Les dones a través de l’educació de filles i fills estem transmetent, sense adonar-nos, el poder patriarcal.
El patriarcat està tan arrelat a la nostra societat que no ens adonem. Les dones tenim el repte de ser fortes per educar en igualtat els nostres fills i filles i detectar els gèrmens de domini.
En la meva infantesa l’aparent domini de la dona a la llar era supervisat pel cap de família. I la violència patriarcal estructural patida per les dones es transmetia a través d’elles cap a les filles i fills: ,”el teu pare diu….. el teu pare creu… al teu pare no li agraden…. el teu pare vol….” ¿Era el pare déu per excel·lència del qual brollava la veritat universal i les dones les submises executores?
Avui en dia poden ser altres els canals que serveixen al patriarcat per mantenir-se: “és que les dones són més espavilades… aprenen ràpid totes les tasques domèstiques…. a les escoles i universitats tenen molt bons resultats…” Sempre fent distincions
És una percepció general i en tot cas ha de ser un debat dins el
feminisme: ¿som les transmissores del
patriarcat? Sense nosaltres, les dones, és impossible acabar amb ell.
Tenim les eines per fer-ho, però: hi ha l’oportunitat? ¿Ens deixem arrossegar
pels esdeveniments i la cultura establerta?
La manifestació del 8 de març d’enguany continua plena de dones joves que
reivindiquen, reclamen, que se les tingui en compte, que tenen drets!! Tan a
nivell social, cultural, laboral i de vida!
Però ¿sabem realment els mitjans de
transmissió d’aquests valors patriarcals que volem destruir?? És aquesta la
qüestió: la transmissió patriarcal continua a casa, a les escoles, en les
relacions humanes, a la societat que ens ha construït el sistema, a través dels
seus mitjans econòmics, eclesiàstics, estatals, de comunicació i difusió.
Les dones som les transmissores de la vida i del destí!!
Una companya de 98 anys, que el 8 de març va okupar amb nosaltres el carrer Aragó de Barcelona, en aquest acte simbòlic d’obrir els carrers a la ciutadania, cridava amb força: “Les dones som fortes” i reivindicava la necessitat que les famílies siguin un nucli unit per tenir cura dels seus membres i no patir la soledat!
Aquest és un altre punt de debat en el feminisme: ¿com construïm les ciutats i els espais de convivència i cura? ¡Aquells dels quals les dones sempre hem estat la força de domini!!
Infants, adolescents, adultes, treballadores i en la maduresa de les nostres vides. Com ens volem en totes elles? Construïm un món nou des del feminisme!
———————
Carme Álvarez. Militant de Dones Llibertàries
