El llegat sindical de Salvador Seguí Rubinat

Emili Cortavitarte Carral

Com bé sabeu, enguany commemorem el centenari de l’assassinat del Noi del Sucre, sens dubte el sindicalista de la CNT i del moviment obrer més significatiu i reconegut per les classes populars de fa cent anys.

De la seva trajectòria podem destacar: la defensa de la unitat d’acció sindical amb la UGT i la convocatòria de les vagues generals conjuntes de 1916 i 1917; el model de sindicat únic de branca o sector com a instrument confederal de lluita i solidaritat de la classe treballadora, per a superar l’etapa dels sindicats d’ofici i les petites societats obreres que dividien i afeblien les reivindicacions i enfrontar-se amb més força i cohesió a les organitzacions patronals; la seva intervenció en el míting de Las Arenas de Barcelona que va propiciar l’acceptació dels acords (entre els quals, la jornada de 8 hores per llei) després de 44 dies de vaga de la Canadenca; la resolució sobre el caràcter sociopolític de la CNT en la Conferència Sindical de Saragossa de 1922; les crítiques a la violència individual i la defensa de les accions de masses; el seu internacionalisme, etc.

La revisió i reedició del pensament de Seguí (Antología, editat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí) em permet escriure, de manera succinta, sobre el seu llegat i sobre aquells aspectes del mateix que considero que interpel·len l’anarcosindicalisme actual.

Llegeix més

La vaga que no vam fer

Àlex López, Educador Social del SARA afiliat a la CGT

El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) és un servei ambulatori de l’Ajuntament de Barcelona per a víctimes de la violència masclista

Vivim en un temps de desencís polític i sindical. A moltes ens envaeix el cos una sensació de que la vida és complicada, massa complexa a vegades. En un sentit social, l’ambient és de certa desafecció per els grans projectes de canvi social i de recerca del bé comú. Crisi rere crisi, aquest sistema que  marca el nostre dia a dia intenta fer-nos pensar que la millor recepta és centrar-se en una mateixa. 

El 23 de febrer del 2023 vam convocar una vaga i la vam guanyar. Sense fer-la.

Llegeix més

Demanda col·lectiva dels interins a la justícia europea

La Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques (FETAP) de la Confederació
General del Treball (CGT) ha tramitat el passat mes de juny una demanda col·lectiva per l’abús de la
temporalitat en totes les administracions públiques de Catalunya.
Es denuncia la no transposició de la directiva europea que regula el treball per durada determinada, així
com l’incompliment sistemàtic per part de les administracions públiques i del poder judicial de les
resolucions que sobre aquesta matèria ha dictat reiteradament el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE). I és que la doctrina aplicada a l’estat espanyol no és conforme al dret comunitari,
que ha de prevaldre sobre les legislacions nacionals.

Llegeix més

Hi ha carbó a les vagues d’informàtica

Òscar Murciano

El passat 16 de juny, en el context d’una inflació del 15% des del 2020, tres consultores informàtiques que donen feina a 7500 persones es posaven en vaga de manera coordinada, convocada per seccions de la CGT i amb el suport d’altres sindicats. Ampli seguiment i departaments completament aturats que van posar en risc els sistemes informàtics de Bancs, administracions públiques i unes empreses de l’IBEX-35 que van elevar queixes respectives als seus proveïdors. Es van fer manifestacions i concentracions a quatre ciutats de l’estat. Aquesta pel·lícula ens pot resultar familiar, a simple vista és un capítol més de les lluites dels i les treballadores per reivindicacions justes i rellevants. Però hi ha alguna cosa més.

Llegeix més

És qüestió de temps

Toni Álvarez, Mal d’escola

Un dels recursos més valuosos en un centre educatiu és el temps. Deia l’Adriana, a la columna del número passat, entre moltes altres coses, que «els dies se succeeixen a una velocitat sorprenent, no pots despistar-te, cada segon és un instant fonedís on està en joc aprendre o no». Amb aquesta angoixa primària vivim el fet educatiu als centres. Acostumem a parlar de la falta de temps per fer les coses: per produir més, per tenir més volum d’experiències, per coordinar-nos més. Aquest acostuma a ser el concepte de temps que es demana a les escoles, el relacionat amb el rellotge, el temps cronològic, una quantitat ascendent de dies, hores i minuts que ens han de permetre construir i pensar en comú.

Llegeix més