Les veus de la Sanitat. Per què una vaga?

El 10 de març de 2021 es va portar a terme una vaga general de Sanitat i Serveis. Formant part de la mesa sindical de sanitat la CGT va deixar clara la postura davant dels menysteniments que el sistema ha fet a la població i a les treballadores i treballadors. Va ser la primera vaga inclusiva que es portava a terme a Catalunya on tots els sectors que donen servei a la salut i benestar, estaven cridats a la vaga. Amb uns mínims màxims, el suport als carrers i des dels centres de treballs amb una crida a la situació que patim per un sistema que comença a treballar més com una multinacional que com uns serveis a la ciutadania.

La falta de recursos dels sistemes i les retallades de drets laborals va fer que moltes de nosaltres, cansades de maltractaments, cridéssim als carrers el nostre descontent davant del sistema i el seu funcionament.

Hem patit, però ara toca lluitar! No podem callar més, amb un discurs per part de tots els sistemes molt humà, a parer nostre només és humà el discurs no la realitat del que vivim. Ens tenen treballant amb un estrès psicosocial i físic brutal, som un dels sectors més forts de sustentació de la ciutadania i juguen amb els nostres sentiments. Som uns dels col·lectius pitjors tractats.

Els diferents sectors ens expliquen la seva realitat i les condicions laborals supeditades sempre al benestar de les persones, el sistema ho sap i juga amb les administracions, sense possibilitat de secundar les vagues degut a la pressió assistencial i a la responsabilitat de les treballadores davant la societat.

Fa anys un president de la Generalitat va dir que els qui treballàvem a la sanitat i els serveis era per vocació, trobarem el punt d’equilibri per fer-nos sentir sense que recaigui amb el que tant estimem la qualitat del nostre treball.

Teleassistència

La CGT va entrar amb força el 2020 al Servei de teleassistència de la ciutat de Barcelona, sent majoria al comitè d’empresa, i mantenint el 40% de representativitat al comitè de la Diputació.

És un servei essencial i públic en mans privades, amb conveni precari, el de la dependència, patint retallades concurs rere concurs. Reclamem la vacunació i el reconeixement de la Covid-19 com a malaltia professional a més d’un conveni digne.

Celia SanJuan CGT Barcelona

Servei d’Atenció Domiciliària

A finals del 2018, un grup de treballadores del Servei d’Atenció Domiciliaria (SAD), fartes de veure’s trepitjades contínuament per les empreses i sindicats que paraven les seves reivindicacions, van començar a organitzar-se amb la CGT. D’aquí van sorgir noves seccions sindicals i, aquest any, a la ciutat de Barcelona, la CGT es converteix en la primera força sindical als comitès d’empresa. El nostre objectiu és organitzar-nos amb companyes de tot el territori i poder fer una lluita comuna.

És un servei essencial que no ha tingut paga Covid, escassetat brutal d’EPIS i a sobre amb baixes per contagi al 75% del sou. El conveni firmat per CCOO i UGT amb convivència que gestionen els serveis públics permet sous que no arriben a 900 euros, jornades de 35 hores partides amb un sistema pervers de bossa d’hores que les treballadores “deuen” a l’empresa quan falla una visita domiciliària.

El SAD i Teleassistència són dos serveis públics de gestió privada, ens uneix l’atenció a un dels col·lectius més vulnerables de la societat, la gent gran.

Dora Inés Sánchez Mariño, CGT Barcelona

Hospitals públics

Els hospitals públics després d’anys de retallades tant en drets laborals com de recursos al malalt, no visibles per a ells i elles però si per les treballadores d’una manera assistencial. Moltes de nosaltres feia anys que fem una crida a aturar el desmantellament, observant que en situacions normals les llistes d’espera sobrepassaven la necessitat d’una població i que els passadissos de les urgències es reconvertien en llits on els malalts passaven dies, al mateix temps que els grans empresaris de la sanitat volien participar d’una manera lucrativa a la nostra salut, intentant treure un benefici.

Tinc clar que tenim els pitjors empresaris, no es pot entendre d’una altra forma donat que la sanitat és deficitària, no?

Demandes tan clares com l’encavalcament horari, que les treballadores no assumeixin la seguretat del canvi de torn del seu temps personal o que totes tinguem dret als 14 festius anuals són demandes molt bàsiques que a qualsevol empresa són reconegudes per l’empresari.

Que la formació per tindre professionals qualificats és totalment econòmica, mitjançant màsters i postgraus invertint part del nostre sou per tindre millors contractes o mitjançant cursos de sindicats que fidelitzen afiliats amb rebaixes i mercantilitzant la formació dels i les professionals, quan aquesta formació hauria de ser per part de l’empresa totalment gratuïta.

La fuga de professionals del sistema públic no és una casualitat, és un maltractament d’aquests durant dècades fins a obtenir una plaça, no tothom aguanta. Una vegada la tens la realitat és que les condicions laborals no lluitades, per una precarització de la contractació d’un gran nombre de companys i companyes s’arrossega durant tota la seva vida laboral.

Aquesta pandèmia ha deixat clara les nostres queixes i demandes donant la raó a totes les mancances davant d’un sistema polític que “brinda homenatge als grans capitals sanitaris”.

Maribel Ramírez Gallardo, CGT Baix Llobregat


Transport sanitari

Creiem convenient sortir al carrer a reivindicar tota l’explotació, precarització i desprotecció que patim des de fa anys al servei d’ambulàncies de Catalunya.

Per desgràcia, continuem en mans privades d’autèntics taurons que volen augmentar els seus beneficis a costa de vides o explotació. Era necessari sortir i explicar a la població que potser la pròxima vegada ens plantem… el nostre compromís té un límit: la nostra salut i la de les nostres famílies, aquest límit s’està sobrepassant des de fa molt de temps.

Les nostres reivindicacions són bàsiques perquè el servei d’ambulàncies a Catalunya sigui segur i eficient.

L’eliminació de contractes en pràctiques, internalització, provisió i gestió pública dels serveis d’ambulàncies (TSNU, TSU i centre de coordinació), conveni SEM per tot el personal, formació igualitari per tot el sector, reconeixement de tasques…

Creiem que totes aquestes demandes són fonamentals i necessàries pel benefici de la ciutadania, fent que sigui un servei públic i de qualitat.

Samuel López Yuste, CGT Baix Llobregat

Hospitals privats

Durant la pandèmia, a l’estar minvat el sistema sanitari públic i concertat, les companyes hem estat al peu del canó, no se’ls ha reconegut el seu esforç davant de la pandèmia. Els beneficis se’ls han emportat les empreses privades els seus patrons i les treballadores han sigut utilitzades com a mà d’obra barata de pandèmia. La falta de reconeixement per part de la Generalitat quan diàriament ingressaven pacients amb Covid, van premiar el servei públic i al SISCAT amb una paga ridícula i ofensiva per categories, als hospitals privats no ens van arribar ni a ofendre perquè no se’ns ha tingut en compte per la paga Covid, fins i tot varen incloure a les residències, però es van deixar els hospitals privats. Les empreses ens exigeixen un nivell d’expertesa amb màsters i postgraus i no se’ns valora. Això va provocar una fuga massiva als hospitals públics, generant una càrrega assistencial brutal a les companyes que es van quedar al privat, augmentant les càrregues de treball, augment d’hores extres que posa en risc la vida dels malalts que, siguin del sistema que siguin, són persones.

“vam haver de treballar sense EPI’s, doblant torns en condicions infrahumanes”

Els polítics que s’omplen la boca amb la sanitat pública són els mateixos que permeten l’associació de multinacionals, tant nacionals com estrangeres, que el que fan és empobrir les condicions laborals de les treballadores.

Luis San Martin, CGT Barcelona

Residències

Són centres abandonats en el moment del pic de pandèmia, 29.473 morts en les residències. D’aquestes, sense diagnòstic Covid, aproximadament uns 10.000, molts d’ells sense possibilitat d’accedir a un hospital.

Conveni “escombraria” pactat pels grans sindicats amb les patronals, horaris i sous mínims i indignes. Vam haver de treballar sense EPI’s, doblant torns en condicions infrahumanes. Vam ser abandonats pel sistema i patronals tant les persones grans com els i les treballadores.

Va ser un cop molt dur, el vincle familiar que es dóna als centres de gent gran a causa de la relació del dia a dia amb aquestes persones, sense possibilitat ni recurs per poder fer res, ha comportat molts problemes psicològics a la salut de les treballadores.

Abans de la pandèmia ja denunciàvem que les plantilles eren insuficients i com a tots els serveis privatitzats ens ha donat la raó. La pandèmia ens ha deixat veure que els nostres grans estaven en condicions lamentables.

Demanem la dignificació de les condicions laborals i socials d’una manera real que es reflecteixi en millors condicions laborals i millors serveis.

Luis San Juan, CGT Barcelona

Atenció Primària

L’atenció Primària és la porta d’entrada del poble al sistema de salut, i les retallades de fa més d’una dècada van deixar una Atenció Primària ferida i amb els seus professionals sota mínims i que encara no han recuperat tots els drets sostrets fa més d’una dècada.

Més d'un centenar de sanitaris es concentren a Girona per reclamar una " sanitat 100% pública" - Diari de Girona

Fa un any vam començar a fer front a la pandèmia amb un 16% del total del pressupost de Salut, quan l’OMS demana un 25%, i si s’han en sortit ha estat per les seves treballadores, tot i la manca de recursos i d’EPI adequats al començament, que van deixar una pila de treballadores malaltes i amb seqüeles. Aquest 25% de pressupost permetria:

– Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC…)

– Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.

– Fer un millor seguiment a una població envellida amb patologies cròniques i amb un temps de consulta adequat.

– Potenciar la medicina comunitària, per fomentar l’autocura de les persones.

– Accelerar els processos de selecció de les treballadores i eliminar la precarietat en la contractació

– Cobrir totes les absències del personal i recuperar places amortitzades…

Cal potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.

Lourdes Prieto Cabo, CGT Baix Llobregat

061 Teleassistència

Hem multiplicat la càrrega de treball i vista reduïda les nostres retribucions. S’ha ampliat la plantilla, però no la inversió envers el servei, condicionant així els plusos variables obtinguts per licitació.

Demanem la internalització del servei del 061 perquè aquest deixi de ser un negoci on es lucren empreses voltor. La inversió que es realitza en aquestes empreses ha de recaure sobre la plantilla.

El reconeixement de la nostra categoria professional amb el seu respectiu conveni propi (actualment reconeguts com a telemàrqueting, hem treballat més que mai durant la pandèmia i no se’ns ha reconegut ni recompensat), sent exclosos de la coronopaga per part de l’Administració.

Demanem una conciliació familiar i jornades dignes, ja que actualment, les gestores del 061 reben el seu calendari mes a mes amb una antelació de deu dies.

Al final es redueix en “a mateix treball mateixes condicions”, ja n’hi ha prou de subcontractacions.

José Manuel Romero Rodríguez, CGT Baix Llobregat.

Comunicat: demandes del col·lectiu de sanitaris i sanitàries

La CGT de Catalunya a través de la convocatòria de vaga del dia 10 com a membre de la taula  sindical de de Sanitat formada per 5 sindicats mes. Porta les següents Comunicat: demandes con a millora sanitari i de serveis que donen suport al sistema de benestar de les persones.

En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim al sector i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut, es convoca Vaga de Sanitat i Serveis el dia 10 de Març.

La mesa sindical està formada per 6 sindicats: C.G.T Catalunya, USOC, INFERMERES DE CATALUNYA, CATAC/CTS/IAC, PSI LLUITEM, C.O.S.

Ni els drets socials dels pacients ni els drets laborals de les treballadores poden ser moneda de canvi de un sistema de salut.

Us deixem alguns dels punts que formen les nostres reivindicacions:

1.- Una Sanitat i Serveis totalment de gestió, titularitat i provisió 100% publica.

2.-Els i les professionals que facin la mateixa feina han de tenir les mateixes condicions laborals. Cal eliminar les diferencies en les condicions laborals entre treballadores i mes agreujant encara quant aquestes son de la mateixa empresa.

3.-No posar en perill els i les professionals de la salut i serveis.

4.- Reconèixer a tots i totes les treballadores de la mateixa categoria o diferents que estiguin exposades al mateix risc amb cara que amb tasques diferents la malaltia professional. Que els riscos no siguin per categories ni per centres de treball i siguin reconeguts per exposició totes les vides valen lo mateix. Que a tots els treballadors se’ls reconegui com infermetat laboral la Covid-19 , zeladors, SAD, Teleassistència, residencies…

5.- Jubilació anticipada per al personal de sanitat i serveis a la salut.

6.- Recuperació del poder adquisitiu i drets laborals perduts d’ençà les retallades del 2010.

Equiparació a l’alta d’aquelles companyes que perceben un sou mínim.

7.-Reduir temporalitats i precarietats en les contractacions. Contractacions estables, que permeti un estabilitat i dignitat laboral.

8.- Gestió des de l’Atenció Primària de les llistes d’espera de les proves complementàries.

9.- Encavalcament horari per tot el personal que treballi a serveis d’atenció continuada.

10.-Jornades laborals de 35 hores setmanals per al torn diürn i 30 hores setmanals per el torn nocturn.

11.-Equiparació salarial TTS-TES i eliminació dels contractes en pràctiques Servei ambulàncies (TS).

12.- Adequar les ràtios professionals/usuaris per una correcta assistència i ritmes de treball.

13.- Reconeixement del plus de perillositat per a totes les categories del personal que treballa en sanitat i serveis que donen suport a la salut.

14.- Cobertura de TOTES. Cobertura de TOTES les jubilacions i vacants, així com de les absències per vacances, formació, permisos i baixes per malaltia.

15.- Aturar i revertir les externalitzacions. Cap empresa privada pot fer negoci de la salut ni de tots els serveis que donen un equilibri de qualitat aquesta.

Drets laborals personals i col·lectius durant la vaga del 10M a Sanitat  (FAQS) – CGTCatalunya

16.- Internalització de serveis bàsics pel correcte funcionament del sistema de salut com les AMBULÀNCIES, SAD, NETEJA, ATENCIÓ EMERGÈNCIES 061 CONTACT CENTER, ETC. Eliminació de la subcontractació.

17.-Gestió, provisió i titularitat pública del servei d’ambulàncies i del centre coordinador d’emergències.

18.- Exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per als majors de 50 anys.

19.-Eliminar l’actual sistema pervertit de DPO(Direcció Per Objectius) i convertir aquest complement en una paga extraordinària que sigui percebuda per a tots i totes les treballadores.

20.- Conveni propi de teleassistència a Catalunya, amb taules salarials i restes de conceptes equiparables a Serveis Socio-sanitaris.

21.-Conveni propi adaptat a les necessitats dels treballadors i treballadores i del propi servei, mateix treball mateixes condicions. Atenció emergències 061 Contact Center.

22.- Calendaris laborables anuals per poder disposar de conciliació familiar, en moltes empreses a data d’avui son mensuals i se donen el dia 20 del mes anterior. Planifiquen tota la teva vida entorn als teus tus canvis de torn i no a la vida familiar una situació degradant per qualsevol treballadora.

23.-Educació sanitària i transparència.

24.-Formalitzar l’acreditació professional amb la nostra categoria professional, SEA647_3 Teleoperacions d’Atenció, Gestió i Coordinació d’Emergències. Actualment som gestors telefònics i proporcionar els mitjans necessaris per aquesta acreditació professional per part de la Generalitat de Catalunya.

25.-Compliment de les resolucions del parlament Servei d’ambulàncies Moció 82/XII, Moció17/XI, Resolució 285/XI, Moció 17/XI, Moció 82/XII.

La CGT denuncia escassetat de material de protecció i deficients mesures de prevenció i protecció

Redacció Catalunya

En un comunicat conjunt, fins a nou seccions sindicals del sector sanitari (hospitals, centres d’atenció primària i transports sanitaris) de la demarcació de Tarragona denuncien les deficients mesures de prevenció i protecció de les treballadores sanitàries així com la falta de materials. Reproduïm el comunicat a continuació.

CGT EN PLENA EMERGÈNCIA EXIGINT I ALHORA APORTANT SOLUCIONS

Les seccions sindicals de CGT a hospitals i ambulàncies de la demarcació de Tarragona volen informar d’alguns dels problemes amb que ens hem trobat durant aquest procés d’emergència sanitària, alguns d’ells comuns als diferents centres de treball i d’altres no. I alguns d’ells ja subsanats.

Escassetat de material de protecció “adient” per als professionals

Hem tingut a personal sanitari atenent pacients amb material que no es considerat legalment un EPI (equip de protecció individual).

Ús de bates y granotes no impermeables a virus, i no certificades com a equips de protecció individual ni com a material sanitari. Algun material que se’ns ha donat per fer la funció de bata eren una mena de bosses amb forma de “xubasquero” que et tenies que posar i treure pel cap, amb el conseqüent risc extrem de contagi per contacte amb restes de material biològic, a més que no transpiren.

En les granotes hem pogut comprovar en alguns models que els líquids traspassen el teixit, i que per tant no eren impermeables. I no se’ns ha informat de quina normativa compleixen. Per precaució en procediments amb generació d’esquitxades i/o aerosols ens posem a sobre un davantal de plàstic, i als peus, a falta de peücs, alguns companys ens posem bosses de plàstic amb esparadrap.

Uns problemes amb la roba de protecció que també s’ha trobat el personal de transport sanitari.

Alguns companys, davant la incertesa d’escassetat de material, es van preparar mascaretes casolanes amb material del Decathlon i filtres d’aire de vehicles, o es van abastir de material de l’àmbit industrial com ulleres estanques o pantalles facials. “Ara ja disposem de pantalles, però les hem de reutilitzar, i moltes d’elles estan fetes tipus “home made” amb impressió 3D. No podem funcionar a base de donatius“.

I mentre això passava, ens preguntàvem perquè al Generalitat no ens enviava material, però en canvi veiem CCAA com València i altres on els hi arribaven avions amb material, i ens assabentàvem que les comunitats autònomes disposaven de capacitat de compra i havien rebut diners des del govern central per poder-ho fer. Curiosament un dies després sortia la noticia en premsa que a Catalunya es va comprar el material a una empresa catalana per un valor de 35.000.000 de euros que encara no sabem si ens ha arribat i que ha estat denunciat per un partit polític.

Imatge

Mesures i actuacions que van en contra de la seguretat i salut dels treballadors

Ens indiquen els protocols i comandaments pràctiques de protecció inviables en matèria de seguretat i higiene, com per exemple manipular EPIs contaminats amb material biològic per ser netejats i esterilitzats per reutilitzar, quan es tracta de material per a un sol ús. En alguns casos aquesta tasca es fa a la mateixa central d’esterilització o es tracta la resta de material quirúrgic.

Considerem que derivar pacients amb coronavirus a centres sociosanitaris és una temeritat

Aquestes mesures considerem posen en risc la vida de les persones grans que allí hi resideixen, altament vulnera-bles a la malaltia, considerant que se’ls hi hauria de promoure el màxim distanciament social i confinament possible per minimitzar-ne l’impacte de la pandèmia en aquesta franja d’edat. Es va comunicar aquesta queixa per part de CGT via comunicat amb registre d’entrada a l’organisme corresponent.

O als inicis de l’estat d’alarma rebre indicacions de que el personal no utilitzi mascaretes perquè es crea alarma social.

Mesures preventives insuficients a les cafeteries hospitalàries

Durant molt de temps no hem pogut localitzar protocols o criteris uniformes per aquest tipus d’activitat als centres sanitaris. Mentre que si l’hem trobat a nivell govern central respecte a locals oberts al públic, indicant que cessaran la seva activitat, a excepció dels serveis de restauració a domicili. Una mesura que s’hauria pogut implementar servint els àpats a demanda als acompanyants. Mesures que en canvi si han pres alguns centres hospitalaris d’arreu de Cata-lunya o del país.

De fet en algun territori inclús es van fer trucades a mossos i policia local la setmana del 20/03/2020 per comunicar una sèrie d’incidències i donar compliment a les directrius de l’estat d’alarma demanant de tancar la part de les cafe-teries obertes al públic. Les incidències detectades eren bàsicament les mateixes:

  • Menjar sense protecció en zona pròxima a usuaris.
  • Treballadors del local sense guants
  • Vitrines de fruita i postres sense cap mena de mesura higiènica. Amb porta abatible i usuaris tocant els productes.
ESCÁNDALO: Enfermeras españolas, contra el coronavirus vestidas ...

Gestió incorrecta de residus sanitaris perillosos derivats del COVID-19

La normativa vigent indica que els residus derivats d’atenció a pacients COVID confirmats o sospitosos, seran tractats com a residus del grup III. Aquest residus han de gestionar-se amb contenidor rígids degudament homologats i identificats, mai en bosses o capses. Un fet que hem pogut constatar en algun centre i bases d’ambulàncies. Una mesura que té un impacte en matèria d’higiene hospitalària a nivell intracentre.

Es tracta de residus de les ambulàncies de transport urgent com guants de nitril, mascaretes de diversos tipus (quirúr-giques i de subministrament d’oxigen), bates, pantalles protectores, llençols d’un sol ús, embenatges, etc.

Risc de contaminació creuada entre pacients i/o professionals

Ineficàcia virucida dels productes de neteja de les ambulàncies

El transport sanitari ha seguit atenent els pacients amb quimio i les radioteràpies, així com també els pacients de diàli-sis, tots ells població altament vulnerable al COVID-19, sense que les ambulàncies vagin a base per la seva desinfecció. Una desinfecció específica que hauria de portar-se a terme per personal qualificat. Aquest producte no es troba dintre dels productes autoritzats con a eficaços del Ministeri de Sanitat per aquest virus.

Feta la consulta al fabricant, aquest reconeix que el producte no és vàlid per al coronavirus. Aquí podeu consultar la fitxa de seguretat del producte: http://www.juper.net/Archivos/FichasTecnicas/007024C_002.pdf

Incidències en matèria d’higiene hospitalària i de transport sanitari

Alguns exemples de les queixes que hem rebut:

  • Cadires de rodes recobertes amb llençols que no es canvien entre pacients, segons ens denúncia el personal de transport sanitari.
  • Rata panada enmig del terra de planta en plena pandèmia.
  • Vestuaris amb condicions d’higiene millorables en plena pandèmia.

Considerem no s’ha protegit degudament des del principi i en plena transmissió comunitària i en fase d’alerta el personal sensible/vulnerable

Una reivindicació “de calaix” que la CGT porta fent de del principi i que ha tingut que portar als tribunals per protegir companys amb malalties respiratòries cròniques. Donant-nos la raó. Al personal extremadament sensible/vulnerable a la malaltia se li ha d’evitar l’exposició, atès que aquesta no té tractament ni vacuna efectives, i major raó de pes en plena pandèmia, on un centre sanitari no és un lloc de treball on es pugui “evitar el risc”. De totes maneres exigirem la relació de llocs de treball exempts de risc, que haurien de tenir justificats per les adequacions que han estat fent. Si no han garantit aquesta exempció del risc, han posat en greu risc als nostres companys i companyes.

Les treballadores que tenien adaptacions de jornada per cura d’un major, menor o disminuït físic/psíquic, els hi han tret aquestes adaptacions

Qui no té amb qui deixar-los a càrrec… es cuiden sols senyors gestors i/o polítics?

Actituds i iniciatives empresarials que es poden interpretar com una mofa de mal gust

Mentre ens envien material de protecció no adient o desinfectants no virucides… “i com no podem arribar a vosaltres directament per fer-vos servir la nostra energia” ens envien VITAMINA. Ja sabem que esteu a casa ben confinats mentre a nosaltres ens feu anar a camp de batalla com aniria un bomber sense roba ignífuga o mànega. Moltes gràcies per la iniciativa. Demencial i de mal gust.

Denunciem la contractació de personal per exercir sense la titulació

S’està contractant personal per exercir sense titulació, tenint companys a la borsa i a l’atur. Joves sens titulació ni experiència per atendre una crisis sanitària amb pacients complexos. Quina categoria laboral tenen els contractes? Quina mena d’assegurança els cobreix? Els protegeix degudament l’empresa?

Denunciem que s’ha deixat d’aplicar la guia que parla de les mesures de seguretat enfront agents biològics perillosos altament transmissibles

Ens referim a la “Guia d’actuació per a la prevenció de riscos laborals davant d’agents biològics perillosos altament transmissibles en centres sanitaris” de la Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Secretaria de Treball, Afers Socials i Famílies Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.

A inicis de l’emergència sembla ser que els protocols del Catsalut si donaven compliment a les indicacions de la guia, però a mesura que la situació empitjorava i quedava palesa la insuficiència de material a la nostra CCAA i altres territoris per endarreriment d’arribada del material adient, els requisits sembla s’adaptaven no a lo necessari sinó a lo disponible, amb el greuge que als protocols “que ens canviaven cada dia” ni tant sols es feia esmena de la raó per la qual es reduïen els requisits.

Las enfermeras dicen basta ya a las imágenes sexistas

Denunciem que les mascaretes quirúrgiques no son un equip de protecció

Així ens ho ha reconegut una recent inspecció de treball, així ho reflexa l’evidència tècnica existent, i així ho reflexa el propi Ministeri en els documents del COVID-19. Però, el Ministeri, o el European Center for Disease Control a diferència dels protocols de les nostres empreses, reconeixen que son l’alternativa “B” a una situació d’escassetat de del material idoni. Perquè no ens expliquen que aquesta és la raó de fons?

Una situació per cert que a dia d’avui tenim evidència i constància és així per una mala gestió, ja que es pot importar tot el material de protecció que sigui necessari com ho estan fent algunes CCAA veïnes, i d’altres països.

Hospitalització en zona de risc greu o imminent per problemes estructurals de l’edifici

Han habilitat una zona de l’hospital Santa Tecla de Tarragona que va ser tancada perquè es van produir despreniments i va cedir el terra. Vam sol·licitar informe d’actuació, però no tenim resposta i hi ha pacients en aquest edifici.

I… ens diuen herois. No som herois, som víctimes d’aquesta i moltes més cadenes de despropòsits dels qui gestionen la nostra sanitat i el nostre país.

Estem defensant als nostres companys, estem fent donatius de material sanitari i farem tot el que faci falta per fer valer la dignitat que tots ens mereixem. No som xifres, no som diners, som persones. I no volem que ni els nostres diners ni el nostre futur, estigui més en mans de gent que està demostrant i ha demostrat en declaracions i fets coses molt greus. Si, la mateixa gent que ha degradat el sistema sanitari a canvi d’un sou que li paguem entre tots. Un sistema sanitari que van forjar els nostres avis. Uns avis que es mereixien alguna cosa millor per part de la nostra societat que el que estem veient: HUMANITAT, COMPETÈNCIA, VALORS I SENY. Per a ells i per a tots nosaltres.

NOTA PREMSA CONJUNTA DE LES SECCIONS SINDICALS DE:

  • CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TARRGONA
  • CGT TRANSPORT SANITARI IVEMON AMBULÀNCIES EGARA TERRES DE L’EBRE
  • CGT HOSPITAL SANTA TECLA DE TARRAGONA
  • CGT HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA
  • CGT HOSPITAL SANTA CREU DE JESÚS DE TORTOSA, HOSPITAL SOCIOSANITARI
  • CGT HOSPITAL VERGE DE LA CINTA DE TORTOSA
  • CGT ATENCIÓ PRIMÀRIA TERRES DE L’EBRE
  • CGT HOSPITAL PIUS DE VALLS
  • CGT HOSPITAL SANT JOAN DE REUS

Inspecció de Treball dona la raó a la CGT d’Ambulàncies Egara

Seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara (Terres de l’Ebre i Tarragona)

Inspecció de Treball de Tarragona ha emès un informe en relació a la denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT Ambulàncies Egara Tarragona el passat 28 de març de 2020, en el qual dona la raó a la CGT i requereix a l’empresa a portar a terme un seguit de mesures de prevenció i protecció per als treballadors i treballadores, tant per a les bases i serveis del Camp de Tarragona com pels de les Terres de l’Ebre.

Des de les seccions sindicals de la CGT d’ambulàncies Egara a Tarragona i Terres de l’Ebre us volem comunicar que Inspecció de Treball ens ha donat la raó després de les denúncies interposades per totes dues seccions, i que obliga a l’empresa a prendre les mesures oportunes per protegir als treballadors i treballadores de TSU i TSNU amb els EPIS suficients per fer front als trasllats de COVID-19.

Durant la inspecció, l’empresa va arribar a negar davant l’inspector l’exposició a esquitxos del personal de TSNU quan traslladen pacients de COVID-19. Però Inspecció de treball considera que aquests treballadors/es sí que poden arribar a tenir contacte, i com a mesura ha dictat que l’empresa ha de proveir al personal de TSNU igual que al personal de TSU amb mascaretes quirúrgiques, mascaretes FFP2 i bates impermeables. Amb aquest punt, l’inspector conclou que queda demostrat que els treballadors del TSNU de l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara poden estar exposats a riscos d’esquitxades, tot i que en menor mesura que els de TSU, i que per això han de disposar dels EPIS suficients per fer-hi front.

L’inspector ha reconegut la deficiència actual amb el subministrament d’EPIS, però ha destacat l’auto 12/2020 del TSJC que requereix a la Conselleria de Salut de la Generalitat i al CatSalut a dotar amb caràcter urgent i immediat als serveis d’ambulàncies de Catalunya, tant al servei de TSU com al de TSNU, de material de seguretat, concretament: bates impermeables, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres de protecció, guants, recipients de residus, solució alcohòlica per a desinfecció i productes de desinfecció per a vehicles.

Denuncien Ambulàncies Egara a inspecció de treball per la manca de ...

També conclou que l’empresa:

➔ Ha d’informar dels EPIS necessaris per fer la neteja dels vehicles.
➔ Actualment s’estan utilitzant les mascaretes FFP2 més enllà del que estableix el fabricant.
➔ Davant l’absència de bates impermeables de tipus “b”, s’estan entregant bates de plàstic d’elaboració improvisada.
➔ No hi ha previsió higiènica per a les botes.
➔ No hi ha suficient dotació de mascaretes quirúrgiques.
➔ S’ha pal·liat la falta de recursos amb pantalles de protecció que tenen eficàcia protectora, però si aquestes es poden ajustar adequadament a la cara i es netegen correctament.
➔ No s’ha informat als Comitès d’Empresa ni als Comitès de Seguretat i Salut dels protocols que s’estan aplicant pel COVIT-19, ni dels casos de treballadors amb afectació del coronavirus i les mesures adoptades.

Per tot això, la Inspecció de treball ha dictaminat que l’empresa ha de proveir a les ambulàncies de TSU i TSNU de:

➔ Suficients mascaretes quirúrgiques per a pacients i treballadors/es, de mascaretes FFP2 i bates impermeables de protecció tipus “b” i que les bates de plàstic hauran de cobrir el pit i braços fins als guants, unint-los amb cinta aïllant si no hi ha punys ajustats.
➔ De mesures de desinfecció per a les soles de les botes.
➔ Ha de reforçar els serveis de neteja dels uniformes, ja que cap treballador ha de netejar la roba a casa.
➔ Ha de complir els protocols de residus i descontaminació i neteja de les ambulàncies.
➔ Ha de comunicar les dades sobre treballadors i treballadores confinats, contagiats idel personal de risc al comitè.

Inspecció de Treball conclou que l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara S.L. no compleix amb els Estàndards Normatius exigits en els protocols de prevenció de riscos laborals (SEM i Ministeri de Sanitat). I que si es detecta qualsevol incompliment d’aquests requeriments, Inspecció de Treball iniciarà un expedient sancionador.

Com a Seccions Sindicals tenim contacte permanent amb inspecció per fer el seguiment i assegurar-nos del compliment de la resolució per part de l’empresa.

Crònica d’una vaga anunciada

Secció sindical de CGT Costa Ponent

És difícil posar una data d’inici, però aquesta la podríem situar al març de 2015 en les darreres eleccions sindicals a l’ICS, quan a l’Atenció Primària Costa de Ponent (Gerència Territorial Metropolitana Sud), la Secció Sindical de la CGT vam millorar sensiblement els nostres resultats anteriors i ens vam posar per davant de d’UGT, SATSE i CATAC i per darrera de CCOO i Metges de Catalunya (MC).

Costa de Ponent és un territori que compren 4 comarques (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès i Garraf), 107 centres d’Atenció Primària (CAP, Consultoris Locals i dos centres penitenciaris), per una població de més d’1300000 persones repartida en 68 municipis i ens calia posar-nos ben aviat a organitzar i, sobretot, a donar-nos a conèixer per tot aquest territori. I vam començar a fer assemblees en aquells centres on havien més treballadores, escoltar els problemes amb el que ens trobem dia a dia intentant donar una resposta efectiva a les demandes que ens feien.

El primer avís

Al març del 2009 neix el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), per la necessitat d’impulsar l’Atenció Primària (AP), atès que aquesta havia perdut força a favor d’un “(…) major protagonisme de les empreses hospitalàries i una creixent medicalització (…)”

Aquest moviment associatiu, a part de diversos actes de suport a l’AP, va presentar els anys 2012 i 2015 propostes concretes i assumibles als diferents partits polítics que es presentaven a les eleccions. Tanmateix, per totes és sabuda la deriva neoliberal i privatitzadora contra els serveis públics per part dels diferents governs i és per aquest motiu que CGT estem permanentment mobilitzades en la seva defensa.

Aquesta realitat insostenible que pateix la població aboca al febrer de 2015, a la formació de la Marea Blanca de Catalunya com espai comú de mobilització i coordinació de les lluites en defensa de la sanitat pública i contra la privatització.

El 16 de novembre de 2015 el Dr. Ferran Parreño, pediatre de La Florida de l’Hospitalet, ens lliura i dóna permís per publicar la seva carta de comiat (bloc de CGT Costa de Ponent). En Ferran que, com explica, col·labora amb Metges sense Fronteres, fa aquest comentari a la seva carta:

“(…)Havent-me assegut moltes vegades en taules de negociació africanes amb persones com a mínim més que poc recomanables, mai m’havia sentit tan menyspreat, ignorat, agreujat, enganyat i manipulat com en aquests darrers dos anys i mig(…)”. És una clara instantània de com es senten les treballadores dels Equips d’Atenció Primària (EAP), des de fa anys.

El bloc continua sent el mitja que fem servir per denunciar tot allò que ens arriba dels centres i que, dia a dia, també ens trobem a les nostres feines de tal manera que, el 4 de maig de 2016, publiquem “El col·lapse de l’Atenció Primària (I) – Pediatria” on tornem a posar de manifest situació de la pediatria a molts centres. Preparàvem una segona entrega per continuar denunciant altres situacions en les que ens topàvem, però l’olla a pressió va petar a l’EAP de Can Vidalet.

La necessària rebel·lió de totes

Abans de lliurar-nos la carta que les facultatives de l’EAP Can Vidalet van resgistrar el febrer de 2017, recordem una reunió informal amb algunes companyes de Can Vidalet el juny de 2014, on ja ens expressaven la situació que en Boi Ruiz havia provocat en la Sanitat Pública Catalana (aquest sí que se la va carregar!) i especialment a l’AP. Un patiment al que no ens hem acostumat, però malauradament tolerem amb major o menor grau, provocat, no només per la saturació i precarietat de tots els col·lectius que treballem a l’AP, si no també pels efectes fatals que les llistes d’espera estaven provocant a la nostra població.

Van passar les eleccions sindicals del març de 2015 (igualment les eleccions on va guanyar JxS al novembre), també havia passat tot el 2016 on la Junta de Personal (Comitè d’Empresa) encapçalada per MC / CCOO (ambdós sindicats amb alliberats) i la Mesa Sectorial de la Sanitat continuaven fent allò que havien fet el període 2011-2015: res! I res semblava que anés a passar.

Aquella carta publicada al nostre bloc el 13 de febrer de 2017 com “La necessària rebel·lió dels metges (i de totes)” i coneguda com el Manifest de Can Vidalet, va fer que espontàniament molts EAP la modifiquessin i també la registressin. FoCAP i Marea Blanca celebraven que un gruix important de professionals, als que se’ls trobava a faltar en les jornades de lluita, es mobilitzés contra la situació exhaurida i precària de l’AP. En poques setmanes vam ser molts EAP d’arreu del territori els que expressàvem el mateix i va sorgir la idea de trobar-nos en una assemblea, una assemblea de treballadores al marge de Comitès d’Empresa i Juntes de Personal i vet aquí que neix Rebel·lió Atenció Primària.

Rebel·lió Atenció Primària som un moviment format per treballadors de l’Atenció Primària organitzats en assemblea que defensem la sanitat 100% pública, universal, auto-organitzada, de qualitat i participativa.

Volem que l’AP sigui l’eix  del sistema sanitari, revertir les retallades, evitar la privatització i la fragmentació de l’AP, tot això amb l’objectiu de donar assistència de qualitat a la població.

Una assemblea que decidia i es posava a treballar per aconseguir millorar el seu futur de l’Atenció Primària i, el més important, les condicions de salut de tota la població.

Des d’aquell moment les delegades de la Secció Sindical de CGT a Costa de Ponent, com altres delegades d’altres sindicats, comencem a participar com a membres del moviment Rebel·lió Atenció Primària (RAP), sense interferir, només assessorant sempre que l’assemblea ens ho demanava. Ens posem a treballar de valent amb tothom que comparteix el mateix objectiu i com a resultat donem suport al document “Millorem el Servei Nacional de Salut

ENFORTIM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA” conjuntament amb l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC). Entitats, Societats científiques i Col·legis que representen la majoria dels professionals de l’Atenció Primària i dels moviments socials units per reclamar al Departament de Salut reformes imprescindibles i urgents per a l’Atenció Primària.

Després d’aquella roda de premsa el 27 d’abril de 2017, a la seu de la CAMFiC, venen més actes, assemblees (13/5/17 la primera general amb assistència de entitats i plataformes en defensa de la Sanitat Pública), reunions (26/5/17 conseller Comin), accions (30/6/17 concentracions davant els CAP), etc. i arribem a la tercera assemblea el 16 de desembre de 2017 on es planteja seriosament la VAGA de l’AP i en l’acta podem llegir “(…) es fa un debat ampli de pros i contres i diferents opcions. S’acorda posposar-la: caldrà primer difondre les reivindicacions del moviment entre la població i assegurar una adhesió suficient de professionals, abans de realitzar una acció tan contundent(…)” i el 5 de gener de 2018 piulem

Rebelionprimaria @rebelioprimaria

MOLTS professionals estan demanant és faci una vaga general en atenció primària per exigir mesures urgents a @apics. I tu que penses?

82%Sí

11%No

07%No ho sé

L’Assemblea mana

I la 3a assemblea va ser clara. Ens emplaçava a treballar per difondre les reivindicacions del moviment entre la població i les professionals. En algunes de les assemblees que la Secció Sindical de CGT informàvem del moviment com a membres a títol personal.

Per altra banda RAP va iniciar un treball conjunt amb FoCAP i Marea Blanca Catalunya amb el focus clarament definit en l’AP i d’aquest treball el passat setembre es va endegar la campanya “Donem vida a l’Atenció Primària”, una campanya enfocada a sensibilitzar la població sobre la importància de l’AP.

Aprofitant el ressò del circ que suposen el pressupostos, el sindicat MC anuncia una vaga, només de metges, a l’AP. Davant d’aquesta situació l’assemblea de RAP decideix, el 12 de novembre anar a la vaga els mateixos dies en la que està convocada la vaga del sindicat MC, ja que:

  • les demandes que feia el sindicat eren bàsicament corporativistes i no solucionaven el greu problema en el que es torba l’AP
  • no convocaven a tots els col·lectius implicats i afectats per la situació de l’AP
  • i portàvem quasi bé un any preparant la VAGA de L’ATENCIÓ PRIMÀRIA.

Ara bé, en la 3a assemblea de Rebel·lió Atenció Primària va decidir mantenir-se com un “(…)moviment assembleari sense entitat jurídica concreta(…)” i, per aquesta raó, no té capacitat legal per convocar una vaga. L’assemblea ens va demanar asi CGT s’avindria a ser una eina per a RAP i, com ja sabeu, la nostra resposta va ser afirmativa. Però no depenia de nosaltres ja que primer havíem d’aprovar-ho a l’assemblea‏ de la Secció Sindical i dijous ja havíem quedat amb les companyes de les Seccions Sindicals de CGT a l’ICS per parlar de la convocatòria de VAGA.

Som la CGT

El primer de tot és agrair el suport a les milers de treballadores que van donar suport a la VAGA convocada per CGT – Rebel·lió Atenció Primària, següentment al SP de CGT de Catalunya, especialment Acció Sindical, del qual vam rebre tot el suport i a les companyes de les seccions sindicals de l’ICS que des del primer moment ens van donar el seu suport malgrat aquesta convocatòria de VAGA tant sobtada les podria perjudicar.

Les reivindicacions que fem tenen diferents vessants, social i laboral, ja que les portem temps treballant-les amb FoCAP i la Marea Blanca.

L’Assemblea va marcar 3 línees vermelles:

  • Tal com recomana la OMS, que es destini un 25% del pressupost de sanitat als Equips d’Atenció Primària. Revertir la fragmentació originada amb la creació dels dispositius que no són d’AP, però se’ls hi han assignat tasques pròpies de l’AP.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb tots els professionals perduts en tots els EAPs des de l’inici de la crisi. L’AP va patir un “ERO encobert” de més de 3000 treballadores de tots el col·lectius.
  • Recuperació econòmica dels nostres sous, devolució de tots el diners sostrets durant la crisi, incorporació de la DPO al sou base i recuperació de tots els drets malmesos en els darrers 10 anys.

Aprofitem l’avinentesa per explicar quelcom que estava a la convocatòria de VAGA, que lògicament no va agradar, però esperem que sigui entès després del següent aclariment.

En la convocatòria figuren dues reivindicacions que s’ha d’entendre juntes:

Redefinir el model d’Atenció Continuada Domiciliària (ACD) respectant la voluntarietat i l’equitat entre els professionals sanitaris. Voluntarietat de les guàrdies d’Atenció continuada. No imposar aquestes guàrdies a les metgesses de família més joves amb l’amenaça de la NO CONTRACTACIÓ.

En aquest punt reivindiquem la VOLUNTARIETAT de les guàrdies d’ATENCIÓ CONTINUADA. Això significa que les treballadores sanitàries les obliguen a treballar fora de la seva jornada ordinària, atès que el nostre Estatut Marc (Conveni) així ho contempla. Aquestes hores les paguen a un preu/hora per sota de l’HORA ORDINARIA. Per tant, l’altre punt demana

Substituir les raquítiques hores d’atenció continuada per HORA EXTRAORDINÀRIA (x1.75 el preu de l’hora ordinària).

No és just demanar que et paguin les hores que t’obliguen a fer fora de la teva jornada ordinària a un preu superior d’aquesta?

L’Acord i la NO negociació amb la CGT

No és la primera vegada que el sindicat corporativista MC convoca una vaga per desconvocar-la tot just abans de fer-la i, tal i com estant anant les coses, pensem que és el que tenien pensat fer, perquè són molts els senyals i les raons que ens porten a sostenir aquesta afirmació. Sí has d’esforçar-te molt per explicar i justificar a les companyes que és un bon acord, és possible que no ho sigui.

El primer motiu i que el focus principal es posi en una agenda limitada a 28 visites, demostra un desconeixement total de la situació actual i NO encamina ni és una solució per a l’AP (és com donar un antitèrmic per baixar la enlloc de tractar la causa).

Per altra banda el dimecres anterior a la vaga, l’ICS va enviar un document amb el títol “Accions de millora per a l’AP” on relaciona moltes de les accions que pensa dur a terme en els propers mesos, i ves per on algunes d’aquestes mesures es recullen fil per randa en l’acord signat per MC.

Finalment, mentre encara estem analitzant un acord que no té un cronograma clar d’execució va transcendir que, a la reunió del gerent amb totes les direccions dels EAP el passat dilluns 3 de desembre, aquests últims reclamaven que feia mesos que estaven oferint algunes de les mesures pactades a l’acord, per exemple assumir part d’un “cupo” vacant, i que precisament continuaven tenint problemes per trobar voluntàries.

Totes heu vist, malgrat la nostra insistència en les xarxes, que els mitjans de comunicació només han parlat d’una vaga, la vaga que convocava un sindicat corporativista que pertany a l’ statu quo, per la qual cosa l’objectiu comunicatiu ha estat desinformar al màxim, tot i que han hagut petits oasis comunicatius on sí ens han escoltat i difós el nostre missatge “la vaga de tota l’AP”.

Tot aquest menyspreu possiblement està relacionat amb el paper que ha tingut el departament de treball i que ens ha portat a denunciar-lo davant el TSJC. Per què no crida a mediació a una de les parts en conflicte? Per què fa deixadesa de la neutralitat que li atorga el paper de mediador?

Pesem que són mostres de la incertesa que provoca al sistema un grup important de treballadores organitzades que, el 30 de novembre, van continuar fent vaga amb un seguiment proper al 35-40% i més alt a la ciutat de Barcelona.

Unes treballadores que saben el que volen, organitzades amb la ciutadania i a les que no se’ls pot oferir més alliberaments per fer una comissió de seguiment del pacte, o més subvencions en qualsevol de les seves formes.

Són molts els motius pels quals, com a treballadores de l’AP i afiliades a la CGT, estem contentes del resultat d’aquesta vaga i sobretot perquè això no és flor d’un dia, moltes de nosaltres portem més de deu anys lluitant i avançant per una sanitat 100% pública.

Visca la VAGA de l’Atenció Primària!

Referències

CGT Costa de Ponent https://cgtcostaponent.blogspot.com
Rebel·lió Atenció Primària https://rebelionprimaria.wordpress.com/
FoCAP https://focap.wordpress.com/
La Capçalera @capcalerabcn
Marea Blanca Catalunya http://www.mareablanca.cat/la-marea-blanca-de-catalunya-davant-de-vagaprimaria-eapenvaga-dignitatap/