Que els problemes compartits siguin lluites compartides

Vanesa Saez, Treballadora Social dels CSS Raval Nord i delegada sindical de la CGT

Àlex López, Educador social del SARA i delegat sindical de la CGT

Reflexió sobre la lluita sindical de dues treballadores dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona (IMSSB)

El sindicalisme no està en el seu millor moment. Vivim un període de desencís pel que fa a les grans idees de canvi social i el que impera és el refugi en un mateix, més que la solidaritat amb les altres. La lluita als llocs de treball per millorar les condicions laborals i de vida ha tingut una eina molt clara en la història: els sindicats. Però, ara, aquestes organitzacions pateixen un gran descrèdit per a molta gent. En el nostre àmbit —els serveis socials de la funció pública— això s’aguditza, ja que a més de l’etiqueta de sindicalista tenim la de funcionària. Nosaltres tenim claríssim que tots dos conceptes són dignes de reivindicar, però els defensors del capitalisme s’han encarregat de denigrar-los. També és cert que hi ha moltes maneres diferents de fer sindicalisme, de la mateixa manera que en política no tots els partits que s’anomenen d’esquerres defensen els drets de les treballadores per més que parlin de polítiques socials com un mantra. Les organitzacions sindicals també poden fer cas dels cants de sirena i acabar abandonant les postures més combatives per posicions més enfocades al pacte i a la pau social. Sabem que fruit de tot això hi ha qui veu a la gent que fem sindicalisme com unes vividores o, encara pitjor, com unes venudes. O potser hi ha qui creu que els objectius que tenim no s’assoleixen amb la rapidesa i l’efectivitat que caldria i que som unes idealistes.

Llegeix més

La CGT del futur

Pep Cara (CGT del Berguedà)

Il·lustració: Jordi Arques

Per desgràcia, als comicis confederals des de les plenàries als congressos la major part del temps i de decisions venen determinats per lluites internes que massa sovint responen a interessos particulars indefensables des del punt de vista del bé comú de l’organització; en canvi, trobo a faltar debats honestos sobre els problemes reals i el model que volem per la nostra organització.

Llegeix més

Hooligans de la secció sindical

Andreu Vilardell

La secció sindical és la base de l’acció sindical de la CGT a les empreses. La secció la formen totes les afiliades a CGT que treballen al mateix lloc de treball i comparteixen les maneres de fer de l’anarcosindicalisme. El fet d’apostar per la secció no és únicament ideològic. Els comitès per sí sols, sense una plantilla empoderada i implicada, són eines estèrils i fins i tot a vegades contraproduents. El conflicte capital-treball és inevitable i tenir una secció sindical forta i majoritària entre la plantilla augmenta les probabilitats de fer-hi front de forma efectiva. La secció, a més, serveix per fiscalitzar els nostres delegats, assegurar relleu, tirar les línies d’acció, són escoles de formació, permeten la politització, la solidaritat i ajuda mútua real entre companyes… en definitiva, és una eina molt poderosa. I, no ho hem d’oblidar, una implantació real ha de passar necessàriament per tenir seccions sindicals fortes, que són dics de contenció contra la cultura de la delegació i l’individualisme i possibiliten l’empoderament col·lectiu i l’assumpció de responsabilitats. Perquè els resultats de les eleccions sindicals són importants si tenen una secció sindical forta darrere i la presència als comitès no és entesa mai com un fi en sí mateix sinó com a mitjà per evidenciar el conflicte social, buidar-los de contingut, defensar-nos juntes o portar a terme lluites ofensives. La secció, en definitiva, és creixement i implantació de baix cap a dalt. 

Llegeix més

Vagues coordinades: a mig camí entre les mobilitzacions d’empresa i les sectorials

Òscar Murciano

Il·lustració: Isabel Couchoud

Deixant a banda Euskal Herria, que juga en una altra lliga pel que fa a la incidència sindical, diversos sindicats alternatius al bisindicalisme de la pau social estan experimentant un canvi de nivell en les seves capacitats. Pel que fa a Catalunya la CGT ha incrementat en 5 anys un 40% la seva afiliació, sent el tercer sindicat català en aquest indicador, lidera vagues i seguiments des de l’any 2018 i és el sindicat que més va crèixer en representativitat el passat any 2022. Prenia el relleu en aquest darrer barem a la Intersindical, qui amb l’empenta del procés ha tingut un fort creixement relatiu.

Llegeix més

El nou SP de CGT Barcelona

Redacció

El passat 18 de novembre va ser escollit un nou Secretariat Permanent de la Federació Local de Barcelona de la CGT, la més nombrosa en sindicats i afiliats i que, com la resta de la confederació, està en una tendència de creixement els darrers anys. La nova Secretària General és Maria Carballo —del Sindicat d’Administració Pública—, que fins ara n’era la Secretària de Gènere.

Llegeix més