La influència de Ferrer i Guàrdia en les escoles racionalistes de la CNT

Equip Comunicació CGT Catalunya
Emili Cortavitarte. Fundació Salvador Seguí

L’Escola Moderna

Ferrer i Guàrdia, durant el seu exili a París, va entrar en contacte amb llibertàries, científics i pedagogues partidàries d’una educació nova i en llibertat oposada a la instrucció educativa predominant (disciplina, anul·lació de la personalitat, transmissió de valors classistes i conservadors, segregació).

A Barcelona, l’agost de 1901, inaugurà l’Escola Moderna, Racional i Científica. Les seves característiques pedagògiques foren:
– Racionalisme: aprenentatges científics i no dogmàtics i lliure discurs de la raó.
Neutralitat ideològica: els i les docents no eren transmissores de suposades veritats absolutes.
– Compromís social: s’analitzava la lluita de la classe obrera, la discriminació de les dones, la injustícia de la propietat privada…
– Laïcisme: es rebutjava tota mena de fe o de creença religiosa com a element educatiu.
– Educació integral: potenciació de tots els aspectes de la personalitat humana (físics, afectius, socials) i conjunció del treball manual i intel·lectual, del saber i del fer.
– Integració en l’entorn: relacionant l’alumnat amb el medi natural.
– Metodologia activa: treball en equip, observació directa i rebuig del verbalisme.
– Coeducació de sexes i de classes: potenciació de les dones, crítica de la societat patriarcal i alumnat de «totes les classes socials per refondre’ls en la classe única».
– Absència de premis i càstigs: els estímuls externs (exàmens, premis, càstigs) havien de ser substituïts pels interns (interès, responsabilitat, ètica).

Altres aspectes de l’Escola Moderna

A més del Boletín, es van traduir i publicar obres que eren utilitzades al mateix centre i a les escoles seguidores del model ferrerià.

Segons Pere Solà “la nòmina dels llibres publicats i difosos per l’Escola Moderna va des dels llibres de caràcter escolar a llibres pensats per a nuclis d’obrers conscients”.
Ferrer va comptar amb professors universitaris com Odón de Buen i Martínez Vargas, científics com Reclus, anarquistes com Lorenzo (tipògraf i editor) i advocats com Salas Anton.

Es van fer tasques d’extensió cultural entre famílies, alumnat i partidàries i es procurà la vinculació entre les comunitats educatives de les escoles racionalistes.

El 1906, Ferrer fou acusat d’instigar l’intent de regicidi de Mateu Morral. Va ser empresonat i l’Escola Moderna clausurada. Arreu d’Europa es van suscitar moviments de suport. Ferrer era prou conegut, atès que formava part de la Lliga del Lliurepensament, de la maçoneria i tenia estrets contactes amb sectors llibertaris i progressistes. Després d’un judici militar, fou posat en llibertat.

La CNT i les escoles racionalistes

A més de la relació amb Anselmo Lorenzo i Joan Montseny, Ferrer va finançar la publicació La Huelga General de Solidaridad Obrera i va tenir freqüents trobades amb el proletariat català.

En ser afusellat, el 13 d’octubre de 1909, després d’un nou judici militar en el qual se’l va condemnar de fet per la seva activitat pedagògica racional i lliure enfront de l’obscurantisme de la instrucció educativa de l’Estat i l’Església Catòlica i no per la seva participació activa a l’anomenada Setmana Tràgica, Ferrer i l’Escola Moderna esdevindran un exemple per a la futura CNT. Els projectes d’actuació educativa i cultural de molts sindicats i federacions de la CNT desembocaren en l’establiment d’escoles racionalistes.

El congrés fundacional de 1910, tractà de la “Necessitat d’establir escoles dintre dels sindicats obrers. Manera de portar-lo a efecte” El dictamen de la ponència defensà la fundació d’escoles en el si dels sindicats, en consonància amb les propostes del teòric del sindicalisme revolucionari francès George Yvetot (CGT) “si les nostres escoles sindicals arribessin a escampar l’ensenyament desitjable sobre centenars de milers d’infants, l’Estat quedaria vençut i nosaltres triomfaríem”.

En aquestes escoles es faria servir com a mètode “la divulgació racional dels coneixements científics i l’aplicació de l’ensenyament tècnico-professional”, cosa per a la qual es recomanava la recaptació de quotes especials “per fer possible la creació d’escoles gràcies al propi esforç de la classe treballadora organitzada”.

El congrés de Sants (1918) de la CNT catalana va aprovar un model tipus d’estatuts dels nous sindicats únics, que en el seu article 3r plantejava: “Serà qüestió primordial d’aquest sindicat establir escoles racionalistes per a la més integral emancipació del proletariat”.

El congrés confederal de La Comedia (Madrid, 1919) va continuar insistint sobre el tema “fora convenient que aquells sindicats que comptin amb forces i mitjans fossin immediatament a la implantació d’escoles” i es veié la necessitat de crear un Comitè pro enseñanza agregat al Comitè Nacional, una Escola Normal pròpia que assortís de docents les escoles sindicals i implantar una quota obligatòria pel seu sosteniment.

Finalment, en el congrés de Saragossa de 1936, es dedicà un extens espai a l’educació dintre del Concepte confederal del Comunisme Llibertari i es defensava “un ensenyament lliure, científic i igual per als dos sexes, dotat de tots els elements precisos per exercitar-se en no importa quin ram de l’activitat productora i del saber humà”.La influència de la pedagogia llibertària, introduïda per Ferrer, fou la clau de volta de l’educació i la formació alternatives desenvolupades per l’anarcosindicalisme durant les primeres dècades del segle XX.

La formació com a pas previ a l’acció

Equip Comunicació CGT Catalunya
Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya.

”una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau”

Vivim en un sistema on la hiperespecialització i compartimentació del coneixement ens porten al fet que la nostra visió del món sigui extremadament estreta i a tenir una falsa sensació de poder. La societat i les diferents problemàtiques que ens afecten s’han tornat tan complexes que poques vegades tenim un control real sobre què vivim. A més, se’ns condiciona a viure d’una forma totalment individualitzada, aïllades les unes de les altres, alimentant el mite de l’autonomia individual. Però paradoxalment la nostra societat és la que ha generat més dependència en les persones: gairebé ningú té els coneixements suficients per a crear per si mateixa (o la comunitat a la qual pertany) el propi aliment, vestit o habitatge; cosa que la majoria de persones i comunitats al llarg del món i de la història sí que han sabut fer. El Patriarcat, l’Estat i el Capitalisme són els responsables d’aquesta situació i són els mecanismes d’opressió que permeten emmascarar aquesta ignorància que ens porta a ser-ne completament dependents per sobreviure. A partir de desposseir-nos del coneixement i de fragmentar-lo, creen part de les cadenes que ens lliguen a ells.

Per això la formació, el procés pel qual una persona adquireix coneixements, és una de les parts fonamental per a la lluita, per a la llibertat i per a la vida. Necessitem formar-nos per entendre millor el món, per reconèixer i saber com funcionen els diferents mecanismes d’opressió, per conèixer quines han estat les lluites en el passat que han tingut èxit i quines no, i així aprendre d’elles. Necessitem eines teòriques i analítiques que ens permetin saber quina i com és la societat en la qual volem viure i com hem de lluitar per assolir-la. Però també necessitem adquirir aquells coneixements més tècnics i pràctics per a solucionar aquí i ara totes les petites facetes i parts quotidianes de la lluita. Necessitem aprendre des dels aspectes més bàsics com són fer cartells o participar d’una assemblea, fins a altres més complexos com són coordinar un grup de treball, comunicar-nos digitalment de forma segura, fer un piquet, confrontar a la patronal o utilitzar les poques eines jurídiques que tenim al nostre abast. Hem de desenvolupar tots aquells aspectes que complimenten els sabers més teòrics i que ens permeten autoorganitzar-nos per reaccionar.

Evidentment, no totes podem saber-ho tot, però sí que és necessari que de forma col·lectiva generem una heterogeneïtat de coneixements que ens permetin encarar la lluita amb èxit. Una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau.

Finalment, cal tenir en compte que l’acaparament de coneixement genera rols d’autoritat. Per això, si volem que la nostra organització no funcioni de forma vertical hem de fer un gran esforç en autoformar-nos i en ajudar a formar a les noves companyes. És important facilitar l’accés a la informació tenint en compte la diversitat de necessitats, compartir els coneixements i les experiències entre nosaltres i assegurar el relleu. Aquestes també són tasques imprescindibles per a un bon funcionament.

En tot això estarem intentant aportar eines i solucions des del nou Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya, tot aprenent de la feina de formació que ja es fa de forma excel·lent en moltes seccions, federacions i sindicats; i ajudant a qui ho demani i necessiti.

Ens veiem als carrers… però també a les aules, biblioteques i seminaris.

Es dispara la repressió a TEPSA

Equip Comunicació CGT Catalunya
Comunicat de la secció sindical de CGT a TEPSA

En els últims dies s’estan vivint situacions molt tibants en el nostre centre de treball. Situacions que per a res afavoreixen el bon ambient laboral, que perjudiquen greument la cultura del treball, la impossibilita. Aquest tipus de situacions estan inserint una càrrega psicosocial als treballadors que en el pitjor dels casos podrien afavorir que s’ocasionessin incidents o accidents.

La Direcció de TEPSA, lluny de treballar per solucionar-les, amb la seva actitud, intencionadament o no les està afavorint.

Com tots hem pogut veure, el relleu generacional en la Direcció de TEPSA, lluny de treballar per a solucionar els problemes de sobrecàrrega de treball, de vetllar per una vigilància de la salut adequada als productes als quals estem exposats. Lluny de promoure una cultura real de la Prevenció i la Salut en el treball, més enllà de mera propaganda. Lluny d’alleujar amb contractació la sobrecàrrega de treball existent en les instal·lacions. Lluny de contemplar el delicat del nostre treball manejant matèries perilloses. Ho assumeix o mira cap a un altre costat. Cap als treballadors.

En els últims dies la Direcció de TEPSA està promovent un nivell de tensió i sotmetent al personal d’operacions a una càrrega mental i unes pressions molt perilloses en qualsevol treball. Està armant un argument a base de sancions i expedients a operaris de manera gairebé obscena en la qual “la foto Final” pretén ser moguda a propòsit en una adreça: la dels/les treballadors/es, per a així construir el fals relat que les manques en seguretat i el risc, vénen donades únicament per part dels/les treballadors/es.

Nosaltres, que portem anys denunciant i comunicant la manca de personal i el risc que això suposa, veient com tapen incidents molt greus en els quals només l’empresa té responsabilitat i sancionen petits errors de treballadors amb un relat fals, intencionat, obscè. Que portem temps avisant a l’empresa que tres persones no poden atendre una emergència amb dos vaixells de matèries perilloses en descàrrega. Que hem avisat una vegada i una altra que s’estan donant situacions molt perilloses.

Nosaltres unides no permetrem que TEPSA sigui un altre IQOXE!
I és que no tenim dubte que tot això està directament relacionat amb un nou pla de reestructuració que acabarà reduint condicions, salaris i en la línia dels últims 6 anys: amb una política d’externalització i precarització que finalment acabarà afectant a tots els departaments.

Mai s’ha tractat de “a qui” assenyalen, persegueixen, sancionen o acomiaden… i ara tampoc. Sempre ha estat igual, ho feien amb la persona, però “de cara al col·lectiu”, ara tampoc ha canviat. Sembla que, a portes de rebre als nous compradors, RUBIS TERMINAL, potser la Direcció de TEPSA necessita “construir culpables” als quals dirigir el focus. Encara que això suposi comprometre l’ambient laboral creant aquest tipus de nefastes situacions.

Tampoc és una cosa que comprometi només la seguretat del personal d’operacions, això és obvi. Tots/es sabem la quantitat de personal que treballa en altres departaments, personal extern, etc.… i tot/es sabem les característiques de les nostres instal·lacions i la dels accidents greus associats a aquesta mena d’activitat. Sempre present el lloc en el qual estem, les empreses veïnes dedicades també a matèries perilloses, la proximitat amb la població civil: impedim que es repeteixi un accident tan recent com el de IQOXE i en el qual s’està demostrant clarament les negligències per part de la direcció d’empresa.


Per nosaltres, per les nostres companyes, per les nostres famílies.

Vaga indefinida a la subcontrata Bergé Logística

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

La filial de Saint-Gobain a l’Arboç, en vaga des del 14 d’octubre. La CGT denuncia que l’empresa va notificar la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats, negant-los la possibilitat de tornar a la feina

La secció sindical de CGT va convocar una vaga indefinida a la subcontrata Bergé Logística de l’Arboç a partir del passat 14 d’octubre després de l’anuncia de la rescissió de contracte per part de Saint Gobain. L’assemblea de treballadors de la subcontrata considera que “aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa”. Des del sindicat denuncien que “ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies” i que “SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció”. De fet, expliquen que Saint-Gobain ha notificat la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’ERTO del que estan afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, “negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina”.

Segons narren des del sindicat, “el dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en assemblea i decidim convocar vaga Indefinida; una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, ja que per molt ràpid que reaccionem la vaga no es pot convocar fins el dia 14”. 

Us reproduïm el comunicat de la secció sindical de la CGT a Bergé Logística: 

El passat dia 8 d’octubre Bergé ens convoca en reunió extraordinària i ens confirma la nefasta noticia:
“SGK (Saint Gobain Sekurit) ha rescindit el contracte amb l’empresa pel 12 d’octubre, de manera contundent y abrupta.“

Des de l’Assemblea de Treballadors pensem que aquesta rescissió de contracte, a més de contundent i abrupta, també es il•legal i llardosa. Ens estan robant el nostre lloc de treball, i amb això, el futur de les nostres 43 famílies. Diem de manera llardosa ja que SGK planteja això amb tota la mala fe de la que poden fer gala i la major tardança per donar-nos el menor temps de reacció. SGK notifica la rescissió del contracte el dia 6 a Bergé a les 20h, aprofitant l’oportú ERTO del que estem afectats alguns dies de cada mes, que s’allarga fins el dia 12 d’octubre, negant-nos la possibilitat de tornar als nostres llocs de feina.

El dia 7 pel matí ens arriba la informació de manera no oficial, ens reunim en Assemblea i decidim convocar Vaga Indefinida. Una altre vegada es deixa notar la llardositat d’SGK, per molt ràpid que reaccionem la Vaga no es pot convocar fins el dia 14.

Des de l’Assemblea només ens queda decidir que no tolerarem el robatori dels nostres llocs de feina i, amb ells, el futur de les nostres famílies.
Estem decidits a portar a terme quantes mesures estimem necessàries.

Valoració de les dues jornades de vaga de l’ensenyament públic

Equip Comunicació CGT Catalunya
CGT Ensenyament

Els dies 9 i 15 d’octubre del curs 2020-2021 es van convocar des de CGT Ensenyament, juntament amb el sindicat ASPEPC-SPS, dues jornades de vaga per tal d’evidenciar el rebuig frontal a la falsa normalitat imposada pel Departament d’Educació en connivència amb el silenci dels mitjans de comunicació afins al Govern de la Generalitat de Catalunya. La primera jornada va coincidir amb una convocatòria de vaga en paral·lel de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT.

Des de CGT Ensenyament hem volgut posar de manifest la situació real als centres educatius i mirar de contrarestar la intenció del Departament d’Educació d’amagar sota el sobreesforç dels docents, el personal de suport i el personal administratiu, la política d’improvisació i la infradotació pressupostària que ja arrosseguem des de les famoses retallades.

Les reivindicacions principals comunicades al Departament d’Educació han estat:

1. Reducció de ràtios: 10-15 a Educació Infantil-Primària; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.

2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE.

3. Dotació de personal sanitari a cada centre.

4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.

5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).

6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.

7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els treballadors amb menors a càrrec seu en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.

La resposta a aquestes dues convocatòries ha estat clara i contundent. Milers de treballadores i treballadors hem tornat a fer vaga i hem sortit als carrers dels diferents territoris de Catalunya a reivindicar millores en matèria de salut laboral per tal de minimitzar l’impacte de la Covid-19 als nostres centres de treball.

Hem intentat fer visible el risc que afecta tota la comunitat educativa, des del professorat fins a l’alumnat, des de les famílies fins al veïnat i des de les escoles bressol a fins a les universitats, evidenciar que cal combatre un problema que travessa les parets de les nostres escoles.

Tot i el joc brut perpetrat pel Departament d’Educació, els mitjans de comunicació públics de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, tant per invisibilitzar la vaga davant la nostra opinió pública, com per contrarestar-la mitjançant uns serveis mínims abusius i decretats a última hora, l’aturada ha fet trontollar el funcionament i l’activitat diària de molts centres educatius de tot el territori.

Un fet que constata la feblesa per afrontar aquest curs, amb un elevat nombre de grups “bombolla” sense la cobertura del personal necessari. Un augment de grups que no ha estat acompanyat d’un augment de les plantilles, sinó compensat amb la desaparició de l’atenció a la diversitat i en detriment de l’escola inclusiva.

Un augment de grups sense els espais necessaris per realitzar l’activitat amb garanties, amb la ventilació adequada i mantenint les distàncies de seguretat.

Un inici de curs amb nombroses baixes i confinaments però sense les substitucions requerides i imprescindibles, a causa de la falta de personal, com diu el Departament d’Educació, però també a causa de l’absència de planificació, perquè es va obrir la borsa de substitucions el 28 de juliol de 2020, tres dies abans de les vacances del mes d’agost.

“Ara com ara, continuen la inseguretat, la vulnerabilitat i la improvisació a les aules”

En definitiva, unes mesures de planificació i de seguiment precàries en matèria de seguretat que posen en risc la salut de milers de persones.

Concentracions i accions als diferents territoris

A la Catalunya Central es va fer la concentració el dijous 15 d’octubre davant la seu dels serveis territorials de Manresa. Membres de la secció sindical van fer una acció simbòlica precintant l’edifici. La idea era denunciar la precarietat pedagògica i la manca de seguretat sanitària amb què es treballa actualment. Volíem denunciar també que la part central de la nostra tasca, la pedagògica, està sent arraconada i és secundària.

Va quedar clar que el sindicat de confrontació i present al carrer i a alguns centres, és la CGT.

A Ponent es va fer una concentració el dia 9 a les 12 h davant el Departament d’Educació fent una crida a l’afiliació i als moviments socials de la ciutat perquè hi donessin suport. Vam empaperar l’edifici amb cartells i pancartes i el vam precintar simbòlicament. I tot seguit, vam improvisar una manifestació fins a la Universitat de Lleida, on també havia vaga convocada, i vam penjar dues pancartes.

Va ser una acció que va tenir cert impacte i també vam tenir visibilitat als mitjans al llarg del dia. Vam participar tant a les ràdios com a la televisió local. Vam centrar el discurs a evidenciar la precarietat laboral, les retallades, la manca de seguretat i la pèrdua de qualitat pedagògica responsabilitzant directament al govern de la Generalitat. En general el seguiment de la vaga a les terres de Lleida va ser molt pobra i va seguir la tònica de les últimes vagues, però la CGT vam estar al peu del canó denunciant la situació.

A la ciutat de Barcelona es van fer dues accions a les seus del Consorci d’Educació i a la dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, els dies 9 i 15, respectivament.

Va ser una acte de protesta, simbòlic i amb la participació d’afiliades de CGT Ensenyament, de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT, simpatitzants dels col.lectius, així com de companys i companyes d’altres sindicats de la CGT. Es van fer dues concentracions a la plaça de Sant Jaume en una convocatòria conjunta amb l’altre sindicat i el dia 15 es va improvisar una marxa que es va acabar davant del Parlament.

Des de la CGT Ensenyament valorem positivament les jornades de vaga dels dies 9 i 15 d’octubre, si bé som conscients que el Departament continua fent cas omís de les reivindicacions de la comunitat educativa. Ara com ara, continuen les sensacions d’inseguretat, vulnerabilitat i improvisació a les aules. Per tot això, animem les afiliades de la CGT, i la resta de companyes de la comunitat educativa, a afegir-se a futures mobilitzacions i reivindicacions. Que l’excepcionalitat d’aquest curs es faci visible als centres educatius i també als carrers. Per la salut i el benestar de tots i totes, no ens aturem!