Iru Moner. Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya
A l’estat espanyol, 31 polítics s’han vacunat saltant-se els protocols. Només sis han dimitit. A Catalunya els dos són de JuntsxCat. Un oficial de la Guàrdia Civil, juntament amb el JEMAD (Jefe del Estado Mayor de Defensa), i altres alts càrrecs militars també van ser vacunats de manera irregular.
Ahir, des de la CGT de Catalunya, vam destapar i denunciar, davant la fiscalia antifrau, que cinc de les empreses més importants de transport sanitari de Catalunya van vacunar els seus gerents i alts càrrecs -que no estan en contacte amb personal de risc- abans que els sanitaris i sanitàries -que sí que estan a primera línia treballant cada dia-.
A Euskal Herria, els dos gerents dels hospitals de Bilbao han estat denunciats pel sindicat ELA i cessats pel govern basc pel mateix. A Múrcia, el conseller de salut va dimitir després de reconèixer que es va vacunar ell i 400 alts funcionaris, en un altre clar cas de tràfic d’influències. I al País Valencià el PSOE ha destituït tres alcaldes per saltar-se els protocols, només començar el procés de vacunació. No podia faltar la vacunació exprés del Bisbe de Mallorca, per completar el pòquer dels poders fàctics en corruptela.
“posar-se la vacuna valent-se d’una posició de poder és corrupció”
Entre les revelacions de la premsa, trobem que les Forces Armades ja han rebut les suficients dosis de vacunes per a vacunar a tots els militars. Mentrestant, gran part dels treballadors sanitaris del país encara esperen que els punxin.
Els casos de polítics, gerents, directius sanitaris, alts funcionaris i militars, saltant-se els protocols i vacunant-se abans que ningú no deixen de sumar titulars. I els que falten per descobrir, per culpa de l’opacitat i encobriment de la informació per part de l’administració. Com en el cas del Solsonès, on la presidenta del Consell Comarcal es nega a informar si el gerent del consell ha estat vacunat o no.
Només una farmacèutica i un sistema de sanitat 100% públic, sota control i revisió popular, poden evitar els desgavells d’un sistema corrupte i en declivi. I així, posar per davant les necessitats de les persones i el bé comú. Només assegurant-nos que tots aquells que fan trampes no reben la segona dosis, i fent dimitir tots aquells que s’aprofitin de la seva posició per a vacunar-se, assegurarem que tot això no segueixi passant. No podem seguir normalitzant les corrupteles del poder.
Perquè diguem-ho clar: posar-se la vacuna valent-se d’una posició de poder, és corrupció. La resta són excuses barates.
Article original de Thomas McClure, investigador del RIC, a Novara Media.
A tot el món, els Estats es veuen pressionats per la seva resposta a la crisi del coronavirus. Alguns no aconsegueixen protegir els seus ciutadans, alguns utilitzen la Covid-19 com a excusa per assolir més poder autoritari, i d’altres fan ambdues coses alhora.
Aquí, al Nord i l’Est de Síria, la regió autònoma més coneguda com Rojava, 4 milions de sirians -kurds, àrabs, cristians- viuen fora de la protecció precària i del control autoritari del règim de Bashar al-Assad. L’objectiu és construir una nova forma de política comunitària, fora de l’Estat. En conseqüència, la regió autònoma s’enfronta a l’aïllament, l’embargament i poca ajuda per part dels poders estatals que no volen veure triomfar el seu projecte, i deixen que busqui solucions alienes a les que poden oferir les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut.
La regió ha patit nou anys de guerra, s’enfronta a unes forces d’ocupació turques que tenen com a objectiu les infraestructures sanitàries i d’aigua, no té cap reconeixement internacional i el gener ha vist el tancament de l’única ajuda de l’ONU que creua al Nord i l’Est de Síria. Tot això ha deixat la regió en un risc extrem de coronavirus. L’OMS es nega a recolzar-la directament i l’Administració autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES, les sigles en anglès) depèn dels seus propis i escassos recursos i de l’ajuda enviada a través del govern d’Assad, de la qual poca arriba al nord-est.
Crisi preexistent
La situació humanitària és greu a tota Síria i el nord-est no n’és una excepció. 1,6 milions de persones necessiten ajuda humanitària, incloses 600.000 persones desplaçades internament. Els metges locals treballen amb una taxa de mortalitat del 10%, tant en els centres de detenció que contenen combatents de l’ISIS com en els camps de refugiats –en alguns dels quals hi ha famílies vinculades a l’ISIS, altres allotgen centenars de milers de kurds desplaçats per successives invasions turques, així com àrabs que han fugit a la seguretat relativa del nord-est durant els nou anys de conflicte.
Els 4 milions de residents de la regió depenen d’una capacitat total de 40 respiradors i 35 llits d’UCI. Nou dels onze hospitals públics del Nord i l’Est de Síria han estat afectats per la guerra. De fet, un estudi recent de l’Escola d’Economia de Londres va arribar a la conclusió que les regions de l’AANES tenen la capacitat de gestionar només 460 casos de coronavirus abans de ser superats.
Suport de l’OMS
L’única manera de confirmar amb precisió un cas de coronavirus és amb màquines de prova de reacció en cadena de polimerasa (PCR). Les úniques màquines de PCR del Nord i l’Est de Síria es van perdre l’octubre del 2019, quan Turquia va envair la ciutat de majoria kurda Serê Kaniyê. L’hospital va ser bloquejat i després requisat com a part de l’operació, deixant-lo inaccessible i inservible.
L’OMS havia exigit al Nord i l’Est de Síria que s’enviessin totes les mostres a la capital siriana, Damasc, però ni l’OMS ni el govern sirià facilitaven el procés. El 2 d’abril, es va confirmar a Damasc un cas de Covid-19. El mateix dia, a la regió del Nord i l’Est de Síria se’n va produir la primera mort, tot i que tant el govern sirià com l’OMS no van comunicar aquesta informació a l’AANES fins passades dues setmanes. Això va posar en perill el personal mèdic i va fer que els funcionaris sanitaris de la regió no poguessin prendre les precaucions adequades.
“mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord”
A través de Turquia, l’OMS recentment ha subministrat kits de prova a Idlib, una ciutat controlada per Hayat Tahrir-al-Sham (HTS) al-Qaeda, des d’on es poden enviar mostres a Turquia per fer-ne la prova. També ha proporcionat 1200 kits de proves a zones controlades pel règim. Tanmateix, per la falta d’un estatus reconegut, el Nord i l’Est de Síria no té accés als kits de proves proporcionats per l’OMS. Amb el suport del govern regional del Kurdistan a l’Iraq, l’AANES finalment va poder adquirir per la via privada cinc màquines de PCR. Amb això i les proves de primera línia com proves de glòbuls blancs i controls de temperatura, l’AANES ara és capaç d’engegar un programa bàsic de proves, enlloc de confiar només en Damasc.
Ajuda rebuda de l’ONU
L’organització matriu de l’OMS, l’ONU, complau als poderosos Estats membre del Consell de Seguretat. El gener del 2020, Rússia -que dona suport al règim de Damasc i no reconeix l’autonomia del nord-est- va exercir el seu veto al Consell de Seguretat per bloquejar l’única ajuda de l’ONU al Nord i l’Est de Síria.
Això significa que tota l’ajuda de l’ONU a Síria s’envia ara a zones controlades per HTS, a faccions sota el control del servei d’intel·ligència turc o directament al règim d’Assad. L’AANES es veu obligada a intentar accedir a l’ajut de l’ONU mitjançant Damasc, però la realitat és que la majoria d’ajudes enviades a Damasc romanen en zones lleials al règim. Poc o res no arriba mai al nord-est.
Un únic lliurament d’ajuda de 20 tones a través de Damasc va arribar al Nord i l’Est de Síria, però segons el seguiment de l’OMS, el 89% de l’entrega va quedar en una zona controlada pel règim a Qamishlo. L’assistència precària proporcionada a l’AANES incloïa incubadores infantils i altres subministraments no relacionats amb coronavirus. Un metge va explicar al Rojava Information Center que els subministraments eren “bàsicament inútils”. D’una manera similar, sota pressió turca, el govern regional kurd iraquià també ha impedit la compra i la transferència de subministraments de coronavirus al nord i l’est de Síria.
Un informe recent de l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU indicava que aquesta decisió reduirà extremadament la capacitat del Nord i l’Est de Síria per combatre el coronavirus. Set centres sanitaris de Raqqa s’enfronten a greus mancances de medicaments i subministraments com a conseqüència directa de la decisió i un està a punt de tancar. A més, el centre de salut del campament Hol també ha quedat molt afectat.
Atacs de Turquia a l’aigua
Mentre que el règim obstrueix l’ajuda del sud, Turquia aplica pressió pel nord. La invasió de Turquia de Serê Kaniyê i Tell Abyad el 2019 es va caracteritzar pels bombardejos i atacs aeris dirigits a punts de salut i clíniques, que van comportar en la pèrdua de dos hospitals clau mentre Turquia avançava en el control del territori de l’AANES.
Això també va permetre que Turquia prengués el control de l’estació d’aigua d’Allouk. Allouk és una peça fonamental de la infraestructura que proporciona aigua potable a entre 650.000 i 1 milió de persones, incloent 65.000 persones desplaçades internament i persones relacionades amb l’ISIS en el campament de Hol; a persones desplaçades internament als camps de Washokani i Aresha i assentaments ad-hoc, incloses 80 escoles a Hasekah; al centre de detenció per a combatents capturats del ISIS més gran al món, que alberga uns 5.000 combatents i l’escenari d’una revolta recent; i al principal hospital de quarantena de l’AANES.
Turquia va llançar un atac aeri contra Allouk el primer dia de la invasió i el va deixar inoperatiu. Ara Turquia controla l’estació d’aigua, i tot i que des d’aleshores s’ha solucionat sota mediació internacional, Turquia ha tallat cinc vegades el darrer mes el flux d’aigua a les zones de l’AANES i ha forçat que l’AANES enviés més electricitat (i a que en pagués les reparacions de) a les zones que Turquia va ocupar el 2019. Com a força d’ocupació, Turquia és responsable del subministrament d’electricitat a Serê Kaniyê segons el dret internacional i, a més, exigeix molta més potència del que és proporcional a les seves necessitats. Més recentment, el 2 d’abril, les forces turques van escorcollar la canonada d’aigua d’Allouk a Hasekah i van tallar l’aigua per cinquena vegada.
Solucions sense comptar amb l’Estat.
Amb Rússia, Turquia i el govern de Damasc fent pressió sobre les regions autònomes, amb l’ajuda de l’OMS i l’ONU, el nord-est es veu obligat a buscar solucions alternatives. D’una banda, les seves exigències polítiques són clares: l’aprovisionament directe de kits de prova de l’OMS i altres subministraments, la reobertura del pas d’ajuda de Yaroubiah, el fi de la manipulació del flux d’aigua per part de Turquia i el reconeixement a llarg termini de l’autonomia del nord-est com a part d’una Síria federal i democràtica.
A curt termini, però, la regió es veu obligada de nou a dependre dels seus propis recursos. S’estan duent a terme múltiples projectes mèdics per fer respiradors casolans com a solució a l’escassetat crònica en aquest àmbit. L’ajut es distribueix per les famílies a través de les comunes locals que conformen els fonaments del sistema democràtic de base.
Si s’assoleix la visió de l’AANES d’una Síria federal, serà una oportunitat per difondre aquestes idees en un món que acaba de veure amb els seus propis ulls la necessitat de viure amb recursos locals i d’una vida comunal. Per ara, l’administració depèn d’aquests ideals que van fer palesa la seva vàlua durant una guerra i que són la seva millor esperança de mantenir viva la població al llarg de la crisi pandèmica.
En un comunicat conjunt, fins a nou seccions sindicals del sector sanitari (hospitals, centres d’atenció primària i transports sanitaris) de la demarcació de Tarragona denuncien les deficients mesures de prevenció i protecció de les treballadores sanitàries així com la falta de materials. Reproduïm el comunicat a continuació.
CGT EN PLENA EMERGÈNCIA EXIGINT I ALHORA APORTANT SOLUCIONS
Les seccions sindicals de CGT a hospitals i ambulàncies de la demarcació de Tarragona volen informar d’alguns dels problemes amb que ens hem trobat durant aquest procés d’emergència sanitària, alguns d’ells comuns als diferents centres de treball i d’altres no. I alguns d’ells ja subsanats.
Escassetat de material de protecció “adient” per als professionals
Hem tingut a personal sanitari atenent pacients amb material que no es considerat legalment un EPI (equip de protecció individual).
Ús de bates y granotes no impermeables a virus, i no certificades com a equips de protecció individual ni com a material sanitari. Algun material que se’ns ha donat per fer la funció de bata eren una mena de bosses amb forma de “xubasquero” que et tenies que posar i treure pel cap, amb el conseqüent risc extrem de contagi per contacte amb restes de material biològic, a més que no transpiren.
En les granotes hem pogut comprovar en alguns models que els líquids traspassen el teixit, i que per tant no eren impermeables. I no se’ns ha informat de quina normativa compleixen. Per precaució en procediments amb generació d’esquitxades i/o aerosols ens posem a sobre un davantal de plàstic, i als peus, a falta de peücs, alguns companys ens posem bosses de plàstic amb esparadrap.
Uns problemes amb la roba de protecció que també s’ha trobat el personal de transport sanitari.
Alguns companys, davant la incertesa d’escassetat de material, es van preparar mascaretes casolanes amb material del Decathlon i filtres d’aire de vehicles, o es van abastir de material de l’àmbit industrial com ulleres estanques o pantalles facials. “Ara ja disposem de pantalles, però les hem de reutilitzar, i moltes d’elles estan fetes tipus “home made” amb impressió 3D. No podem funcionar a base de donatius“.
I mentre això passava, ens preguntàvem perquè al Generalitat no ens enviava material, però en canvi veiem CCAA com València i altres on els hi arribaven avions amb material, i ens assabentàvem que les comunitats autònomes disposaven de capacitat de compra i havien rebut diners des del govern central per poder-ho fer. Curiosament un dies després sortia la noticia en premsa que a Catalunya es va comprar el material a una empresa catalana per un valor de 35.000.000 de euros que encara no sabem si ens ha arribat i que ha estat denunciat per un partit polític.
Mesures i actuacions que van en contra de la seguretat i salut dels treballadors
Ens indiquen els protocols i comandaments pràctiques de protecció inviables en matèria de seguretat i higiene, com per exemple manipular EPIs contaminats amb material biològic per ser netejats i esterilitzats per reutilitzar, quan es tracta de material per a un sol ús. En alguns casos aquesta tasca es fa a la mateixa central d’esterilització o es tracta la resta de material quirúrgic.
Considerem que derivar pacients amb coronavirus a centres sociosanitaris és una temeritat
Aquestes mesures considerem posen en risc la vida de les persones grans que allí hi resideixen, altament vulnera-bles a la malaltia, considerant que se’ls hi hauria de promoure el màxim distanciament social i confinament possible per minimitzar-ne l’impacte de la pandèmia en aquesta franja d’edat. Es va comunicar aquesta queixa per part de CGT via comunicat amb registre d’entrada a l’organisme corresponent.
O als inicis de l’estat d’alarma rebre indicacions de que el personal no utilitzi mascaretes perquè es crea alarma social.
Mesures preventives insuficients a les cafeteries hospitalàries
Durant molt de temps no hem pogut localitzar protocols o criteris uniformes per aquest tipus d’activitat als centres sanitaris. Mentre que si l’hem trobat a nivell govern central respecte a locals oberts al públic, indicant que cessaran la seva activitat, a excepció dels serveis de restauració a domicili. Una mesura que s’hauria pogut implementar servint els àpats a demanda als acompanyants. Mesures que en canvi si han pres alguns centres hospitalaris d’arreu de Cata-lunya o del país.
De fet en algun territori inclús es van fer trucades a mossos i policia local la setmana del 20/03/2020 per comunicar una sèrie d’incidències i donar compliment a les directrius de l’estat d’alarma demanant de tancar la part de les cafe-teries obertes al públic. Les incidències detectades eren bàsicament les mateixes:
Menjar sense protecció en zona pròxima a usuaris.
Treballadors del local sense guants
Vitrines de fruita i postres sense cap mena de mesura higiènica. Amb porta abatible i usuaris tocant els productes.
Gestió incorrecta de residus sanitaris perillosos derivats del COVID-19
La normativa vigent indica que els residus derivats d’atenció a pacients COVID confirmats o sospitosos, seran tractats com a residus del grup III. Aquest residus han de gestionar-se amb contenidor rígids degudament homologats i identificats, mai en bosses o capses. Un fet que hem pogut constatar en algun centre i bases d’ambulàncies. Una mesura que té un impacte en matèria d’higiene hospitalària a nivell intracentre.
Es tracta de residus de les ambulàncies de transport urgent com guants de nitril, mascaretes de diversos tipus (quirúr-giques i de subministrament d’oxigen), bates, pantalles protectores, llençols d’un sol ús, embenatges, etc.
Risc de contaminació creuada entre pacients i/o professionals
Ineficàcia virucida dels productes de neteja de les ambulàncies
El transport sanitari ha seguit atenent els pacients amb quimio i les radioteràpies, així com també els pacients de diàli-sis, tots ells població altament vulnerable al COVID-19, sense que les ambulàncies vagin a base per la seva desinfecció. Una desinfecció específica que hauria de portar-se a terme per personal qualificat. Aquest producte no es troba dintre dels productes autoritzats con a eficaços del Ministeri de Sanitat per aquest virus.
Incidències en matèria d’higiene hospitalària i de transport sanitari
Alguns exemples de les queixes que hem rebut:
Cadires de rodes recobertes amb llençols que no es canvien entre pacients, segons ens denúncia el personal de transport sanitari.
Rata panada enmig del terra de planta en plena pandèmia.
Vestuaris amb condicions d’higiene millorables en plena pandèmia.
Considerem no s’ha protegit degudament des del principi i en plena transmissió comunitària i en fase d’alerta el personal sensible/vulnerable
Una reivindicació “de calaix” que la CGT porta fent de del principi i que ha tingut que portar als tribunals per protegir companys amb malalties respiratòries cròniques. Donant-nos la raó. Al personal extremadament sensible/vulnerable a la malaltia se li ha d’evitar l’exposició, atès que aquesta no té tractament ni vacuna efectives, i major raó de pes en plena pandèmia, on un centre sanitari no és un lloc de treball on es pugui “evitar el risc”. De totes maneres exigirem la relació de llocs de treball exempts de risc, que haurien de tenir justificats per les adequacions que han estat fent. Si no han garantit aquesta exempció del risc, han posat en greu risc als nostres companys i companyes.
Les treballadores que tenien adaptacions de jornada per cura d’un major, menor o disminuït físic/psíquic, els hi han tret aquestes adaptacions
Qui no té amb qui deixar-los a càrrec… es cuiden sols senyors gestors i/o polítics?
Actituds i iniciatives empresarials que es poden interpretar com una mofa de mal gust
Mentre ens envien material de protecció no adient o desinfectants no virucides… “i com no podem arribar a vosaltres directament per fer-vos servir la nostra energia” ens envien VITAMINA. Ja sabem que esteu a casa ben confinats mentre a nosaltres ens feu anar a camp de batalla com aniria un bomber sense roba ignífuga o mànega. Moltes gràcies per la iniciativa. Demencial i de mal gust.
Denunciem la contractació de personal per exercir sense la titulació
S’està contractant personal per exercir sense titulació, tenint companys a la borsa i a l’atur. Joves sens titulació ni experiència per atendre una crisis sanitària amb pacients complexos. Quina categoria laboral tenen els contractes? Quina mena d’assegurança els cobreix? Els protegeix degudament l’empresa?
Denunciem que s’ha deixat d’aplicar la guia que parla de les mesures de seguretat enfront agents biològics perillosos altament transmissibles
Ens referim a la “Guia d’actuació per a la prevenció de riscos laborals davant d’agents biològics perillosos altament transmissibles en centres sanitaris” de la Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Secretaria de Treball, Afers Socials i Famílies Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.
A inicis de l’emergència sembla ser que els protocols del Catsalut si donaven compliment a les indicacions de la guia, però a mesura que la situació empitjorava i quedava palesa la insuficiència de material a la nostra CCAA i altres territoris per endarreriment d’arribada del material adient, els requisits sembla s’adaptaven no a lo necessari sinó a lo disponible, amb el greuge que als protocols “que ens canviaven cada dia” ni tant sols es feia esmena de la raó per la qual es reduïen els requisits.
Denunciem que les mascaretes quirúrgiques no son un equip de protecció
Així ens ho ha reconegut una recent inspecció de treball, així ho reflexa l’evidència tècnica existent, i així ho reflexa el propi Ministeri en els documents del COVID-19. Però, el Ministeri, o el European Center for Disease Control a diferència dels protocols de les nostres empreses, reconeixen que son l’alternativa “B” a una situació d’escassetat de del material idoni. Perquè no ens expliquen que aquesta és la raó de fons?
Una situació per cert que a dia d’avui tenim evidència i constància és així per una mala gestió, ja que es pot importar tot el material de protecció que sigui necessari com ho estan fent algunes CCAA veïnes, i d’altres països.
Hospitalització en zona de risc greu o imminent per problemes estructurals de l’edifici
Han habilitat una zona de l’hospital Santa Tecla de Tarragona que va ser tancada perquè es van produir despreniments i va cedir el terra. Vam sol·licitar informe d’actuació, però no tenim resposta i hi ha pacients en aquest edifici.
I… ens diuen herois. No som herois, som víctimes d’aquesta i moltes més cadenes de despropòsits dels qui gestionen la nostra sanitat i el nostre país.
Estem defensant als nostres companys, estem fent donatius de material sanitari i farem tot el que faci falta per fer valer la dignitat que tots ens mereixem. No som xifres, no som diners, som persones. I no volem que ni els nostres diners ni el nostre futur, estigui més en mans de gent que està demostrant i ha demostrat en declaracions i fets coses molt greus. Si, la mateixa gent que ha degradat el sistema sanitari a canvi d’un sou que li paguem entre tots. Un sistema sanitari que van forjar els nostres avis. Uns avis que es mereixien alguna cosa millor per part de la nostra societat que el que estem veient: HUMANITAT, COMPETÈNCIA, VALORS I SENY. Per a ells i per a tots nosaltres.
NOTA PREMSA CONJUNTA DE LES SECCIONS SINDICALS DE:
CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TARRGONA
CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TERRES DE L’EBRE
CGT HOSPITAL SANTA TECLA DE TARRAGONA
CGT HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA
CGT HOSPITAL SANTA CREU DE JESÚS DE TORTOSA, HOSPITAL SOCIOSANITARI
D’on sorgeix el naixement de les xarxes de suport mutu als barris i pobles? Què ha succeït durant aquests anys per tal que, de cop i volta, la solidaritat entre veïnes fossi l’esclat d’aquests últims dies?
Als nostres barris i pobles
portem anys teixint llaços entre col·lectius i moviments que van néixer amb la
crisi econòmica el 2008, la qual mai vam arribar a superar, sinó tot el
contrari, la classe treballadora va haver d’assumir i patir les conseqüències.
El Govern Espanyol liderat
pel PP ens va ensenyar que era la ciutadania la que havia de rescatar a la
banca amb la famosa nacionalització de Bankia el 2012 per un cost de 100
milions d’euros. «Austeritat» era el gran lema per un govern que culpabilitzava
i responsabilitzava el poble mentre aquest patia desnonaments a les seves llars
i acomiadaments als seus centres de treball. La classe treballadora va haver
d’assumir que això era el que tocava: pagar la crisi que havia generat el poder
polític i la banca.
Més de 10 anys més tard,
encara seguim aquí, patint desnonaments i observant com les condicions laborals
als centres de treball van empitjorant.
Tanmateix, en aquests últims anys hem viscut un ressorgiment de les lluites als nostres barris. En aquesta última dècada el feminisme s’ha anat posant al front de les reivindicacions socials i ha trencat amb el que suposadament era «normal», posant de manifest quelcom nou: deixar de normalitzar la violència i reivindicar una vida digna lliure de qualsevol opressió.
“el discurs d’extrema dreta deixa pas al sorgiment d’un discurs comunitari i solidari”
S’han generat nous espais
autogestionats i sindicats que també anhelaven un benestar comú: sindicats
d’habitatge, les Plataformes de Persones Afectades per la Hipoteca (PAH’s),
cooperatives de consum, entre d’altres. Gent organitzada que, de manera
assembleària i horitzontal, han planificat i creat accions per aturar
desnonaments, exigir un habitatge digne o regular els preus del lloguer. Un
dels objectius d’aquests últims anys ha estat aturar a empreses i persones
propietàries que, amb la massificació turística descontrolada, han provocat
migracions demogràfiques de la classe treballadora. També a nivell laboral, els
sindicats combatius s’han mantingut ferms durant tota aquesta dècada convençuts
que una feina digna és una vida digna.
Va arribar el 8 de març del
2020, vaga general feminista, on els diferents pobles es van organitzar en
xarxa durant mesos per sortir als carrers, ocupar carreteres, fer piquets i, en
definitiva, tornar a cridar que estem fartes. I sense dies de reflexió apareix
a Catalunya el Co-Vid19 que sacsejarà tant al poder polític com al poble.
Quan a Catalunya i a l’Estat
Espanyol es va fer evident el contagi, el poder polític, sense haver pres
anteriorment mesures preventives, va optar per mostrar el seu poder imposant el
tancament dels establiments i, posteriorment, imposant el confinament de tota
la població (a excepció que vagis a treballar, és clar).
Benvingudes al caos.
Esclaten els dubtes: “Qui cuidarà a les meves filles i fills mentre jo he
d’anar a treballar? Si l’ empresa tanca què passa amb el meu sou? Si he tingut
contacte amb alguna persona afectada pel Co-vid 19 què he de fer?’’
Com ni els governs ni les autoritats van preparar res per una situació que, òbviament, havia d’arribar, ens trobem en canvi constant. Informacions al BOE, declaracions del Consell de Ministres i mitjans de comunicació que exposen informacions no contrastades. Cada matí hem d’encendre el mòbil per entendre què està succeint allà fora.
És en aquest precís moment
on neixen les Xarxes de Suport Mutu entre veïnats. Després de la “ressaca
emocional” del 8 de març la solidaritat entre nosaltres esclata en un
moment on el poder polític no dóna resposta i el suport mutu comença a
estructurar-se. El 15 de març ja ens trobàvem amb mil cartells rulant per les xarxes socials, on la
gent es començava a organitzar rere el nom de “Xarxa de Suport Mutu”.
No havíem viscut abans les assemblees a partir de videotrucades compartides ni prendre
decisions de manera on-line, tot era nou.
Comença a néixer la relació
entre veïnes i és només a partir del diàleg que s’ha anat construint totes i cadascuna
de les xarxes, sempre localment i sense cap altre interès que no sigui oferir
ajuda. En alguns barris aposten per oferir la selva ajuda mitjançant comunicats
escrits a les escales dels edificis, els petits comerços implementen el
lliurament a domicili adaptant-se a totes les necessitats i d’altres impulsem,
amb altres organitzacions, una crida col·lectiva al Govern per tal d’exigir que
s’implementi el Pla de Xoc per garantir un salari i un habitatge digne durant
aquest estat d’alerta.
La població comença a veure
com el Govern arriba tard a una situació límit, imposa mesures amenaçant amb
multes econòmiques i, paral•lelament, la Monarquia Borbònica es torna a
retratar entre versos rapers “Los Borbones son unos ladrones”. Però
el poble respon i surt als balcons amb cassoles per demostrar el rebuig a la
monarquia espanyola.
Finalment, hem de reconèixer
la gran funció que des dels diferents àmbits d’atenció a les persones es
segueixen desenvolupant i que, una vegada més, la situació de crisi deixa veure
que formen part del pilar fonamental de qualsevol societat. Personal sanitari,
treballadores de l’àmbit social, personal de neteja, transports, abastiment de
recursos bàsics, comerç, etc. Totes elles cada dia reben aplaudiments als
balcons i agraïments per les xarxes socials pel seu sacrifici.
És així com, de mica en mica,
el discurs d’extrema dreta, abans imperant en una societat fràgil, ha perdut
territori deixant pas al sorgiment d’un discurs comunitari i solidari entre
pobles, proclamant la necessitat que el Govern Espanyol assumeixi la
responsabilitat per tal que no sigui la classe treballadora la que una vegada
més pagui la crisi.
Tornem a aprendre que no
serà l’Estat qui ens cuidi o ens protegeixi. Sols el poble salva el poble.
Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT
Durant els darrers dies un intens debat ocupa a jutges, magistrats, advocats, comitè d’empresa i (és clar) treballadors: s’aplica la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L31/1995) durant el període d’estat d’alarma pel coronavirus?
És un debat intens, i respon a l’allau de demandes de mesures cautelars presentades per sindicats i comitès d’empresa demanant el compliment de les mesures preventives (mascaretes, guants, ulleres de protecció, etc…) en treballs declarats «essencials» durant l’estat d’alarma establerts a partir del RD 463/2020. El debat jurídic té importants repercussions pràctiques; per exemple, poden els treballadors sanitaris reclamar als jutjats que s’apliquin les mesures preventives que estableix la llei? O han d’acceptar treballar amb evidents riscos laborals atenent a la situació excepcional d’alarma? Poden reclamar ara els sanitaris o han d’esperar a que passi l’estat d’alarma?
Els
tribunals i jutjats estan donant respostes diverses, i fins i tot marcadament
contradictòries. En aquest article, però, analitzarem els arguments només dels
autos i resolucions judicials que han entès aplicable les llei de prevenció de
riscos laborals durat l’estat d’alarma, desenvolupant els seus arguments.
Existeixen múltiples resolucions judicials que han interpretat en sentit
totalment contrari (com entre d’altres, l’Auto 226/2020 del Jutjat 1 de Mataró
de 2/3/2020, o el contundent Auto del Jutjat Social 34 de Madrid de 30/3/2020),
però en el present text analitzarem els arguments que han esgrimit les
resolucions judicials favorables a la existència de tots els drets en matèria
preventiva i de salut laboral durant l’estat d’alarma.
El
TSJC defensa l’aplicació dels drets en matèria preventiva durant l’estat
d’alarma
Fins
a la data d’avui, dues resolucions han resolt mesures cautelars del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC, autos 8/2020 i 9/2020) i han estimat
les reclamacions, requerint que es proporcionin les mesures de protecció
necessàries.
Com
sempre, és d’especial menció i d’imprescindible lectura l’auto en que ha actuat
de ponent el Magistrat Carlos Hugo Preciado Domenech (auto 9/2020, de 2 d’abril),
on es repassa la normativa aplicable, que segons la resolució no és només la
LPRL (L31/1995), sinó també normativa europea i la seva interpretació pel TJUE,
desenvolupant els Convenis de la OIT, i les resolucions judicials fins al
moment, per concloure, de forma clara i explícita que;
«El estado de alarma no ha suspendido el
derecho fundamental a la salud, a la vida y a la integridad física, no podría
-mediante el RD 462/2020-, ni tampoco el derecho a la prevención de riesgos»
Alertant
el TSJC alhora que:
«La Sala tampoco puede dejar de valorar
que la falta de medidas de prevención solicitadas no sólo pueden afectar a la
salud, la integridad física y la vida de quienes prestan servicios esenciales
en esta crisis (sanitarios, policias, etc.) sino a los ciudadanos en general,
que al entrar en contacto con miembros de dichos servicios que carecen de
protecciones individuales elementales, pueden sufrir contagios»
Per
tant, la interpretació del TSJC fins al moment és clara i explícita; la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals no ha estat derogada per l’estat d’alarma, ni tan
sols podia fer-ho, i els treballadors dels serveis declarats «essencials» no
només tenen dret a les proteccions preventives necessàries, sinó que si no es
protegeix aquests col·lectius es podria posar en risc de contagi a la resta de
la població.
Alhora,
la sala del TSJC entra a valorar també el fet que existeix per la situació
excepcional una mancança evident a la realitat de tot tipus de proteccions
preventives (EPIs, mascaretes, roba adequada,…), tal com argumenten les
empreses i autoritats, però argumenta que:
«La Sala no ignora la existencia de escasez de estos medios (…) nuestra función se limita a garantizar la tutela judicial efectiva de quienes, nombrados como servicios esenciales, tienen por función principal garantizar la seguridad y el ejercicio de los derechos de la población, sin que esta circunstancia implique el deber de sacrificio de sus derechos a la salud y a la protección eficaz en materia de prevención».
Però
aquesta, tal com dèiem, no ha estat la única resolució en aquest àmbit del
TSJC. En el seu auto número 8/2020, de 31 de març, es determina literalment:
«Todo ello pues, evidencia una verdadera
situación de riesgo a la que se ven abocados muchos profesionales, en especial
los que prestan servicios sanitarios, entre ellos los médicos, que han de
desarrollar su cometido en contacto con personas afectadas por esa enfermedad
diagnosticadas o no.»
Per
estimar posteriorment la demanda de mesures cautelars, i fallar en el següent
sentit:
«requerir
al INSTITUT CATALA DE LA SALUT y a las treinta i dos entidades más que se
contienen en el inicio del escrito (…) para que proporcionen a los médicos de
esas instituciones, todas las medidas de protección necesarias para que puedan
desarrollar sus funciones en condiciones de seguridad, en el momento que
reciban los EPIS y demás medidas de protección.»
Altres
autos arreu l’Estat espanyol
El
TSJC no ha estat l’únic tribunal o jutjat que ha hagut de resoldre demandes com
les descrites anteriorment. La llista és llarga de resolucions judicials en
aquest àmbit (al final de l’article n’he recollit unes quantes).
En
totes elles l’argumentació és anàloga a la del TSJC. Així, a l’Auto 320/2020 de
Mesures Cautelars del Jutjat Social 10 de València, de 26 de març de 2020,
s’estimen les mesures cautelars, argumentant que:
«no cabe sino
concluir que la entidad demandada se halla obligada a entregar de manera
inmediata, y en un plazo máximo de 24 horas, las medidas de prevención
requeridas por la parte actora, pues las mismas se consideran absolutamente
necesarias para que los médicos y titulares sanitarios puedan desarrollar sus
funciones de atención y cuidado del paciente con unas mínimas condiciones de
seguridad, con el fin de evitar el riesgo de ser contagiados o de incrementar
más el contagio»
I en
idèntic sentit podem observar l’Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat
Social 6 d’Alacant, de 26 de març de 2020:
«Es evidente que
existe la obligación general de suministro, incluso urgente, de Equipos de
protección de los trabajadores (EPI) a todos y cada uno de los profesionales
sanitarios, así como a cualquier otro profesional implicado en la atención a
terceros, para evitar el riesgo de contagio que constituye el periculum in mora
y también es evidente que es prioritario el riesgo expositivo de los
profesionales sanitarios»
La
urgència de la mesura també és analitzada, tal com podem observar a l’Auto de
Mesures Cautelars del Jutjat Social 4 de Castelló, de 27 de març de 2020, que
determina:
«También es
hecho notorio la urgencia de dichas medidas, que no sólo del deber de seguridad
impuesto a la Administración sanitaria o del derecho del trabajador a ser
protegido, sino también del derecho del paciente a ser atendido adecuadamente
por el personal sanitario, con el fin de proteger su salud y sobre todo de
salvar el mayor número de vidas posible»
Com podreu observar a la llista final de l’article, els Autos han estat de múltiples jutjats socials territorials (Madrid, Palencia, León, Santander, Gasteiz,…) i han afectat diferents col·lectius amb feines declarades «essencials» durant l’estat d’alarma, principalment personal sanitari, com metges, infermers, personal d’ambulàncies,… i també altres feines, com personal de jutjats, entre d’altres.
Conclusió
Una
part dels jutjats i tribunals estan estimant les demandes de mesures cautelars
de treballadors de serveis declarats «essencials» durant l’estat d’alarma pel
coronavirus. Aquestes resolucions determinen clara i expressament que la declaració
d’estat d’alarma en cap cas ha derogat l’aplicació de la normativa en matèria
preventiva.
Les
resolucions citades són clares i explícites; les mesures preventives dels
treballadors de sectors declarats «essencials» no només son d’obligat compliment
per les empreses i autoritats pel dret a la integritat física i la salut, sinó
que a més representen una seguretat pel conjunt de la població, que podrien
patir un augment del risc de contagi amb treballadors declarats «essencials»
sense prestant els seus serveis sense les mínimes mesures de seguretat laboral.
Per
tant, i a l’espera de que la jurisprudència vagi interpretant tot el conjunt de
darreres normatives i l’estat excepcional que vivim, és evident que una part
dels jutjats i tribunals ha respost que malgrat l’estat d’alarma no s’ha
derogat la llei de prevenció de riscos laborals, i la seva aplicació ha de ser
urgent. Altres resolucions judicials han determinat en sentit radicalment
contrari.
El resultat a cada centre de treball, com sempre, no només serà el resultat del debat jurídic, sinó que dependrà de la lluita i organització dels propis treballadors, utilitzant les eines jurídiques al seu abast, però sobretot les eines sindicals i de mobilització.
Autos de Mesures Cautelars favorables a l’aplicació de
la LRPL durant l’estat d’alarma
– Interlocutòria 9/20202 de Mesures Cautelars del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 2 d’abril de 2020
– Auto 8/2020 de Mesures Cautelars del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, de 31 de març de 2020
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 31 de
Madrid, de 25 de març de 2020
«SE REQUIERE a la CONSEJERIA DE SANIDAD DE LA
COMUNIDAD DE MADRID para que en el término de 24 horas provea a todos Centros
de la Red del SERVICIO MADRILEÑO DE SALUD, Hospitalarios, Asistenciales de
Atención Primaria, SUMMA 112, SAR, Centros con pacientes institucionalizados,
así como todos los demás Centros asistenciales de la Comunidad de Madrid, ya
sean públicos o privados, y cualesquiera otras Dependencias habilitadas para
uso sanitario, de BATAS IMPERMEABLES, MASCARILLAS FPP2, FPP3, GAFAS DE
PROTECCIÓN y CONTENEDORES GRANDES DE RESIDUOS»
– Auto 30/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
41 de Madrid, de 19 de març de 2020
«Requerir a las Administraciones demandadas a fin de
que se provea de forma inmediata, en el término de 24 horas, en todas las sedes
judiciales, a los Letrados de la Administración de Justicia que deban realizar
funciones presenciales durante la vigencia de la pandemia del COVID-19 de
mascarillas, guantes, gel desinfectante, y gafas si fuera posible.»
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 4 de
Castelló, de 27 de març de 2020
«REQUIÉRASE a la
CONSELLERIA DE SANITAT a fin de que con carácter urgente e inmediato, en cuanto
sea posible, provea a los centros sanitarios de la provincia de Castellón
(hospitales, centros de salud, SAMU, PAC…) a los que no se haya proporcionado
el material de protección individual (batas impermeables, mascarillas FPP2 y
FPP3, gafas de protección, calzas específicas y contenedores grandes de
residuos)»
– Auto 320/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
10 de València, de 26 de març de 2020
«REQUIÉRASE a la
CONSELLERIA DE SANITAT a fin de que con carácter urgente e inmediato, en el
término de 24 horas, provea a todos los centros sanitarios (hospitales, centros
de salud, SAMU, PAC…) de la provincia de Valencia, de batas impermeables,
mascarillas FPP2 y FPP3, gafas de protección, calzas específicas y contenedores
grandes de residuos, para garantizar la salud y protección de los citados
profesionales sanitarios.»
– Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
6 d’Alacant, de 26 de març de 2020
«Requerir a la Consejería de
Sanidad de la Generalidad Valenciana para que provea con carácter urgente y en
el menor tiempo posible a todos los Centros Sanitarios de la provincia de
Alicante de Batas Impermeables, Mascarillas FPP2, FPP3, Gafas de Protección,
Calzas Específicas y Contenedores de Grandes Residuos, a fin de garantizar la
salud y protección de los profesionales sanitarios de la provincia de
Alicante.»
– Auto 21/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
2 de Salamanca, de 30 de març de 2020
– Auto 20/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de León, de 27 de març de 2020
«Requerir a la CONSEJERÍA DE
SANIDAD DE CASTILLA Y LEÓN–GERENCIA REGIONAL DE SALUD DE CASTILLA Y
LEÓN-GERENCIA DE LAS ÁREAS DE LEÓN-GERENCIA DE ATENCIÓN ESPECIALIZADA DE
LEÓNGERENCIA DE ATENCIÓN PRIMARIA DE LEÓN-GERENCIA DE ASISTENCIA SANITARIA DEL
BIERZO, para que provea con carácter urgente e inmediato, y a más tardar en el
término de 24 horas, en cantidad suficiente y de forma continuada de BATAS
IMPERMEABLES, MASCARILLAS FPP2 y FPP3, KITS PCR DIAGNÓSTICO COVID-19 Y SUS
CONSUMIBLES, KITS DE DIAGNÓSTICO RÁPIDO (DETECCIÓN DE ANTÍGENO), GAFAS Y
PANTALLAS DE PROTECCIÓN, HISOPOS y CONTENEDORES GRANDES DE RESIDUOS en todos
los Centros hospitalarios, Centros asistenciales de Atención Primaria,
Servicios de Emergencias, Centros con pacientes institucionalizados, así como
todos los demás Centros asistenciales de la provincia de León, ya sean públicos
o privados y cualesquiera otras dependencias habilitadas para uso sanitario»
– Auto 193/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Santander, de 27 de març de 2020
– Auto 13/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Gasteiz, de 30 de març de 2020
– Auto 3/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social 1
de Palencia, de 27 de març de 2020
– Auto de Mesures Cautelars del Jutjat Social 1 de
Guadalajara, de 27 de març de 2020
– Auto 14/2020 de Mesures Cautelars del Jutjat Social
1 de Zamora, de 27 de març de 2020