Redacció Catalunya
El passat 10 de gener vam visitar la botiga de l’Economat Social. Es tracta d’una cooperativa de treball especialitzada en la venta de producte ecològic, local i d’economia social i solidària. S’ha establert a Barcelona amb una botiga a Sants -i un centre cultural autogestionat- al carrer de la Constitució 85. Vam parlar amb el Marc Montaner, soci treballador de l’economat.
L’Economat és una cooperativa de treball que va néixer l’any 2013. L’objectiu principal de la cooperativa és proveir de producte ecològic, local i a la mesura del possible que provingui de l’economia social i solidària. Nosaltres treballem bàsicament amb productes alimentaris, que tenim alguna cosa de la llar i de cosmètica però sobretot és producte alimentari.
Un dels grans objectius
de la cooperativa és fer aquest producte accessible a la majoria de la
població.
Nosaltres vam triar el
model de la cooperativa de treball amb socis col·laboradors. Vam triar el model
de la cooperativa de treball perquè sabíem ben bé qui treballaria a la
cooperativa , però no estàvem del tot segurs qui consumiria.
Qui vau ser vosaltres?
Nosaltres vam ser tres
treballadors que vam capitalitzar l’atur a la cooperativa i desde 20 i 30
families consumidores que sabíem que es vincularien des del primer moment.
Aquest era el nucli inicial.
I això era aquí a Sants?
Sí
Però no era aquest el local?
No. Vam deixar un local
que està a dos carrers d’aquí, al carrer Jocs Florals, és un local més petitet,
en un carrer molt poc transitat, i molt poc comercial. Pagavem poc lloguer i en
els primers anys ens va ajudar a subsistir perquè era important que les
despeses estiguessin reduïdes.
Heu anat creixent i ara esteu en aquest local
preciós.
Sí. Tots els anys vam
anar creixent molt. L’activitat econòmica donava més o menys per mantenir una
jornada complerta com a molt, i dividida entre tres persones. L’aventatge era
que ens ho podíem combinar amb altres activitats econòmiques aquestes dos
persones. Ens donava un ingrés extra. Ara mateix el panorama ha canviat perquè
estem en un nou local en un carrer on passa molta més gent. En uns nou mesos en
aquest local hem més de doblat en número de socis.
Quants socis consumidors hi ha a la cooperativa?
Entre 350 i 400 famílies
sòcies, o acostant-nos al miler persones.
Com es prenen decisions entre els tres socis
treballadors i les sòcies consumidores de la cooperativa?
Al ser cooperativa de
treball la majoria del poder de decisió dins de la cooperativa és dels
treballadors – un 60 per cent. I tot l’altre 40 vindrien tot el conjunt de
socis consumidors. L’última paraula sempre la tenim els treballadors. No ens
tanquem per transitar en un futur cap a cooperativa mixta on el poder de
decisió està totalment equilibrat però tenint en compte que hem passat pastants
anys de penúries, creiem que era poc… creiem que tenia molt sentit que les
decisions econòmiques transcendentals de la cooperativa – tenint en compte que
nosaltres havíem capitalitzat l’atur, que estàvem destinant moltes hores al
treball que no estava pagat – llavors que les tinguéssim els treballadors. Vull
dir, nosaltres estàvem al 100 per cent compromesos amb el projecte. Un
consumidor té un compromís molt més petit, tenint en compte que ha aportat un
petit capital social i que pot marxar quan vulgui. Al menys per començar creiem
que tenia molt de sentit això.
El creixement de la botiga us ha permès ampliar
les jornades laborals dels socis treballadors?
Ara més o menys la
cooperativa donaria per a dues jornades complertes.
Continueu els tres socis treballadors formadors de
la cooperativa?
No. Una de la persones
que va iniciar la cooperativa va marxar i se n’ha incorporat una tercera. Amb
vistes de potser incorporar una quarta persona.
Valors
Compartim els valors de
l’economia social i solidària: igualtat de gènera, la no discriminació ni per
rassa, ni per religió. Els treballadors prenem decisions de forma assembleària.
Quan parlem de prendre decisions, evidentment distingim entre decisions més de
caire diari, en aquest cas únicament les prenem els treballadors. I després fem
mínim un cop una assemblea anual on amb tota la transparència mostrem els
números de la cooperativa a la resta de socis consumidors de la cooperativa. I
a mes a mes intentem que les decisions més transcendentals les prenguin en
aquestes assemblees, on també hi hagi representació dels consumidors. L’únic
any que vam fer alguna assemblea extraordinària va ser l’any passat precisament
pel canvi de local. El canvi de local també ha portat canvis en quant a
organització de la cooperativa. Ara és més senzill associar-se. Abans demanàvem
un capital social de 60 euros, ara és únicament de 10 euros. Donem
l’oportunitat també d’aportar treball voluntari a canvi d’un descompte sobre
les compres. També donem l’opció de pagar quota o no pagar quota, de 20 euros
trimestrals. Qui paga quota té uns preus més ajustats. Així beneficiem els
consumidors més fidelitzats, qui està més compromès amb la cooperativa.
Quan oferiu descompte a canvi de treball
voluntari, afavoriu la gent que no tindria accés?
Sí, va una mica en
aquesta línia. Amb aquestes mesures hem ampliat el ventall de persones
destinatàries a qui pot beneficiar el projecte. De fet, en quant a l’àmbit de
preus, estem més o menys en la línia del que seria anar al mercat de producte
convencional. Evidentment es pot trobar producte més econòmic. Normalment el
qui té voluntat de consumir producte de la cooperativa ho fa i normalment no és
per raons econòmiques qui no ho fa.
Parla’m de l’Ateneu.
L’Ateneu segurament és la
part més desenvolupada de la cooperativa. Els treballadors ens hem centrat en
la part econòmica de la cooperativa, i llavors no hem destinat gaires esforços
a la part més cultural. Hi ha hagut activitats que s’han consolidat al llarg
dels anys i en aquests casos comptem amb l’ajuda de socis consumidors.
Considerem activitat cultural anar cada any a fer una calçotada a casa del
pagès i fer una ruta per tots els camps del pagès. Cada any també hem fet al
propi carrer de la cooperativa una paella i un espectacle de titelles i un
concert. Tot això gràcies a sòcies col·laboradors. Els treballadors no ho
podríem assumir. A més al local hem fet activitat cultural o social, com
classes de ioga o tallers de cuina o dansa. Un espai per què els socis puguin
aportar els seus coneixements o habilitats a la resta de socis de la
cooperativa.
Una persona que s’associa
està obligada a fer una petita formació al llarg del primer any. Donem moltes
opcions per fer aquesta formació i amb molta flexibilitat. Fem una formació
bàsica sobre el cooperativisme i l’agroecologia i explicant amb profunditat el
funcionament de la pròpia cooperativa. Així fem una mica de pedagogia a la
mesura del possible per que la gent sàpiga que això no és simplement una botiga
de producte ecològic. Amb aquest primer filtre fas que la gent ja tingui una
sèrie de conceptes basics al cap i sobretot tenir clar que això no és una botiga més.
Quines relacions teniu al món cooperatiu?
Per una part formem part
de la cooperativa Que Viure, una distribuidora cooperativa on les decisions les
prenen les pròpies cooperatives que en formen part. Som socis de som energia. I
de cooperatives del barri de Sants, com l’Impuls Cooperatiu de Sants, una
associació que agrupa les diferents cooperatives del barri amb projectes
econòmics de transformació social. I de la Xarxa d’Economia Solidaria de
Catalunya. Estem federats a la Federació de Cooperatives de Treball.
El model de la cooperativa de treball es pot
aplicar a tots els àmbits?
A tots els àmbits.
Existeixen exemples de cooperatives de treball des de funeràries fins a
supermercats. Es pot extendre a qualsevol objecte economic.
Creus que la cooperativa de treball pot canviar el
model econòmic?
És una pregunta
recorrent. Jo crec que cooperativitzar en el sentit de col·lectivitzar per si
sol és impossible. Calen altres línies que facin escletxes dintre del sistema.
Jo crec que és una bona linea de treball. En la seva mesura pot ajudar a anar
canviant la correlació de forces. Si els propis treballadors es poden abastir
d’aliments i tots els serveis que necessitin per viure en cooperatives que
treballen amb una direcció determinada en quant a la transformació social, tot
això va restant poder econòmic a les èlits. És una línia més de lluita per fer front al sistema econòmic.
Dins del món cooperatiu també hi ha precarietat
laboral.
Absolutament. També hi ha
precarietat i també hi ha perversió del model cooperatiu. Hi ha cooperatives
que, mare de déu, no tenen res a veure amb el que serien cooperatives que
treballen per a la transformació social. Per una part hi ha precarietat. Hi ha
cooperatives on el seu funcionament és molt més semblant al d’una empresa
mercantil que no pas al d’una cooperativa.
Equitat social
Això és una mesura que afavoreix
que gent que disposa de menys recursos econòmics però a la millor disposa de
més temps es permet accedir amb unes condicions avantatgoses. Gent que no té
recursos econòmics, per molt que els hi rebaixies el preu, els hi és
impossible. Hi ha moltes entitats que treballen amb aquests col·lectius i que
els hi donen el menjar gratis.
Un dels criteris que
tenim a l’hora de seleccionar els productes que tenim a la cooperativa, a part
de que sigui local, que això dona moltes garanties en quant a la traçabilitat,
i que vingui en la mesura del possible, de l’economia social i solidària. Un
dels seus valors principals és l’equitat social. És a dir, a cada part del
circuit econòmic, des de la producció, fins a la comercialització, distribució
i venda final, cada part s’importi el que li toca en quant al valor afegit. Que
ningú es lucri en cap banda del circuit econòmic. Això per nosaltres és molt
important. De fet, el pagès amb qui treballem més estretament està sindicat i
treballa a la sectorial agroecològica de la Unió de Pagesos. Treballar amb
certs sectors econòmics sempre és una cosa que ens mirem bastant. Mirem de no
treballar amb segons quines empreses.
El nom
El nom fa referència a
les antigues cooperatives de consum que van estar molt a l’auge durant els anys
20 i 30 aquí a Catalunya. Nosaltres venim a recuperar aquest model economat.
Com es pot lluitar contra les grans empreses que
ho tenen molt més fàcil?
En l’ambit alimentari, té
molta importància que el projecte sigui molt arrelat a la comunitat que
l’envolta. Portem molts anys picant pedra en un barri que a més a més està
bastant per sota de la mitja en quant a la renda per capita de Barcelona, és
una zona bastant deprimida. Podem estar contents amb l’èxit que estem tenint en
aquesta zona. Tot i no estar en una zona rica estem aconseguint que un producte
que és més difícil d’accedir per a gent que no té capacitat econòmica, està
tenint prou èxit. D’alguna manera això demostra que és més aviat una voluntat,
quan una persona vol consumir d’una altra manera i prefereix pagar una mica més
per producte però saber que està beneficiant una cooperativa que té un cert
retorn social, i a més a més, els seus diners van a parar en gran part a
productors que treballen la terra.
Una crítica fàcil que es
pot fer és que algú pot dir que ens hem vingut a muntar el nostre xiringuito.
A part de ser cooperativa
de treball, nosaltres om sense ànim de lucra i de iniciativa social. Això
implica que si la cooperativa té beneficis, els treballadors no ens els podem
repartir. Per tant no ens podem lucrar de la nostra activitat. Lo fàcil seria
pujar-nos els sous. Sent de iniciativa social, també estem capats en quant a
pujada de sous. Ens els podíem pujar com a màxim un 20 per cent per sobra del
que marca el nostre conveni, que és el conveni de comerç minorista de
Barcelona, on la categoria més alta no arriba a 20 mil euros bruts a l’any. I
la majoria de les categories més baixes han quedat totes descartades per la
pujada de sous mínims. Eren una autèntica vergonya. Tots els beneficis s’han de
revertir en la pròpia cooperativa.
Tota cooperativa de
treball, per llei, ha de dotar un 10 percent dels beneficis al fons d’educació
i promoció cooperativa, que és un fons que es fa servir per fer formacions als
socis o per destinar-lo a activitats culturals. Nosaltres hem doblat el
percentatge de beneficis destinats a aquest fons, és a dir, un 20 per cent. I a
més a més hem posat un filtre de democràcia econòmica per què aquest fons no el
gestionaríem els treballadors sinó que el gestionarien únicament els
consumidors de la cooperativa. Just aquest any hem dotat aquest fons de diners
perquè fins ara hem anat amortitzant les pèrdues dels primers 6 anys.
La crisi econòmica
Nosaltres vam néixer al
final de la crisi, si és que ha acabat. Va néixer el 2013. Portavem 5 anys de
crisi. No vam néixer en un bon moment. Els nostres inicis eren un local en un
carrer poc transitat per que paguéssim poc lloguer. A més a més destinavem
nomes un terç cadascú a la jornada. Tampoc ens vam tirar molt a la piscina al
començament. No vam haver de fer casi bé cap inversió en el local. Va ser un
projecte de molt d’anar fent a passetes de formigueta. Ara sí que ens hem tirat
a la piscina perquè hem dut la reforma de tot aquest local amb una altra
ubicació amb una altra situació. Van ser 2 anys de pèrdues, 1 any d’estabilitat
i 3 anys de beneficis en què vam amortitzar les pèrdues dels primers anys.
