Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a la CGT
Des de l’aplicació de l’estat d’alarma, decretat pel Real Decret 463/2020, de 14 de març pel Covid_19, s’han generat molts dubte als centres de treball i en el món sindical sobre qui es considera treballador/a especialment sensible a efectes del coronavirus, i quines mesures preventives se li apliquen. I en l’actual conjuntura de desescalada en la que ens trobem, ens arribem molts dubtes sobre com s’ha de realitzar l’inici del retorn a la feina o als centres de treball d’aquestes persones, i quines són les obligacions preventives de l’empresa. Contestem els dubtes més freqüents en aquest article.
Què és un treballador especialment sensible a afectes del coronavirus?
Els
treballadors/es especialment sensibles a afectes del coronavirus estan
determinats al «procedimiento de actuación para los servicios de
prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2»,
editat pel govern de l’Estat, i amb la darrera actualització del qual és
del passat 22 de maig, i que, amb diferents nivells de risc segons la
patologia i de si la patologia està descompansada o controlada, són
(segons l’«anexo IV. Guía de actuación para la gestión de la vulnerabilidad y el riesgo en el ámbito sanitario y sociosanitario»):
- Enfermedad cardiovascular, incluida hipertensión
- Personas con diabetes.
- Enfermedad hepática crónica.
- Enfermedad pulmonar crónica.
- Enfermedad renal crónica.
- Inmunodeficiencia.
- Cáncer en fase de tratamiento activo.
- Embarazo.
- Mayores de 60 años.
El treballador/a que pateixi alguna d’aquestes patologies o situacions, ho ha de comunicar al servei mèdic del Servei de Prevenció de l’empresa, que ha d’elaborar un informe deixant constància de si el treballador ha de ser considerat especialment sensible a efectes del coronavirus i si hi ha possibilitat d’adaptació del seu lloc de treball on no hi hagi exposició al virus.
Si
no hi ha possibilitat de canvi o d’adequació del lloc de treball sense
risc, aquest informe del Servei de Prevenció de l’empresa haurà de ser
aportat al metge d’atenció primària, que en cada cas concret haurà de
valorar si declarar al treballador en situació d’Incapacitat Temporal, i
si l’inclou dins la nova baixa «excepcional», establerta pel Real
Decret Llei 6/2020, que és de contingència comuna (no es considera
derivada de la feina), però que a únics efectes de la prestació, es
calcula com si fos derivada d’accident de treball, i per tant es cobra
la prestació des del primer dia del 75% de la darrera base de
cotització.
El seguiment d’aquesta baixa «excepcional» del treballador especialment sensible ho serà per part del metge d’atenció primària.
Pot l’empresa conèixer les patologies dels treballadors/es de risc?
L’empresa
única i exclusivament pot tenir comunicació per part del Servei de
Prevenció de que un treballador/a és considerat especialment sensible,
però en cap cas pot tenir dades de quina concreta malaltia pateix de les
considerades de risc, ni molt menys tenir dades mèdiques d’altres
patologies que pugui patir la persona.
Només el el
personal sanitari del Servei de Prevenció de l’empresa pot tenir accés
als informes mèdics personals del treballador/a, comunicant a l’empresa
únicament si el treballador és especialment sensible i la possibilitat o
no d’adequació o canvi de lloc de treball.
L’accés
de l’empresa a les dades personals mèdiques dels treballadors seria
il·legal, i atemptaria contra el dret a la intimitat del treballador/a i
al dret a la confidencialitat de les dades mèdiques, establert, entre
d’altres, a l’article 22.4 LPRL («El acceso a la información médica
de carácter personal se limitará al personal médico y a las autoridades
sanitarias que lleven a cabo la vigilancia de la salud de los
trabajadores, sin que pueda facilitarse al empresario o a otras personas
sin consentimiento expreso del trabajador»).
Alhora,
hem de recordar que el tractament de les dades mèdiques està fortament
regulat per la normativa de protecció de dades, normativa que en cap cas
ha estat derogada.
És obligatòria la vigilància en la salut dels treballadors/es de risc?
El
principi general és que la vigilància en la salut només es pot
realitzar si hi ha consentiment exprés del treballador (art. 22.1 LPRL),
però aquest mateix article n’exceptua «los supuestos en los que la
realización de los reconocimientos sea imprescindible para evaluar los
efectos de las condiciones de trabajo sobre la salud de los trabajadores
o para verificar si el estado de salud del trabajador puede constituir
un peligro para el mismo, para los demás trabajadores o para otras
personas relacionadas con la empresa».
El
Tribunal Suprem ha tingut oportunitat fa poc d’interpretar aquest
article, a la darrera sentència de 07/03/2018 (Nº de Recurso: 42/2017,
Nº de Resolución: 259/2018, Ponente: ANGEL ANTONIO BLASCO PELLICER), que
va entendre legal la obligatorietat dels reconeixements mèdics dels
vigilants de seguretat, argumentant que «la vigilancia de la salud
es, en los supuestos aquí examinados, tanto desde la perspectiva de
derecho del trabajador como de la obligación empresarial, un instrumento
al servicio de la prevención de los riesgos laborales que, según los
casos, puede alcanzar una gran importancia y convertirse en un pilar
básico sobre el que poder construir la actividad preventiva en la
empresa» .
Per tant, la conclusió legal és que actualment la vigilància en la salut dels treballadors de risc podria ser considerada obligatòria per part de l’empresa, com a pas imprescindible per a poder portar a terme una activitat preventiva que no posi en risc ni al propi treballador/a, no als seus companys/es, ni a tercers.
Tenir més de 60 anys o estar embarassada són causa per declarar la persona especialment sensible?
Les
persones de més de 60 anys i les dones embarassades es consideren de
risc a efectes del coronavirus, i per tant, si el Servei de Prevenció de
l’empresa no determina la possibilitat d’adequar o canviar el lloc
sense risc d’exposició, haurien de ser declarades en situació de baixa
excepcional, si així ho considera el metge de capçalera.
En
tot cas, s’ha de tenir en compte que si aquests una persona que pertany
a aquests col·lectius pateix altres patologies també considerades de
risc, la baixa és molt més recomanable.
Qui pot decidir el retorn a la feina del treballador/a especialment sensible?
La
decisió de donar l’alta de la Incapacitat Temporal «excepcional»,
establerta pel Real Decret Llei 6/2020, és facultat del metge d’atenció
primària, que tindrà en compte els informes mèdics del treballador
especialment sensible, i els informes del Servei de Prevenció de
l’empresa referents a la possible adequació o canvi de treball a un
espai sense risc.
Per tant, no és la empresa qui
decideix l’alta de la baixa mèdica del treballador/a especialment
sensible, sinó únicament el metge d’atenció primària, malgrat haurà de
tenir en compte els informes del Servei de Prevenció sobre les
possibilitats en cada moment d’adequar el lloc de treball per evitar el
risc.
Quines obligacions preventives té l’empresa amb el retorn a la feina dels treballadors/es especialment sensibles?
Si
el Servei de Prevenció ha determinat la possibilitat d’adequar el lloc
de treball del treballador/a especialment sensible a un centre de
treball sense risc, l’empresa haurà de garantir de forma eficaç i real
que realment la reincorporació laboral es doni sense exposició al risc.
L’adequació
del lloc de treball ha de ser establerta en informe específic del
Servei de Prevenció respecte al cas concret de cada treballador,
analitzant les seves particulars característiques i malalties, i
actualitzant aquests informes a cada moment concret. No seria correcte
uns informes «genèrics» d’adequació de lloc de treball a col·lectius
sencers de treballadors, sense tenir en compte la realitat mèdica de
cada un.
El «Pla Preventiu» de l’empresa haurà d’incloure totes les mesures preventives a aplicar al col·lectiu de treballadors especialment sensibles (mesures organitzatives i d’higiene personal i col·lectiva, EPIs, etc.), i en tot cas i especialment, es manté el criteri de donar prioritat al teletreball, sempre que es pugui dur a terme, intentant que la reincorporació presencial sigui el més tard possible.
Què poden fer els Delegats de Prevenció i Comitè d’Empresa?
La
funció dels representants unitaris dels treballadors/es, especialment
dels Delegats de Prevenció (com a específics en matèria preventiva) és
fonamental per a garantir que no es posa en risc a persones especialment
sensibles.
Inicialment, els Delegats de Prevenció
han de sol·licitar a l’empresa còpia del «Protocol Preventiu» (que
hauria d’haver estat negociat amb la representació dels treballadors)
aplicat a l’empresa en matèria de prevenció del coronavirus, i en el que
han d’estar inclosos de forma específica les possibles adequacions de
lloc de treball de les persones treballadores que pateixen alguna de les
patologies de risc, tenen més de 60 anys o estan embarassades. També és
important controlar que mentre el Servei de Prevenció no emeti
l’informe corresponent, els treballadors en risc no han de prestar els
seus serveis en cap lloc de treball de risc.
Posteriorment,
s’ha de fer un seguiment sindical de la derivació dels treballadors de
risc al Servei de Prevenció de l’empresa, i dels mecanismes de
coordinació entre el Servei de Prevenció i els metges d’atenció
primària.
Si no s’està d’acord amb l’informe del
Servei de Prevenció o de l’empresa, els Delegats de Prevenció han de fer
constar la seva protesta en el Comitè de Seguretat i salut (CSS), i
poden interposar denúncia a la Inspecció de Treball.
En
tot cas, i durant tot el procés, els Delegats de Prevenció han de tenir
accés a tota la informació en aquest àmbit que tingui alguna relació
amb l’actuació preventiva de l’empresa (art. 18 LPRL), havent de rebre
de l’empresa especialment informació actualitzada dels protocols i
actuacions empresarials en aquest àmbit.
Per a més informació de textos citats a l’article:
Catalunya 219 (juny 2020)
