La coeducació als centres educatius de Catalunya: Paper mullat

Ingrid Chavarria i Elena Calvo. Secretaria de Gènere de CGT Ensenyament Barcelona. 

Des dels últims 8 de març, amb vagues generals convocades, manifestacions massives i gran ressò mediàtic dels greuges que patim les dones en tots els àmbits de la vida pública i privada, la societat en general està prenent consciència que el sistema patriarcal castiga de moltes maneres, entre d’altres, la meitat de la població. I anem pel bon camí: hem de continuar promovent el feminisme a través de tot tipus de lluites perquè pensem que sense aquesta perspectiva no és possible aconseguir un món més just per a tothom.

En l’entorn escolar, com a reflex de la nostra societat, també s’han remogut consciències i tant professorat com famílies fan passes per construir una educació igualitària i no discriminatòria ni de les dones, ni dels infants i joves amb diversitat funcional. Sempre hi ha hagut docents implicats de manera individual amb aquesta tasca però ara, davant de, per exemple, les conseqüències més flagrants del masclisme, com la violència de gènere, la societat mira l’escola i reclama aquesta tasca formadora i preventiva. 

Cal preguntar-se doncs què s’està fent des de l’administració per impulsar i acompanyar aquests canvis que la societat demana. S’estan fent passes endavant?

El Departament d’Ensenyament fa anys que va redactar un Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu, també va preveure que als Consells escolars hi hagués un referent de coeducació. Què s’ha fet en aquest sentit?

Les actuacions previstes s’han deixat a la bona voluntat i al temps extra dels docents. I el referent de coeducació pot ser qualsevol membre del Consell Escolar, com una mare o un membre de l’alumnat, sent evident en aquests casos la manca d’espais per coordinar-se amb el professorat -que és qui ha de dur a terme les accions educatives a les aules i els centres amb l’alumnat-. Què han estat aquestes directrius i documents? Paper mullat.

I ara?: COEDUCA’T 

La propaganda sobre el programa Coeduca’t ha arribat a alguns centres educatius del país. 

L’objectiu d’aquest programa és ajudar els centres a treballar aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa

El programa preveu incorporar aquests continguts en currículums, tutories, sortides, temps de menjador… i implicar també les famílies. Un programa ambiciós.

“les actuacions previstes s’han deixat a la bona voluntat i al temps extra dels docents”

I en la pràctica? El programa són tres fulls on s’explica un pla eteri on (a part d’oferir recursos en el web d’xtec) s’ofereix formació per dues persones de cada centre (20h: 15, presencials i 5 de treball al centre) El Pla ja està en marxa. Però trobem moltes mancances de pes:

  • El programa Coeduca’t s’ha fet des de l’administració, sense posar-se en contacte (per recolzar-los) amb docents i centres que estan portant a terme projectes de manera voluntària. 
  • No s’han modificat els currículums, en ells continua sense aparèixer la paraula coeducació. Tampoc s’ha fet una revisió dels currículums explícits i ocults.
  • No hi ha una oferta formativa en coeducació on hi puguin accedir totes les persones interessades. 
  • Tampoc es parla d’on surt el temps de formació (les 20 h) de l’equip impulsor dels centres interessats. És que la formació també s’ha de fer en el temps de la vida privada del professorat? I les 5 hores “de treball al centre” s’han de treure d’hores de guàrdia o d’altres activitats imprescindibles per a la marxa del centre? Quin centre pot assumir prescindir de 2 docents durant aquestes hores?
  • I el més important, el programa en cap cas implica establir temps i espais de reflexió als centres per poder implementar els canvis que es requereixen.

On són els recursos necessaris per poder portar a terme aquest programa? 

El propi títol sembla sarcàstic, és un reflexiu, és a dir, “ja t’ho faràs”. I és tal qual, perquè en cap  moment parla d’invertir recursos per poder dur a terme aquesta actuació que la societat reclama.

Denunciem que el programa Coeduca’t i la resta de plans i documents del departament sobre coeducació són paper mullat! 

Denunciem el departament d’Educació per l’atac que fa a la conciliació de la vida privada i laboral dels docents, en suposar-nos una implicació de superherois i la voluntat de treballar moltes hores extra. Denunciem que és negligent en calcular les plantilles necessàries als centres per desenvolupar aquests programes i, en general, per fer rutllar els centres i les aules en el dia a dia. I també denunciem que la voluntat real del departament d’Ensenyament d’incorporar la coeducació a l’escola d’aquesta manera sistemàtica, rigorosa i respectuosa és nul·la.

Solucions? Si no hi ha recursos a la pública, queda com sempre l’oferta i les condicions de la privada: tallers per a alumnes i xerrades de sensibilització dirigides a les famílies. Per a tothom? No. La bretxa de classe també afecta la coeducació dels nostres infants i joves atès que en centres on les AMPAs i AFAs estan organitzades -generalment en centres on l’alumnat es de classe mitjana- i tenen sensibilitat respecte el tema, troben els recursos necessaris -demanant subvencions o mitjançant els copagaments directament- per oferir tallers i xerrades als centres educatius. En canvi, als centres on no hi ha una AMPA o AFA forta, o on no hi ha professorat sensibilitzat, els tallers gratuïts que s’ofereixen són impartits majoritàriament pels mossos d’esquadra, qui no representen un model antiviolent i antipatriarcal precisament. 

Cal doncs que els programes que impulsi el Departament contemplin la promoció d’aquests tallers i xerrades amb fons públics fugint dels copagaments que suposaran sempre segregació escolar. 

Per tot això cal que: 

  1. El referent de coeducació dels centres sigui un membre del claustre. 
  2. La comissió de coeducació sigui prescriptiva i oberta a tota la comunitat educativa. 
  3. Hi hagi dotació de plantilla perquè els referents de coeducació puguin formar-se i fer la seva tasca impulsora i de coordinació al centre. És l’única manera amb que es podran rendir comptes de la seva tasca i així assegurar-se que el tema de la coeducació no és paper mullat. 
  4. El professorat dels centres educatius tenen una càrrega de feina ingent, cada cop més burocràtica, amb l’increment d’hores lectives que no s’ha revertit des de la crisi i les retallades, i ara pretenen que les persones motivades treballin més encara per implementar programes de coeducació. El que acaba passant, i és natural, és que no es fa res o com a màxim es revisen els documents de centre per a que utilitzin llenguatge inclusiu. Cal doncs que el membre del claustre referent de coeducació tingui hores per realitzar la seva tasca. És la única manera amb que es podran rendir comptes de la seva tasca i així assegurar-se que el tema de la coeducació no és paper mullat. 

Els 750€ del Pacte Nacional contra la violència masclista. 

Per altra banda, el govern de l’estat Espanyol, a través del Pacto de Estado en materia de violencia de género, en concret a partir de la pàgina 122, enumera mesures generals en matèria de coeducació. 

Una de les mesures que ha arribat als centres de secundària és la dotació de 750€ per comprar llibres enfocats a aquest objectiu. Aquesta mesura però és opaca en tant que no s’ha informat d’on surt aquesta dotació o qui ha decidit traduir les mesures del pacte a aquesta dotació que per una banda només es dirigeix als centres de secundària i d’altra no inclou la possibilitat de rebre formació per part del professorat ni d’oferir xerrades o tallers a l’alumnat i les famílies, actuació que creiem més efectiva que omplir la biblioteca de llibres, que també és necessària. 

Per això des de la secretaria de Gènere de CGT Ensenyament Barcelona vam registrar instància sol·licitant els canvis pertinents a la normativa, demanant explicacions respecte la dotació per materials coeducatius i sol·licitant una reunió amb els responsables; i estem proposant als Claustres i Consells escolars una petició similar a la que hem fet com a CGT, reclamant hores de desgravació pel referent de gènere, reclamant fer prescriptiva la comissió de gènere, i reclamant  explicacions sobre la dotació de 750€. 

Per una coeducació real en els centres educatius!