En motiu de la Vaga General del proper 8 de març, parlem amb la Montse Sánchez, actualment Secretària de Gènere de la CGT de Catalunya. Va ser escollida al Congrés que l’organització va celebrar a Òdena el passat mes d’octubre, ara farà just cinc mesos. Com a treballadora de l’empresa SEAT, ha estat una militant activa dintre de la Federació del Metall i també a la Federació del Baix Llobregat, sempre implicada, a més, a la secció sindical de la CGT a SEAT.
Bon dia Montse.
La primera pregunta és gairebé obligada. Arribes a la secretaria de gènere en uns moments en què el feminisme està trasbalsant consciències i està aconseguint ser un dels motors del canvi social. Sabent que els reptes són grans ja que les organitzacions sindicals encara estan fortament masculinitzades, què et fa decidir a presentar-t’hi?
El suport de les companyes i justament poder donar-li veu a totes des de la secretaria de gènere és el que em va motivar.
Les dades ens diuen que la precarietat laboral té una afectació molt superior en les dones que en els homes. Alhora aquesta precarietat allunya de la capacitat d’organitzar-se per combatre-la, i per tant, allunya les dones de les organitzacions sindicals. Creus que hi ha prou debat sobre això, és a dir, està esdevenint un eix important des del feminisme?
Cal que n´hi hagi. Els grans sindicats, lluny de la realitat i la precarietat que és evident que te nom de dona, degut precisament a les polítiques depredadores del patriarcat, han influït negativament en el concepte sindical de la classe obrera que ja fins i tot ni s´anomena… diem treballadora, però el concepte “obrera” ja pràcticament està en desús.
Per això el nostre sindicat, que si és de classe, ha de ser avui més que mai, una eina de defensa de les més precàries.
El 8 de març de 2018, es va organitzar la primera vaga general feminista a l’estat espanyol. Aquesta vaga però, té caràcter internacional i sembla que ha arribat per quedar-s’hi. Creus que està justificada la necessitat d’aquestes convocatòries?
Les agressions masclistes són ja insuportables i intolerables. L´agressió és a la vida i a la terra en el seu conjunt però no podem oblidar totes les mortes, violades i maltractades pel simple fet de ser dones… és evident que és necessària la nostra revolució com a dones.
Si en fem una anàlisi purament sindical, no podem dir que aquesta vaga, almenys al 2018, tingués un efecte d’aturada laboral molt alta. Creus que s’hauria d’ampliar la mirada des del sindicalisme per valorar els efectes d’aquesta convocatòria de vaga?
És una vaga amb un ampli concepte de gènere que pretén qüestiona-ho tot per canviar-ho tot. Estem molt contentes per l’èxit de les grans mobilitzacions de l’any passat, però és evident que com a sindicat hem de seguir creant consciències per aconseguir que el conjunt de la classe treballadora, especialment les obreres, siguin les que s’empoderin i liderin i aconsegueixin aquest canvi.
Ara parlem en clau interna. La CGT va organitzar un congrés extraordinari estatal per parlar de feminisme. En aquesta línia, les ponències que s’hi van presentar estaven íntegrament enfocades en buscar la manera que el sindicat esdevingui una eina aliada per combatre el patriarcat. Creus que estem a l’alçada d’aquesta revolució social? És a dir, treballem perquè el contingut de les ponències es converteixi en la nostra praxi?
Tot i ser un sindicat alternatiu que aspira a la repartició de la feina i la riquesa, i en conseqüència, acabar amb el capitalisme, he d’admetre que hauríem de fer una profunda reflexió que ens doni la capacitat de detectar les nostres mancances en aquest sentit.
Les lluites feministes no són uniformes. Què voldria dir “feminisme de classe”?
Organitzar-nos per alliberar-nos. I alliberar-nos no només del sistema patriarcal sinó també del capitalisme, que a més de submises ens vol precàries i esclaves.
Hem vist que has sortit escollida a les últimes eleccions de la SEAT com a delegada. És difícil compaginar la militància de delegada amb la Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya?
Dificilíssim, sense més.
Justament treballes en un sector que històricament està molt masculinitzat. En canvi, la Federació del Metall de Catalunya sembla ser un dels ens més conscients de la necessitat de la lluita feminista. Com expliques aquest fenomen?
Als darrer anys hem tingut un important increment de companyes afiliades, i no només afiliades sinó sobretot de militants. Això ha fet que dins del treball diari hi hagi més aportacions i més propostes i reivindicacions de les dones i en clau feminista que han fet que les nostres necessitats es visibilitzessin. Tanmateix, la consciència dels homes del sector del metall ha anant tenint cada vegada més clar que qualsevol transformació social ha de ser amb les dones, i amb un pla d´igualtat real.
Passem a un altre tema. Dones de CGT, Dones Llibertàries… Quina diferència hi ha?
Dones Llibertàries som un grup autònom dins de la CGT i ens considerem continuadores de la tasca engegada per Dones Lliures del 1936, per tant existim molt abans de que la part orgànica del sindicat decidís reconèixer una organització de dones pròpia a través de les secretaries de gènere. A més considerem la part cultural i activista feminista com a fonamental, a més de l´acció sindical.
Aquests col·lectius no són ens reconeguts orgànicament per la CGT. Per què?
No som reconegudes perquè històricament sempre hi ha hagut reticències en donar veu i responsabilitat a les dones dins del sindicat, on encara tenim un sostre de vidre preocupant i actituds masclistes i paternalistes, encara que siguin poques, vers les dones, al cap i a la fi, com en el conjunt de la societat.
Com es podria fer casar una idea amb l’altra?
És molt senzill, amb el reconeixement orgànic de l’organització per tirar endavant la nostra tasca com a part integral feminista i transformadora revolucionària de la societat.
