Trans* o la revolució dels cossos i el seu impacte en la gestió dels recursos humans

Aurora Pulido. Secció sindical CGT Diputació Barcelona


“Siempre quise ser a la vez hombre y mujer para incorporar a mi ser, dentro de mi ser, las partes más fuertes y más ricas de mi madre y de mi padre  -para distribuir valles y montañas por mi cuerpo de la misma manera que la tierra se reparte en colinas y cumbres”.

Audre Lorde

Cada vegada se sent parlar més de les persones transsexuals i transgènere (trans*). Cada vegada hi ha més mitjans de comunicació que parlen de les persones trans*. Hem de dir que, aquesta revolució dels cossos ho transforma tot i ha vingut per quedar-se. Aquesta revolta de cossos dissidents que interpel·len i qüestionen el cisheteropatriarcat i el binarisme de sexe, ens obliguen a replantejar-nos tant els nostres àmbits relacionals personals, com l’àmbit de les relacions laborals i professionals. En aquest sentit, val la pena parar atenció en el possible impacte d’aquestes persones -que capgiren l’ordre social amb la seva existència i la seva presència- en la gestió de les plantilles de les organitzacions.

Així, doncs, ens hem de preguntar: el fenomen trans* té una incidència directa (o no) en la gestió de Recursos Humans i en les plantilles

Per aproximar-nos a la resposta, abans, anem a presentar algunes conductes força habituals i anem a identificar si suposen (o no) una discriminació vers les persones trans*, si vulneren alguna llei o si, fins i tot, es pot considerar una delicte

CONDUCTADISCRIMINACIÓ?IL·LEGALITAT?DELICTE?
Negar l’existència de les persones trans*…… ÉS TRANS*FÒBIA
Obligar les persones trans* a encasellar-se en la categoria de “dona” o “home”…… ÉS TRANS*FÒBIA… ÉS UNA IL·LEGALITAT
Obligar una persona trans* a fer servir el bany del gènere no sentit…… ÉS TRANS*FÒBIA
Obligar una persona trans* a fer servir un vestuari del gènere no sentit…… ÉS TRANS*FÒBIA
Nomenar les persones trans* pel seu nom no sentit…… ÉS TRANS*FÒBIA
Mantenir el nom no sentit d’una persona trans* en el correu electrònic corporatiu indicant causes tècniques i/o tecnològiques…… ÉS TRANS*FÒBIA
Canviar de lloc de feina a una persona trans*, sense el seu consentiment, per fer-la menys visible…… ÉS TRANS*FÒBIA
Xafardejar sobre els cossos i les pràctiques sexuals de les persones trans*…… ÉS TRANS*FÒBIA
Fer servir paraules ofensives per referir-se a persones trans*…… ÉS TRANS*FOBIA… ÉS DELICTE
Recollir dades sociodemogràfiques desagregades només per les categories “dona” o “home”…… ÉS INTERSEXUALFÒBIA… ÉS TRANS*FÒBIA… ÉS UNA IL·LEGALITAT
Recollir les dades de la plantilla d’una organització, empresa, corporació… només fent servir les categories “dona” i “home”…… ÉS INTERSEXUALFÒBIA… ÉS TRANS*FÒBIA… ÉS UNA IL·LEGALITAT

Bé, suposem que després de llegir el llistat i veure… que totes aquestes conductes impliquen (1) que s’està discriminant directament les persones trans*, (2) que en alguns casos s’estan vulnerant  drets reconeguts en lleis  que volen protegir-les d’una societat binària cisheteropatriarcal i lgtbifòbica i (3) que altres directament són delicte…, ha quedat clar que són conductes INTOLERABLES que s’han d’erradicar.

També cal dir que algunes d’aquestes conductes intolerables, execrables, violentes… són més freqüents quan la persona transita des d’un cos masculí cap a un cos femení (male to female). És a dir, la transició cap a un cos femení està més estigmatitzada i és causa de major burla, i situacions d’assetjament i de violència que quan la transició es fa des d’un cos femení cap a un masculí (female to male). En aquest sentit, en l’imaginari col·lectiu les dones trans* s’associen professionalment amb treballadores sexuals i han estat assassinades més dones que d’homes trans*. El patriarcat que menysté les dones i la feminitat es torna a manifestar en les persones trans*.

#El fenòmen trans* ho transforma tot

#El fenòmen trans* ha vingut per quedar-se

En tot cas, pel que fa a la gestió de les plantilles, es posa de manifest la necessitat de disposar en el si de les organitzacions, empreses i corporacions d’instruments:

  1. Per a la contractació i acollida de persones trans*;
  2. Per preparar el personal treballador quan en una unitat, secció, departament… hi ha un company o una companya que vol fer o està en un procés de transició de gènere (passing);
  3. Per desnaturalitzar conductes intolerables, assetjadores i violentes cap a les persones trans* dins dels equips i de l’organització en el seu conjunt; i
  4. Per a una professionalització del personal per a què vegi l’impacte del fenomen trans* i de la normativa legal vigent en les seves tasques i funcions (p. e. desagregar les dades de la plantilla i les dades sociodemogràfiques territorials en les caselles “dona” , “home”, “persona no binària”, “no contesta”).

Aquests aspectes s’han de tenir en compte a l’hora d’elaborar i NEGOCIAR plans d’igualtat de gènere, la qual cosa implica eixamplar la mirada i incloure mesures i accions que per tal de garantir els drets de les persones trans* en entorns laborals i professionals. 

Algunes de les mesures passaran necessàriament per una formació de tota la plantilla, però no només, ja que:

  • Si trobes que hi ha conceptes i paraules que no entens, és evident que necessites una formació en igualtat de gènere. Cap persona neix ensenyada.
  • Si consideres que titllar algunes de les conductes citades prèviament com trans*fòbes és molt exagerat, es posa en evidència que necessites una formació general en igualtat de gènere i una formació específica en normativa.
  • Si practiques algunes de les conductes citades anteriorment, necessites una trans*formació personal profunda.

#La revolució serà trans*feminista o no serà

En tot cas, és obligació de les organitzacions, empreses i corporacions garantir entorns laborals segurs, saludables i lliures de discriminacions per a tot el personal (incloent les persones trans*) i la qüestió i fenomen trans* la interpel·la. Cal que les empreses es trans*formis i es posin a remar.


8M: Dia de les Dones Treballadores

El 8M anem a la vaga feminista.  No hi ha polítiques feministes si no es deroguen les reformes laborals”

Aurora Pulido i Rosalia Molina. Sindicat Administració Pública Barcelona i sindicat Ensenyament Barcelona

Des de fa temps el moviment feminista i les organitzacions que ens definim feministes hem iniciat un procés per a no callar més, no callar davant del sistema patriarcal, que ens està assassinant, explotant, culpabilitzant. Ens hem aixecat ben fortes i juntes per eradicar i soscavar el Sistema patriarcal i el capitalisme que ataca fonamentalment, la dignitat de les dones. I hem dit i diem PROU.

Les Vagues Generals Feministes del 8 de març de 2018 i de 2019, varen néixer i suposar una gran onada promoguda pels moviments feministes internacionals autoorganitzats, a les quals van donar suport i cobertura compromesa alguns sindicats (com la CGT, la CNT i IAC) i que va ser secundada en més de 170 països. 

Ara bé, aquesta Vaga General Feminista del 8M compta també amb un llegat… és hereva d’altres propostes i iniciatives, i idees i marcs conceptuals claus.

En aquesta línia, i només per esmentar una part d’aquesta herència, cal dir que ja l’any 2017 va haver un impuls per desplegar una Vaga Feminista internacional promoguda per les companyes argentines i que, el mateix any, van haver fortes i intenses mobilitzacions per part de les companyes poloneses davant del greu atac sobre els seus drets sexuals i reproductius, per l’intent de modificació de la llei de l’avortament polonesa. Els moviments feministes internacionals impulsors portaven des del 2017 escalfant motors,  fruit d’un treball transversal i horitzontal i coordinat.

Igualment, cal esmentar que a Catalunya des de l’any 2014 el moviment de Vaga de Totes ha anant desplegant múltiples iniciatives i actuacions que s’estava coent i parint des de feina mesos, i que van cristal·litzar en les reivindicacions del 8M-2018. 

“Y nos plantamos y luchamos como hacemos las mujeres en todos ladosdonde el hambre de ganancia pone en riesgo la posibilidad de todo tipo de vida…”

Clarisa Ercolano, 2009. La voz de la tierra

I, no podem deixar de visibilitzar el gran deute que tenim amb les pensadores marxistes feministes i les economistes feministes, que des de la dècada dels anys 70 del segle XX, van començar a fer-nos veure que els treballs domèstics, reproductius, de cura, de suport emocional, sexuals… que majoritàriament despleguem les dones arreu del món, també són treballs… i que aquesta dedicació desigual dels usos del temps per part de dones i homes -a més d’un greuge- genera profundes inequitats en el mercat de treball remunerat i en els drets de ciutadania, sempre, en detriment de les dones.

Algunes d’aquestes dones il·luminadores -històriques i més recents- són la Nancy Fraser (EUA), la Christine Delphy (França), la Silvia Federici (Itàlia), la Cristina Carrasco Bengoa (Xile i Catalunya), l’Amaia Pérez-Orozco (Espanya), només per citar algunes. Aquestes intel·lectuals, pensadores i activistes feministes compromeses han posat sobre la taula el conflicte entre capital-treball i el conflicte entre capital-vida, és a dir, el sistema capitalista mata, el sistema capitalista és biocida, el sistema capitalista és insostenible perquè aniquila la vida humana i no-humana.

Resultado de imagen de feminisme

Ens  sobren els motius per fer  Vaga General Feminista el 8M

Hem decidit donar visibilitat a totes les violències que patim les dones de tot el món, en tots els àmbits i espais de les nostres vides:

  • A la llar: El treball no remunerat o de cures suposa un obstacle insalvable per a la participació de les dones en  el  mercat de treball, en l’esfera política, en la lluita sindical, en igualtat de condicions respecte als cisteherohomes. Encara avui, s’accepta socialment que el salari dels cisheterohomes ha de permetre el sosteniment de la família, i que el salari de les dones és complementari en l’economia familiar.
  • Al treball: La bretxa salarial en l’Estat espanyol és de 23% de mitjana i la bretxa de pensions de les dones és de 36% més baixa que la dels homes. Dels contractes a temps parcial el 73,86%, són realitzats per dones, és a dir, 3 de cada 4 ocupacions.
  • Als espais públics: transport, carrers, places… ens assetgen, ens violen i ens diuen –indirectament- que l’espai públic i de gaudi no és el nostre espai “natural”, no és el nostre lloc.
  • Amb la parella, la família, l’entorn laboral, la societat i les institucions de l’Estat, a causa del sistema patriarcal i capitalista que vivim i patim.

Quines van són les reivindicacions que demanem per la Vaga General Feminista del 8M?

La jornada de Vaga General Feminista del 8M, de 24 hores, es planteja igual que els  2 anys anteriors (2018 i 2019), amb diferents tipologies de vagues, a partir de definir diferents eixos vertebradors: treball assalariat, treballs de cura, defensa del cos de les dones i eradicació de les violències de gènere. Aquestes tipologies de vagues són:

  • Vaga laboral: Vaga de treball assalariat ,convocant a tota la classe treballadora; i per tant també Vaga de treballs sexuals.
  • Vaga de treballs de cura: Vaga de treballs domèstics, que evidenciï la sobrecàrrega i invisibilitat de les cures, l’absència de corresponsabilitat en el treball domèstic i de cura i permeti la visibilitat màxima de les dones. 
  • Vaga de consum: la millor eina per lluitar contra el capitalisme i potenciar l’economia feminista que posi la vida al centre és deixar de consumir, és deixar d’alimentar el sistema biocida.
  • Vaga educativa i estudiantil

I a partir d’aquests eixos  i tipus de vagues  s’han marcat diversos objectius: 

  • Visibilitzar els treballs de les dones que sostenen la vida (i no es reconeixen), eradicació de les desigualtats de gènere en tots els àmbits i manifestacions; eradicació de les violències vers les dones (cis, trans i bolleres)
  • Van plantejar un gran ventall de reivindicacions: trencar amb les desigualtats laborals (bretxa salarial, infravaloració dels “treballs femenins”, equiparació de les treballadores de la llar al règim general, eradicació de l’assetjament sexual i per raó de sexe en el llocs de feina, igualtat material de dones migrades i refugiades, drets de les treballadores sexuals, entre d’altres); reconèixer com a treballs les tasques domèstiques, de cura, emocionals, organitzatives, reproductives, sexuals…; visibilitzar com les retallades sanitàries i serveis socials suposen una sobrecàrrega que recau en les dones; aconseguir una educació lliure de valors patriarcals (pública, laica, feminista…); dret a decidir sobre el propi cos (reproducció/mètodes anticonceptius/dret a l’avortament, com vestir, alliberament de la pressió estètica, diversitats sexuals); no a les guerres com a control dels territoris i de les persones (noies i dones refugiades, noies i dones migrades forçoses, noies i dones victimitzades, noies i dones violades…); llibertat per circular pels territoris i els espais sense por i sense ser violades; sostenibilitat de la vida i del planeta (espais habitables, biodiversitat, sobirania alimentària dels pobles); prou assassinats de dones!! 

Les reivindicacions dels moviments feministes mereixen una Vaga general feminista de 24 hores

Aquest procés que estem duent a terme unides, contra el patriarcat i disposades a donar la batalla per construir unes vides millors, ens porta a plantejar i demanar, conjuntament amb el moviment feminista una Vaga General Feminista el 8 de març: Dia de les dones treballadores, de totes les dones (cis, trans i bollos) per què totes treballem realitzant treballs assalariats o treballs de cura i de sosteniment de la vida (humana i no humana).

L’objectiu és aturar la vida en tota la seva extensió i visibilitzar el paper protagonista que tenim les dones en l’engranatge d’aquesta vida. La vida no se sosté sola. Per tant volem:

  • Acabar amb la desigualtat en l’àmbit laboral, econòmic i social de les dones  respecte dels cisheterohomes.
  • Posar fi a la desigualtat constatada de la divisió sexual del treball en aquest sistema capitalista, patriarcal i biocida.
  • La retirada de les polítiques, lleis i actuacions del capital que comporten la discriminació i desiguals oportunitats.
  • L’adopció de mesures concretes i immediates que acabin amb la bretxa salarial i la desigualtat en les pensions.
  • Modificar els estereotips de gènere i la persistència dels valors masculins en les estructures de les organitzacions i de la societat.
  • Control sobre les implantacions dels Plans d’Igualtat en les empreses amb una visió eixamplada que tingui en compte totes les persones vulnerades les sistema sexe/gènere.
  • L’eradicació del persistent assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral, la precarietat laboral, temporalitat i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials que pateixen les dones.
  • L’establiment de polítiques laborals socials i econòmiques que facin efectives l’equilibri real de la vida familiar, laboral i personal, així com la corresponsabilitat en les cures.
  • Consideració de les tasques de cures com a treball amb dret a remuneració i dret a les seves prestacions contributives independents.
  • L’equiparació efectiva i real de les Empleades de la Llar al règim general.
  • L’exigència al govern de mesures concretes i efectives contra les violències masclistes i criteris clars d’actuació per  protegir a les dones i les seves filles i fills dels seus agressors.
  • Eradicar les violències masclistes i del mercat que ens (mal)tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen. Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes cisheteropatriacals masclistes.
  • Cessament de la criminalització de les persones migrants i de les lluites socials antiracistes. La igualtat  efectiva de les dones migrants i refugiades.
  • Aconseguir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones. Que la medicina reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.
  • Exigim una educació feminista implantada d’una forma efectiva i sense discriminació per opció sexual.
  • Exigim que la religió no continuï incidint, ni volent controlar les nostres vides. Volem ser propietàries dels nostres cossos, els nostres desitjos i llibertats.

Volem fer vaga per aturar el món.

Les dones lluitant canviem el món, ara l’aturarem