La formació com a pas previ a l’acció

Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya.

”una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau”

Vivim en un sistema on la hiperespecialització i compartimentació del coneixement ens porten al fet que la nostra visió del món sigui extremadament estreta i a tenir una falsa sensació de poder. La societat i les diferents problemàtiques que ens afecten s’han tornat tan complexes que poques vegades tenim un control real sobre què vivim. A més, se’ns condiciona a viure d’una forma totalment individualitzada, aïllades les unes de les altres, alimentant el mite de l’autonomia individual. Però paradoxalment la nostra societat és la que ha generat més dependència en les persones: gairebé ningú té els coneixements suficients per a crear per si mateixa (o la comunitat a la qual pertany) el propi aliment, vestit o habitatge; cosa que la majoria de persones i comunitats al llarg del món i de la història sí que han sabut fer. El Patriarcat, l’Estat i el Capitalisme són els responsables d’aquesta situació i són els mecanismes d’opressió que permeten emmascarar aquesta ignorància que ens porta a ser-ne completament dependents per sobreviure. A partir de desposseir-nos del coneixement i de fragmentar-lo, creen part de les cadenes que ens lliguen a ells.

Per això la formació, el procés pel qual una persona adquireix coneixements, és una de les parts fonamental per a la lluita, per a la llibertat i per a la vida. Necessitem formar-nos per entendre millor el món, per reconèixer i saber com funcionen els diferents mecanismes d’opressió, per conèixer quines han estat les lluites en el passat que han tingut èxit i quines no, i així aprendre d’elles. Necessitem eines teòriques i analítiques que ens permetin saber quina i com és la societat en la qual volem viure i com hem de lluitar per assolir-la. Però també necessitem adquirir aquells coneixements més tècnics i pràctics per a solucionar aquí i ara totes les petites facetes i parts quotidianes de la lluita. Necessitem aprendre des dels aspectes més bàsics com són fer cartells o participar d’una assemblea, fins a altres més complexos com són coordinar un grup de treball, comunicar-nos digitalment de forma segura, fer un piquet, confrontar a la patronal o utilitzar les poques eines jurídiques que tenim al nostre abast. Hem de desenvolupar tots aquells aspectes que complimenten els sabers més teòrics i que ens permeten autoorganitzar-nos per reaccionar.

Evidentment, no totes podem saber-ho tot, però sí que és necessari que de forma col·lectiva generem una heterogeneïtat de coneixements que ens permetin encarar la lluita amb èxit. Una organització amb un pensament monolític és com una persona que sols té un martell: veurà qualsevol problema com un clau.

Finalment, cal tenir en compte que l’acaparament de coneixement genera rols d’autoritat. Per això, si volem que la nostra organització no funcioni de forma vertical hem de fer un gran esforç en autoformar-nos i en ajudar a formar a les noves companyes. És important facilitar l’accés a la informació tenint en compte la diversitat de necessitats, compartir els coneixements i les experiències entre nosaltres i assegurar el relleu. Aquestes també són tasques imprescindibles per a un bon funcionament.

En tot això estarem intentant aportar eines i solucions des del nou Grup de Treball de Formació del Comitè Confederal de la CGT Catalunya, tot aprenent de la feina de formació que ja es fa de forma excel·lent en moltes seccions, federacions i sindicats; i ajudant a qui ho demani i necessiti.

Ens veiem als carrers… però també a les aules, biblioteques i seminaris.