inspecció o del jutjat (és molt comú en dies excepcionals com els actuals rebre «informacions» que la font no podria o voldria corroborar públicament).

En cas de que l’empresari entengués que s’ha paralitzat una activitat productiva sense la existència d’aquest risc greu i imminent, podria demandar pels danys i perjudicis causats als membres del Comitè d’Empresa o Delegats de Prevenció que ho hagin acordat. Fins ara, a la pràctica en els casos en que s’ha aplicat la paralització s’ha fet per situacions extremadament greus i riscos especialment severs en matèria de salut laboral, però és evident que és una eina que s’ha d’accionar amb cautela.

Per tant, és important poder demostrar documentalment o amb testimonis fiables la existència real del risc greu i imminent, i en aquest cas els que han aplicat la paralització només podrien ser condemnats en cas d’haver actuat de «mala fe» i no en defensa dels drets dels seus companys.

Sentències interessants en aquest àmbit:

  • Sentència Tribunal Suprem de 30/01/1989. Ponente: JUAN GARCIA MURGA VAZQUEZ
  • Sentència TSJ País Basc de 16/12/2014, Nº de Recurso: 2432/2014, Nº de Resolución: 2438/2014. Ponente: MANUEL DIAZ DE RABAGO VILLAR«”La conclusión es más patente cuando advertimos que otro de los supuestos protegidos por la garantía de falta de perjuicios dispuesta en el art. 21.4 LPRL es el contemplado en el art. 21.2 LPRL, que es uno de los escasos supuestos en que nuestro ordenamiento jurídico faculta al trabajador para actuar por propia iniciativa en protección de su derecho suyo, de tal forma que también él, individualmente, tiene derecho a dejar de trabajar y abandonar el lugar de trabajo si considera que está expuesto a un riesgo grave e inminente para su vida o su salud. Lo importante no es que exista tal tipo de riesgo, sino que él crea que se da, bastando con que su apreciación sea de buena fe y no constituya una grave negligencia. En tal caso, su cese en el trabajo no le genera merma en su derecho al salario.”»
  • Sentència TSJ Cantàbria de 17/01/2002, Nº de Recurso: 937/2000, Nº de Resolución: 22/2002, Ponente: SANTIAGO EDUARDO PEREZ OBREGON