Iru Moner. Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya
A l’estat espanyol, 31 polítics s’han vacunat saltant-se els protocols. Només sis han dimitit. A Catalunya els dos són de JuntsxCat. Un oficial de la Guàrdia Civil, juntament amb el JEMAD (Jefe del Estado Mayor de Defensa), i altres alts càrrecs militars també van ser vacunats de manera irregular.
Ahir, des de la CGT de Catalunya, vam destapar i denunciar, davant la fiscalia antifrau, que cinc de les empreses més importants de transport sanitari de Catalunya van vacunar els seus gerents i alts càrrecs -que no estan en contacte amb personal de risc- abans que els sanitaris i sanitàries -que sí que estan a primera línia treballant cada dia-.
A Euskal Herria, els dos gerents dels hospitals de Bilbao han estat denunciats pel sindicat ELA i cessats pel govern basc pel mateix. A Múrcia, el conseller de salut va dimitir després de reconèixer que es va vacunar ell i 400 alts funcionaris, en un altre clar cas de tràfic d’influències. I al País Valencià el PSOE ha destituït tres alcaldes per saltar-se els protocols, només començar el procés de vacunació. No podia faltar la vacunació exprés del Bisbe de Mallorca, per completar el pòquer dels poders fàctics en corruptela.
“posar-se la vacuna valent-se d’una posició de poder és corrupció”
Entre les revelacions de la premsa, trobem que les Forces Armades ja han rebut les suficients dosis de vacunes per a vacunar a tots els militars. Mentrestant, gran part dels treballadors sanitaris del país encara esperen que els punxin.
Els casos de polítics, gerents, directius sanitaris, alts funcionaris i militars, saltant-se els protocols i vacunant-se abans que ningú no deixen de sumar titulars. I els que falten per descobrir, per culpa de l’opacitat i encobriment de la informació per part de l’administració. Com en el cas del Solsonès, on la presidenta del Consell Comarcal es nega a informar si el gerent del consell ha estat vacunat o no.
Només una farmacèutica i un sistema de sanitat 100% públic, sota control i revisió popular, poden evitar els desgavells d’un sistema corrupte i en declivi. I així, posar per davant les necessitats de les persones i el bé comú. Només assegurant-nos que tots aquells que fan trampes no reben la segona dosis, i fent dimitir tots aquells que s’aprofitin de la seva posició per a vacunar-se, assegurarem que tot això no segueixi passant. No podem seguir normalitzant les corrupteles del poder.
Perquè diguem-ho clar: posar-se la vacuna valent-se d’una posició de poder, és corrupció. La resta són excuses barates.
Article original de Thomas McClure, investigador del RIC, a Novara Media.
A tot el món, els Estats es veuen pressionats per la seva resposta a la crisi del coronavirus. Alguns no aconsegueixen protegir els seus ciutadans, alguns utilitzen la Covid-19 com a excusa per assolir més poder autoritari, i d’altres fan ambdues coses alhora.
Aquí, al Nord i l’Est de Síria, la regió autònoma més coneguda com Rojava, 4 milions de sirians -kurds, àrabs, cristians- viuen fora de la protecció precària i del control autoritari del règim de Bashar al-Assad. L’objectiu és construir una nova forma de política comunitària, fora de l’Estat. En conseqüència, la regió autònoma s’enfronta a l’aïllament, l’embargament i poca ajuda per part dels poders estatals que no volen veure triomfar el seu projecte, i deixen que busqui solucions alienes a les que poden oferir les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut.
La regió ha patit nou anys de guerra, s’enfronta a unes forces d’ocupació turques que tenen com a objectiu les infraestructures sanitàries i d’aigua, no té cap reconeixement internacional i el gener ha vist el tancament de l’única ajuda de l’ONU que creua al Nord i l’Est de Síria. Tot això ha deixat la regió en un risc extrem de coronavirus. L’OMS es nega a recolzar-la directament i l’Administració autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES, les sigles en anglès) depèn dels seus propis i escassos recursos i de l’ajuda enviada a través del govern d’Assad, de la qual poca arriba al nord-est.
Crisi preexistent
La situació humanitària és greu a tota Síria i el nord-est no n’és una excepció. 1,6 milions de persones necessiten ajuda humanitària, incloses 600.000 persones desplaçades internament. Els metges locals treballen amb una taxa de mortalitat del 10%, tant en els centres de detenció que contenen combatents de l’ISIS com en els camps de refugiats –en alguns dels quals hi ha famílies vinculades a l’ISIS, altres allotgen centenars de milers de kurds desplaçats per successives invasions turques, així com àrabs que han fugit a la seguretat relativa del nord-est durant els nou anys de conflicte.
Els 4 milions de residents de la regió depenen d’una capacitat total de 40 respiradors i 35 llits d’UCI. Nou dels onze hospitals públics del Nord i l’Est de Síria han estat afectats per la guerra. De fet, un estudi recent de l’Escola d’Economia de Londres va arribar a la conclusió que les regions de l’AANES tenen la capacitat de gestionar només 460 casos de coronavirus abans de ser superats.
Suport de l’OMS
L’única manera de confirmar amb precisió un cas de coronavirus és amb màquines de prova de reacció en cadena de polimerasa (PCR). Les úniques màquines de PCR del Nord i l’Est de Síria es van perdre l’octubre del 2019, quan Turquia va envair la ciutat de majoria kurda Serê Kaniyê. L’hospital va ser bloquejat i després requisat com a part de l’operació, deixant-lo inaccessible i inservible.
L’OMS havia exigit al Nord i l’Est de Síria que s’enviessin totes les mostres a la capital siriana, Damasc, però ni l’OMS ni el govern sirià facilitaven el procés. El 2 d’abril, es va confirmar a Damasc un cas de Covid-19. El mateix dia, a la regió del Nord i l’Est de Síria se’n va produir la primera mort, tot i que tant el govern sirià com l’OMS no van comunicar aquesta informació a l’AANES fins passades dues setmanes. Això va posar en perill el personal mèdic i va fer que els funcionaris sanitaris de la regió no poguessin prendre les precaucions adequades.
“mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord”
A través de Turquia, l’OMS recentment ha subministrat kits de prova a Idlib, una ciutat controlada per Hayat Tahrir-al-Sham (HTS) al-Qaeda, des d’on es poden enviar mostres a Turquia per fer-ne la prova. També ha proporcionat 1200 kits de proves a zones controlades pel règim. Tanmateix, per la falta d’un estatus reconegut, el Nord i l’Est de Síria no té accés als kits de proves proporcionats per l’OMS. Amb el suport del govern regional del Kurdistan a l’Iraq, l’AANES finalment va poder adquirir per la via privada cinc màquines de PCR. Amb això i les proves de primera línia com proves de glòbuls blancs i controls de temperatura, l’AANES ara és capaç d’engegar un programa bàsic de proves, enlloc de confiar només en Damasc.
Ajuda rebuda de l’ONU
L’organització matriu de l’OMS, l’ONU, complau als poderosos Estats membre del Consell de Seguretat. El gener del 2020, Rússia -que dona suport al règim de Damasc i no reconeix l’autonomia del nord-est- va exercir el seu veto al Consell de Seguretat per bloquejar l’única ajuda de l’ONU al Nord i l’Est de Síria.
Això significa que tota l’ajuda de l’ONU a Síria s’envia ara a zones controlades per HTS, a faccions sota el control del servei d’intel·ligència turc o directament al règim d’Assad. L’AANES es veu obligada a intentar accedir a l’ajut de l’ONU mitjançant Damasc, però la realitat és que la majoria d’ajudes enviades a Damasc romanen en zones lleials al règim. Poc o res no arriba mai al nord-est.
Un únic lliurament d’ajuda de 20 tones a través de Damasc va arribar al Nord i l’Est de Síria, però segons el seguiment de l’OMS, el 89% de l’entrega va quedar en una zona controlada pel règim a Qamishlo. L’assistència precària proporcionada a l’AANES incloïa incubadores infantils i altres subministraments no relacionats amb coronavirus. Un metge va explicar al Rojava Information Center que els subministraments eren “bàsicament inútils”. D’una manera similar, sota pressió turca, el govern regional kurd iraquià també ha impedit la compra i la transferència de subministraments de coronavirus al nord i l’est de Síria.
Un informe recent de l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU indicava que aquesta decisió reduirà extremadament la capacitat del Nord i l’Est de Síria per combatre el coronavirus. Set centres sanitaris de Raqqa s’enfronten a greus mancances de medicaments i subministraments com a conseqüència directa de la decisió i un està a punt de tancar. A més, el centre de salut del campament Hol també ha quedat molt afectat.
Atacs de Turquia a l’aigua
Mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord. La invasió de Turquia de Serê Kaniyê i Tell Abyad el 2019 es va caracteritzar pels bombardejos i atacs aeris dirigits a punts de salut i clíniques, que van comportar en la pèrdua de dos hospitals clau mentre Turquia avançava en el control del territori de l’AANES.
Això també va permetre que Turquia prengués el control de l’estació d’aigua d’Allouk. Allouk és una peça fonamental de la infraestructura que proporciona aigua potable a entre 650.000 i 1 milió de persones, incloent 65.000 persones desplaçades internament i persones relacionades amb l’ISIS en el campament de Hol; a persones desplaçades internament als camps de Washokani i Aresha i assentaments ad-hoc, incloses 80 escoles a Hasekah; al centre de detenció per a combatents capturats del ISIS més gran al món, que alberga uns 5.000 combatents i l’escenari d’una revolta recent; i al principal hospital de quarantena de l’AANES.
Turquia va llançar un atac aeri contra Allouk el primer dia de la invasió i el va deixar inoperatiu. Ara Turquia controla l’estació d’aigua, i tot i que des d’aleshores s’ha solucionat sota mediació internacional, Turquia ha tallat cinc vegades el darrer mes el flux d’aigua a les zones de l’AANES i ha forçat que l’AANES enviés més electricitat (i a que en pagués les reparacions de) a les zones que Turquia va ocupar el 2019. Com a força d’ocupació, Turquia és responsable del subministrament d’electricitat a Serê Kaniyê segons el dret internacional i, a més, exigeix molta més potència del que és proporcional a les seves necessitats. Més recentment, el 2 d’abril, les forces turques van escorcollar la canonada d’aigua d’Allouk a Hasekah i van tallar l’aigua per cinquena vegada.
Solucions sense comptar amb l’Estat.
Amb Rússia, Turquia i el govern de Damasc fent pressió sobre les regions autònomes, amb l’ajuda de l’OMS i l’ONU, el nord-est es veu obligat a buscar solucions alternatives. D’una banda, les seves exigències polítiques són clares: l’aprovisionament directe de kits de prova de l’OMS i altres subministraments, la reobertura del pas d’ajuda de Yaroubiah, el fi de la manipulació del flux d’aigua per part de Turquia i el reconeixement a llarg termini de l’autonomia del nord-est com a part d’una Síria federal i democràtica.
A curt termini, però, la regió es veu obligada de nou a dependre dels seus propis recursos. S’estan duent a terme múltiples projectes mèdics per fer respiradors casolans com a solució a l’escassetat crònica en aquest àmbit. L’ajut es distribueix per les famílies a través de les comunes locals que conformen els fonaments del sistema democràtic de base.
Si s’assoleix la visió de l’AANES d’una Síria federal, serà una oportunitat per difondre aquestes idees en un món que acaba de veure amb els seus propis ulls la necessitat de viure amb recursos locals i d’una vida comunal. Per ara, l’administració depèn d’aquests ideals que van fer palesa la seva vàlua durant una guerra i que són la seva millor esperança de mantenir viva la població al llarg de la crisi pandèmica.
En un comunicat conjunt, fins a nou seccions sindicals del sector sanitari (hospitals, centres d’atenció primària i transports sanitaris) de la demarcació de Tarragona denuncien les deficients mesures de prevenció i protecció de les treballadores sanitàries així com la falta de materials. Reproduïm el comunicat a continuació.
CGT EN PLENA EMERGÈNCIA EXIGINT I ALHORA APORTANT SOLUCIONS
Les seccions sindicals de CGT a hospitals i ambulàncies de la demarcació de Tarragona volen informar d’alguns dels problemes amb que ens hem trobat durant aquest procés d’emergència sanitària, alguns d’ells comuns als diferents centres de treball i d’altres no. I alguns d’ells ja subsanats.
Escassetat de material de protecció “adient” per als professionals
Hem tingut a personal sanitari atenent pacients amb material que no es considerat legalment un EPI (equip de protecció individual).
Ús de bates y granotes no impermeables a virus, i no certificades com a equips de protecció individual ni com a material sanitari. Algun material que se’ns ha donat per fer la funció de bata eren una mena de bosses amb forma de “xubasquero” que et tenies que posar i treure pel cap, amb el conseqüent risc extrem de contagi per contacte amb restes de material biològic, a més que no transpiren.
En les granotes hem pogut comprovar en alguns models que els líquids traspassen el teixit, i que per tant no eren impermeables. I no se’ns ha informat de quina normativa compleixen. Per precaució en procediments amb generació d’esquitxades i/o aerosols ens posem a sobre un davantal de plàstic, i als peus, a falta de peücs, alguns companys ens posem bosses de plàstic amb esparadrap.
Uns problemes amb la roba de protecció que també s’ha trobat el personal de transport sanitari.
Alguns companys, davant la incertesa d’escassetat de material, es van preparar mascaretes casolanes amb material del Decathlon i filtres d’aire de vehicles, o es van abastir de material de l’àmbit industrial com ulleres estanques o pantalles facials. “Ara ja disposem de pantalles, però les hem de reutilitzar, i moltes d’elles estan fetes tipus “home made” amb impressió 3D. No podem funcionar a base de donatius“.
I mentre això passava, ens preguntàvem perquè al Generalitat no ens enviava material, però en canvi veiem CCAA com València i altres on els hi arribaven avions amb material, i ens assabentàvem que les comunitats autònomes disposaven de capacitat de compra i havien rebut diners des del govern central per poder-ho fer. Curiosament un dies després sortia la noticia en premsa que a Catalunya es va comprar el material a una empresa catalana per un valor de 35.000.000 de euros que encara no sabem si ens ha arribat i que ha estat denunciat per un partit polític.
Mesures i actuacions que van en contra de la seguretat i salut dels treballadors
Ens indiquen els protocols i comandaments pràctiques de protecció inviables en matèria de seguretat i higiene, com per exemple manipular EPIs contaminats amb material biològic per ser netejats i esterilitzats per reutilitzar, quan es tracta de material per a un sol ús. En alguns casos aquesta tasca es fa a la mateixa central d’esterilització o es tracta la resta de material quirúrgic.
Considerem que derivar pacients amb coronavirus a centres sociosanitaris és una temeritat
Aquestes mesures considerem posen en risc la vida de les persones grans que allí hi resideixen, altament vulnera-bles a la malaltia, considerant que se’ls hi hauria de promoure el màxim distanciament social i confinament possible per minimitzar-ne l’impacte de la pandèmia en aquesta franja d’edat. Es va comunicar aquesta queixa per part de CGT via comunicat amb registre d’entrada a l’organisme corresponent.
O als inicis de l’estat d’alarma rebre indicacions de que el personal no utilitzi mascaretes perquè es crea alarma social.
Mesures preventives insuficients a les cafeteries hospitalàries
Durant molt de temps no hem pogut localitzar protocols o criteris uniformes per aquest tipus d’activitat als centres sanitaris. Mentre que si l’hem trobat a nivell govern central respecte a locals oberts al públic, indicant que cessaran la seva activitat, a excepció dels serveis de restauració a domicili. Una mesura que s’hauria pogut implementar servint els àpats a demanda als acompanyants. Mesures que en canvi si han pres alguns centres hospitalaris d’arreu de Cata-lunya o del país.
De fet en algun territori inclús es van fer trucades a mossos i policia local la setmana del 20/03/2020 per comunicar una sèrie d’incidències i donar compliment a les directrius de l’estat d’alarma demanant de tancar la part de les cafe-teries obertes al públic. Les incidències detectades eren bàsicament les mateixes:
Menjar sense protecció en zona pròxima a usuaris.
Treballadors del local sense guants
Vitrines de fruita i postres sense cap mena de mesura higiènica. Amb porta abatible i usuaris tocant els productes.
Gestió incorrecta de residus sanitaris perillosos derivats del COVID-19
La normativa vigent indica que els residus derivats d’atenció a pacients COVID confirmats o sospitosos, seran tractats com a residus del grup III. Aquest residus han de gestionar-se amb contenidor rígids degudament homologats i identificats, mai en bosses o capses. Un fet que hem pogut constatar en algun centre i bases d’ambulàncies. Una mesura que té un impacte en matèria d’higiene hospitalària a nivell intracentre.
Es tracta de residus de les ambulàncies de transport urgent com guants de nitril, mascaretes de diversos tipus (quirúr-giques i de subministrament d’oxigen), bates, pantalles protectores, llençols d’un sol ús, embenatges, etc.
Risc de contaminació creuada entre pacients i/o professionals
Ineficàcia virucida dels productes de neteja de les ambulàncies
El transport sanitari ha seguit atenent els pacients amb quimio i les radioteràpies, així com també els pacients de diàli-sis, tots ells població altament vulnerable al COVID-19, sense que les ambulàncies vagin a base per la seva desinfecció. Una desinfecció específica que hauria de portar-se a terme per personal qualificat. Aquest producte no es troba dintre dels productes autoritzats con a eficaços del Ministeri de Sanitat per aquest virus.
Incidències en matèria d’higiene hospitalària i de transport sanitari
Alguns exemples de les queixes que hem rebut:
Cadires de rodes recobertes amb llençols que no es canvien entre pacients, segons ens denúncia el personal de transport sanitari.
Rata panada enmig del terra de planta en plena pandèmia.
Vestuaris amb condicions d’higiene millorables en plena pandèmia.
Considerem no s’ha protegit degudament des del principi i en plena transmissió comunitària i en fase d’alerta el personal sensible/vulnerable
Una reivindicació “de calaix” que la CGT porta fent de del principi i que ha tingut que portar als tribunals per protegir companys amb malalties respiratòries cròniques. Donant-nos la raó. Al personal extremadament sensible/vulnerable a la malaltia se li ha d’evitar l’exposició, atès que aquesta no té tractament ni vacuna efectives, i major raó de pes en plena pandèmia, on un centre sanitari no és un lloc de treball on es pugui “evitar el risc”. De totes maneres exigirem la relació de llocs de treball exempts de risc, que haurien de tenir justificats per les adequacions que han estat fent. Si no han garantit aquesta exempció del risc, han posat en greu risc als nostres companys i companyes.
Les treballadores que tenien adaptacions de jornada per cura d’un major, menor o disminuït físic/psíquic, els hi han tret aquestes adaptacions
Qui no té amb qui deixar-los a càrrec… es cuiden sols senyors gestors i/o polítics?
Actituds i iniciatives empresarials que es poden interpretar com una mofa de mal gust
Mentre ens envien material de protecció no adient o desinfectants no virucides… “i com no podem arribar a vosaltres directament per fer-vos servir la nostra energia” ens envien VITAMINA. Ja sabem que esteu a casa ben confinats mentre a nosaltres ens feu anar a camp de batalla com aniria un bomber sense roba ignífuga o mànega. Moltes gràcies per la iniciativa. Demencial i de mal gust.
Denunciem la contractació de personal per exercir sense la titulació
S’està contractant personal per exercir sense titulació, tenint companys a la borsa i a l’atur. Joves sens titulació ni experiència per atendre una crisis sanitària amb pacients complexos. Quina categoria laboral tenen els contractes? Quina mena d’assegurança els cobreix? Els protegeix degudament l’empresa?
Denunciem que s’ha deixat d’aplicar la guia que parla de les mesures de seguretat enfront agents biològics perillosos altament transmissibles
Ens referim a la “Guia d’actuació per a la prevenció de riscos laborals davant d’agents biològics perillosos altament transmissibles en centres sanitaris” de la Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Secretaria de Treball, Afers Socials i Famílies Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.
A inicis de l’emergència sembla ser que els protocols del Catsalut si donaven compliment a les indicacions de la guia, però a mesura que la situació empitjorava i quedava palesa la insuficiència de material a la nostra CCAA i altres territoris per endarreriment d’arribada del material adient, els requisits sembla s’adaptaven no a lo necessari sinó a lo disponible, amb el greuge que als protocols “que ens canviaven cada dia” ni tant sols es feia esmena de la raó per la qual es reduïen els requisits.
Denunciem que les mascaretes quirúrgiques no son un equip de protecció
Així ens ho ha reconegut una recent inspecció de treball, així ho reflexa l’evidència tècnica existent, i així ho reflexa el propi Ministeri en els documents del COVID-19. Però, el Ministeri, o el European Center for Disease Control a diferència dels protocols de les nostres empreses, reconeixen que son l’alternativa “B” a una situació d’escassetat de del material idoni. Perquè no ens expliquen que aquesta és la raó de fons?
Una situació per cert que a dia d’avui tenim evidència i constància és així per una mala gestió, ja que es pot importar tot el material de protecció que sigui necessari com ho estan fent algunes CCAA veïnes, i d’altres països.
Hospitalització en zona de risc greu o imminent per problemes estructurals de l’edifici
Han habilitat una zona de l’hospital Santa Tecla de Tarragona que va ser tancada perquè es van produir despreniments i va cedir el terra. Vam sol·licitar informe d’actuació, però no tenim resposta i hi ha pacients en aquest edifici.
I… ens diuen herois. No som herois, som víctimes d’aquesta i moltes més cadenes de despropòsits dels qui gestionen la nostra sanitat i el nostre país.
Estem defensant als nostres companys, estem fent donatius de material sanitari i farem tot el que faci falta per fer valer la dignitat que tots ens mereixem. No som xifres, no som diners, som persones. I no volem que ni els nostres diners ni el nostre futur, estigui més en mans de gent que està demostrant i ha demostrat en declaracions i fets coses molt greus. Si, la mateixa gent que ha degradat el sistema sanitari a canvi d’un sou que li paguem entre tots. Un sistema sanitari que van forjar els nostres avis. Uns avis que es mereixien alguna cosa millor per part de la nostra societat que el que estem veient: HUMANITAT, COMPETÈNCIA, VALORS I SENY. Per a ells i per a tots nosaltres.
NOTA PREMSA CONJUNTA DE LES SECCIONS SINDICALS DE:
CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TARRGONA
CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TERRES DE L’EBRE
CGT HOSPITAL SANTA TECLA DE TARRAGONA
CGT HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA
CGT HOSPITAL SANTA CREU DE JESÚS DE TORTOSA, HOSPITAL SOCIOSANITARI
La CGT està duent a terme diferents accions en defensa dels drets de les treballadores al Camp de Tarragona. Cada setmana, la Federació Comarcal del Baix Camp – Priorat informa de les tasques sindicals realitzades.
Teleco
Finalment, desprès de 7 reunions de la comissió de negociació, no s’ha arribat a cap acord amb l’empresa. Des del dia 6 d’abril, s’està aplicant un ERTO per causes organitzatives i productives de manera unilateral per part de l’empresa amb les següents condicions: – Sense cap compensació econòmica complementaria al subsidi d’atur. – Tres mesos com màxim d’afectació de l’ERTO. – Un 80% del total del personal afectat, es farà de manera rotativa, una setmana treballant i dues en suspensió.
Ambulàncies Egara
Desprès d’haver denunciat a Inspecció de treball l’incompliment de la normativa de PRL sobre EPIS necessaris pel personal, Inspecció ha contestat que ja s’ha dirigit a l’empresa demanant les mesures aplicades pel coronavirus al centre de treball.
A més, s’ha fet arribar més informació a Inspecció de Treball, relativa al deficient tractament específic dels residus biològics per part de l’empresa i sobre el material desinfectant utilitzat, que no està homologat pel Ministeri de Sanitat), sembla que l’empresa ja ha canviat de líquid desinfectant. De tot això s’han comunicats de premsa que han tingut ressò en diversos mitjans de comunicació. El 7 d’abril un Inspector de Treball ha fet una visita presencial en el centre de treball amb la col·laboraciò del delegat de PRL de CGT a l’empresa.
Villablanca Serveis Assistencials
En aquest centre sociosanitari de Reus s’han disparat el nombre d’infectats per Covid-19 entre el personal laboral i els usuaris, i degut a això hi ha un grup nombrós de treballadores de baixa confinades en relació amb els contagis per coronavirus, cosa que fa molt complicat treballar en el centre, amb menys personal i amb una situació realment complicada. Hi ha un pavelló totalment aïllat i davant de aquesta situació de gravetat, hem fet una nota de premsa per alertar de la situació actual a Villablanca. Els delegats de CGT estan fent una valoració de totes les mesures que s’han posat en marxa fins ara i sobre la situació actual, per si és convenient interposar denúncia a Inspecció de Treball.
Basics Serveis Educatius
Després de que diverses treballadores del col·lectiu de vetlladores que treballa en aquesta empresa del grup SERUNION es dirigissin a la CGT, per l’incompliment en els pagaments dels salaris del mes de març, CGT va fer una campanya a les xarxes socials denunciant aquesta situació i una nota de premsa. Després d’aquesta actuació de CGT l’empresa va posar-se en contacte amb el col·lectiu de vetlladores amb la promesa de fer efectiva la quantitat deguda, com així va ser finalment el dia 3.
PGI
En aquesta empresa tèxtil de La Selva del Camp s’ha dirigit escrit a l’empresa demanant que facin una avaluació de riscos relacionats amb el Covid-19 per tota la plantilla i per determinar els procediments adequats en cada cas, a més s’ha demanat un plus de perillositat durant l’aplicació de les mesures excepcionals.
STS Ciutat de Reus
De nou ens hem hagut de dirigir a la Direcció d’aquesta residència de gent gran exigint que es facilitin a les treballadores els EPI adequats, degut a un nou incompliment per part de l’empresa. Si persisteixen haurem d’acabar posant denúncia a Inspecció de Treball.
TUV Nord Cualicontrol
Empresa de prop de 100 treballadors que es dedica a la inspecció reglamentària, manteniment preventiu i control de qualitat a empreses petroquímiques i tallers mecànics. L’empresa va presentar un ERTO per força major per a la meitat de la plantilla que finalment no va ser acceptat per Treball, i a continuació va presentar-ne un altre per causes relacionades amb la producció.
Hospital Joan XXIII
Mitjançant interlocutòria de 3 d’abril de 2020, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona va estimar per primera vegada a Catalunya, la demanda cautelar d’una auxiliar d’infermeria representada pels serveis jurídics de CGT Sanitat Tarragona, i li reconeix el dret a no anar a treballar per deure inexcusable tant i en quant es troba en el grup de risc del Covid-19. Teniu la sentència a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13336 La treballadora pateix una malaltia respiratòria crònica i esclerosis múltiple, que es troben en el grup de treballadors especialment vulnerables que no han d’exposar-se al SARS-CoV-2, de conformitat amb els informes del Ministeri de Sanitat. Malgrat això, va ser obligada el 19 de març de 2020 a incorporar-se a treballar a la 5ª planta de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, planta que a més va patir un focus infecciós per coronavirus el dia 29 de març. Tanmateix, el Director de Personal de Joan XXIII està denegant permisos als treballadors en grup de risc com ara les embarassades, sense tenir en compte el risc que comporta per ella i pel fetus en cas de ser contagiats. Des de CGT s’ha demanat una rectificació urgent per part de l’Institut Català de la Salut i que eximeixi d’anar a treballar als centres mèdics i hospitalaris als nostres companys que es troben en situació d’especial vulnerabilitat a la Covid-19.
Carbonell Figueras
Empresa de la construcció que treballa a diverses empreses del polígon petroquímic de Tarragona com per exemple Repsol, va presentar un ERTO per causes de força major però aquest no va ser acceptat finalment per Treball.
Pius Hospital Valls
Com en altres centres sanitaris, escassetat d’equips de protecció individual. Des de l’inici de l’estat d’alarma, el personal de l’hospital de referència de l’Alt Camp ha denunciat la manca d’Equips de Protecció Individual (EPIS) suficients i adequats per tal de protegir el personal i els pacients dels contagis. També s’ha criticat per part del comitè d’empresa els continuats canvis en els protocols de seguretat. En relació als canvis de jornada —anomenat per l’empresa com a adaptacions de jornada de treball— que els treballadors estem “consentint” en aplicació del decret del govern central, la direcció de RRHH va informar al comitè d’empresa que el sou no es modificaria i que si es feien hores de més es pagarien com a complementàries o extres segons el cas, i si es feien de menys no caldria que es tornessin (hi ha la voluntat d’ajustar al màxim les hores).
Iberboard
A la fàbrica paperera de Picamoixons durant els primers dies no van aplicar el decret llei i van mantenir la producció en els paràmetres habituals tot i no ser servei essencial, malgrat els esforços sindicals realitzats. Després ha procedit a tenir només un terç de la plantilla en actiu. Ara l’empresa es planteja fer un ERTO i passar de 5 torns a 4 a partir del final de la validesa del RDL 10/2020. Sobre la situació existent la CGT Alt Camp – Conca de Barberà ha fet un comunicat: Com l’Estat ha abandonat a la classe treballadora, en un confinament de pandereta.
Aquest mes parlem amb Rosa Pahissa, metgessa de l’Atenció Primària. La Rosa desenvolupa la seva tasca professional a Rubí però viu a Sabadell, on és militant, també, dels moviments socials de la ciutat.
Bon dia Rosa, explica’ns, com esteu vivint aquesta
situació d’excepcionalitat?
Amb una gran preocupació i sensació d’impotència
davant la perspectiva d’un imminent col·lapse sanitari que podia i havia
d’haver estat previst per les autoritats polítiques i sanitàries. A un nivell
immediat, aquesta crisi podia haver-se abordat amb molta més antelació veient
els exemples d’altres països; però a un nivell més general, la debilitat del
sistema sanitari públic s’ha vingut gestant a base de successives onades
retalladores tant dels governs estatals com autonòmics i ara en patim les
conseqüències.
– Amb quina situació us trobeu actualment al CAP?
Ara per ara, ens trobem a l’expectativa davant
l’absència d’una coordinació clara entre CAPs que fa que les funcions de cada
centre es decideixen en funció de l’organització interna del personal. Era
evident des d’un primer moment que serveis com el 061 serien els primers en
saturar-se, i no s’ha tingut en compte la xarxa de CAPs com a eina potencial a
l’hora de gestionar el pic de necessitat assistencial. Ara mateix, els CAPs
haurien de funcionar en coordinació plena amb els hospitals, exercint de
primera línia d’atenció i filtratge de pacients, realitzant alhora una funció
informativa que permeti resoldre la gran quantitat de demanda informativa i
assistencial de la població.
– Es nota la falta de recursos de la sanitat pública
en moments així?
Absolutament. Els CAPs estan infradotats per atendre una emergència d’aquestes dimensions i es troben limitats a l’hora de contribuir a descongestionar els hospitals. En aquests moments ja s’està fent una crida al personal d’atenció primària per incorporar-se a l’atenció hospitalària, cosa que és absolutament necessària, però a la vegada implicarà deixar considerablement descobertes les funcions pròpies de l’atenció primària.
“la falta de material de protecció genera una gran sensació d’inseguretat i una por generalitzada a convertir-se en una font de contagi”
– Com us afecta aquesta mancança a nivell laboral?
En aquest sentit hi ha una intensificació d’una situació
de saturació i sobrecàrrega que s’arrossega des de fa temps. La cobertura de
baixes de personal contagiat o en risc accentua la falta del personal que ja
existia anteriorment. La situació actual implica un esforç de tots els
professionals a adaptar-nos a les necessitats de la població, però sobretot
caldrà un esforç per sobreposar-se a aquesta situació més endavant; No s’està
pensant, per exemple, en com es gestionaran unes llistes d’espera que ja eren
extremadament llargues abans de la pandèmia, amb una sanitat ja minvada de
recursos.
– Patiu estres psicològic i/o emocional en situacions
així?
Sí, la falta de material de protecció genera una gran
sensació d’inseguretat i una por generalitzada a convertir-se en una font de
contagi tant per a pacients com per al nostre entorn més proper. Per altra
banda, estem en contacte amb els nostres companys que treballen als hospitals i
veiem com la falta de material i de prevenció els està portant al límit de les
seves forces físiques i mentals.
– Quins EPIs
feu servir vosaltres?
La dotació del CAP és totalment insuficient. Hi ha un
nombre molt escàs d’EPIs i el seu ús s’ha de restringir, portant-nos a atendre
pacients amb patologies respiratòries sense l’equipament adequat, amb el que
això implica tant a nivell de risc personal com de contagi a altres.
– Què podem fer nosaltres per ajudar-vos?
Complir estrictament les mesures de confinament mentre
duri l’emergència, i un cop acabada, sortir al carrer en massa a exigir
responsabilitats polítiques i la construcció d’un veritable sistema de salut
pública universal.
