On estem després de la llei d’habitatge estatal?

Irene Escorihuela, Advocada  i Directora de l’Observatori  DESC

El moviment pel dret a l’habitatge és un dels més potents i divers que ha existit la darrera dècada i reivindica, no només un sostre i quatre parets, sinó una llar digna i per a tothom. I, si bé la famosa “autotutela de drets” és un dels seus trets més potents —aturar desnonaments (la PAH de Barcelona aquestes setmanes comptava el seu desnonament aturat número 1000) o ocupar habitatges per a reallotjar persones desnonades—, no és menys cert que són solucions autogestionades però parcials a un problema, com sabem, estructural.

Llegeix més

LA LLUITA PEL DRET A L’HABITATGE

LLUITES I HABITATGE

Redacció

EL PAISATGE ABANS DE LA TEMPESTA

La classe treballadora sovint les ha passat magres per tenir un lloc on viure. El passat és dur i ple d’exemples. El paisatge habitacional de les classes populars és el del barraquisme; dels polígons d’habitatges sense carrers, escoles, parcs o centres mèdics ni transport públic; de les colònies mineres o tèxtils on l’amo de la fàbrica o la mina ho era de les claus del pis —deixant les famílies treballadores en una situació d’extrema dependència i vulnerabilitat—; i encara la realitat dels «rellogats» i de la gent sense sostre.

I hi ha hagut, sempre, una lluita constant per defensar el dret a l’habitatge i a uns barris on es pugui viure bé. Des de la CNT s’havien impulsat des de cooperatives d’habitatges a vagues de lloguers. Associacions veïnals van aconseguir portar transport públic, biblioteques, parcs, escoles i tot el necessari als buits polígons d’habitatges.

Avui hi ha encara assentaments de barraques, rellogats, okupes, i gent que fa la viu-viu i es deixa el sou sobretot en el lloguer —un sou que tal com entra, surt—. I hi ha, encara, organitzacions barrials i per l’habitatge plantant cara.

Llegeix més

Un Congrés per guanyar

Els dies 16 i 17 de novembre, va tenir lloc el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya.

Iru Moner. Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya

Ja fa 10 anys que la PAH va sorgir com un huracà als pobles i barris colpejats per la crisi, i des d’aquell moment el problema de l’habitatge ha canviat en les formes, però l’arrel continua sent la mateixa: la mercantilització d’un bé de primera necessitat. Partint d’aquesta premissa, el capitalisme actual s’ha llençat a especular i acaparar béns i productes bàsics per a la vida de les persones, l’aigua, la salut i l’habitatge són alguns exemples dels nous mercats que el neoliberalisme obre per tal d’enriquir més els inversors, amb la consegüent amenaça que aquest fet comporta per a la vida digna de la classe treballadora.

El context social post crisi ha canviat, diferents governs han passat, però el problema de l’habitatge persisteix, com va existir als anys 30 i als 90 i com sembla que seguirà existint durant anys si no ho aconseguim aturar. El que ha passat els darrers 2-3 anys és que l’organització per fer-hi front s’ha articulat de forma molt dinàmica, des de les PAH’s, als sindicats de llogateres i passant per la nova galàxia de sindicats, grups o col·lectius en defensa de l’habitatge que han sorgit arreu del territori, especialment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Més de 500 militants acreditats de quasi 70 grups o nuclis diferents es van reunir per posar sobre la taula noves formes organitzatives i noves estratègies de lluita. A més a més de debatre sobre la part més visible, que és la d’aturar desnonaments, també es va aprofundir sobre altres temes, com les ILP’s, la legislació protectora dels inquilins, la regulació dels preus de l’habitatge, la gentrificació, els efectes Airbnb, l’ocupació, els fons voltors, grans, mitjans i petits propietaris. Es van proposar estratègies clàssiques del sindicalisme, com la negociació col·lectiva davant de l’abús de grans propietaris, la vaga de lloguers, diferents formes de pressió, les comissions de treball i altres formes de comunicació. I també es va parlar de cures, perquè no hem d’oblidar la colossal feina que està tirant endavant aquest moviment amb la consegüent càrrega psicològica i emocional que comporta.

“d’aquest Congrés n’ha sortit reforçat tot el moviment anticapitalista”

No negarem com de traumàtic pot ser el fet de viure amb la possibilitat de quedar-se sense casa, els desnonaments policials, o els para-policials que empreses com desokupa efectuen cada cop més amb la complicitat de la policia. La tensió, l’angoixa i les depressions que a vegades genera el fet de portar aquestes lluites endavant sense pauses ni treves. Doncs aquests moments traumàtics, només es poden combatre amb suport mutu i cures, amb les alegries, les abraçades i la bona sensació que deixa aturar un desnonament, el fet de doblegar un propietari usurer o reallotjar persones sense casa en pisos o edificis buits, i per això fan d’aquest moviment un espai potencialment feminista. Doncs no podem passar per alt la gran quantitat de dones que participen d’aquesta lluita. Dones de totes les condicions i edats, moltes joves, però també dones d’arreu i d’edats molt diverses, dones fortes que sovint són qui agafa les regnes de la seva vida en veure’s abocades elles i les seves famílies a la misèria.

Com a sindicalista de la CGT, com a observador convidat, el que més vaig gaudir, va ser que tot i les diferències que hi pot haver entre els veïns de les Corts, Sant Cugat, Ciutat Meridiana o Rubí, tothom era allà per a treballar plegats i ajudar-se. Tot i les diferents cultures polítiques que allà s’hi trobaven, tot i les particularitats i diversitat de cada persona i de cada grup o organització, tot i el color de les diferents samarretes, allà tothom anava a una. Anaven unides per  avançar, anaven a guanyar, es van ajuntar per fer la vida impossible als que impossibiliten la vida digna.

D’aquest Congrés n’ha sortit reforçat tot el moviment per l’habitatge i amb més eines per plantar cara a la bèstia. Però crec que tot el moviment anticapitalista català també n’hem sortit reforçat. I sobretot n’hem sortit més unides. Perquè davant el present negre que ens ofereixen de salaris de merda, l’augment de lloguers, i les hipoteques impossibles, només ens queda la unitat, la fraternitat dels que estem a baix i només tenim les nostres mans i caps per sobreviure a la selva del capitalisme.

I, a partir d’aquí, en un futur no gaire llunyà esperem consolidar una sòlida amistat i cooperació entre aquests dos fronts de lluita, el laboral i l’habitatge. Doncs en el fons, són la mateixa lluita, els acomiadaments d’avui són els desnonaments del demà, doncs qui té els diners, té les empreses i alhora, té els edificis. Perquè fins que no entenguem que el problema és integral, que tots els fronts i les diferents lluites en són una, no podrem oferir una alternativa sòlida, no podrem plantejar una esmena a la totalitat del sistema.

“La idea s’inspira en el Congrés de Sants organitzat el 1918”. Parlem amb Aitor Terradelles

Redacció

Durant aquests mesos s’està duent a terme el procés per l’organització del Congrés d’Habitatge de Catalunya. Parlem amb Aitor Terradelles, membre del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i membre del Grup Motor del Congrés d’Habitatge de Catalunya, que ens explica què és i quina importància té aquest congrés.

– Primer de tot, explica’ns què és això del Congrés d’Habitatge. 

En poc temps la lluita pel dret a l’habitatge ha canviat molt. Els preus de lloguer tenen una importància que fa 5 anys no tenien. La PAH s’ha centrat en la ILP i a tot el territori (especialment a l’AMB i al Maresme) han aparegut nous col·lectius d’habitatge amb les seves pròpies dinàmiques. 

Des d’algunes militants del moviment, volíem intentar reflexionar sobre el moment on ens trobàvem i, sobretot, veure cap allà on podíem anar conjuntament. Malauradament, la dinàmica sindical dels nostres col·lectius (molts amb poca experiència) no ens permet dedicar-li temps a tenir debats profunds i sabíem que no volíem construir una coordinadora que no durés més d’un any degut a les diferents opinions. 

Vam pensar que l’organització d’un congrés, preparat amb temps i impulsat per un grup motor, podria ser la fórmula per trobar punts en comú, teixir estratègies i plantejar models organitzatius. Així doncs, el Congrés d’Habitatge de Catalunya és tot un procés que va començar cap al juny de l’any passat i on hi trobem diverses fases de debat i decisió.

– Entenem llavors que és una iniciativa dirigida a posar en comú i dotar d’una mateixa coherència totes les iniciatives relacionades amb la lluita per l’habitatge?

Sí, la idea de tot plegat és trobar diverses línies des d’on abordar aquest conflicte conjuntament. No volem que aquesta lluita s’apagui quan ja no tinguem més força o idees, hem d’aprofitar ara, que estem amb ganes, per implementar noves estratègies i formes de lluita i passar al següent nivell. 

En aquest sentit, la idea s’inspira en el Congrés de Sants organitzat el 1918 (ara farà 101 anys) quan els sindicats van decidir canviar el seu model organitzatiu i com això va suposar una gran millora en la lluita, resultant en la Vaga de la Canadenca de l’any següent.

– Perquè, com al Congrés de Sants, pel que fa a la participació al congrés, hi poden participar multitud de col·lectius i entitats, sense perjudici de la seva naturalesa organitzativa?

El Congrés és tot un procés i, en cada un, hi participen uns agents concrets. Creiem que, qui lideri aquest procés i qui en tregui les línies finals hem de ser els grups d’habitatge que ja treballem en base al suport mutu (PAH’s, Sindicats de Llogaters, grups i xarxes d’habitatge, etc.).

“la idea de tot plegat és trobar diverses línies des d’on abordar aquest conflicte conjuntament”

Entenem també que, en diversos pobles del territori, on hi ha menys activitat, hi han col·lectius que fan feina d’una mica de tot: no els hi volem barrar al pas a participar. L’únic requisit és que treballin el tema de l’habitatge a través del suport mutu entre afectades.

Dit això, ara hem tingut uns debats locals on hem donat veu al veïnat perquè aportessin les seves idees. Tenim planejat diversos debats sectorials (laboral, feminisme, cooperatives, jovent) on volem que hi vinguin els actors claus de cada àmbit. Hem de plantejar línies de cooperació entre altres àmbits de lluita, doncs els problemes d’habitatge sempre van junts amb problemes de salari, d’edat, de gènere, origen…

– En aquest sentit, hem vist que en el decurs del procés d’aquest Congrés hi ha diferents fases. Perquè?

No volíem posar tota la llenya a un intensíssim cap de setmana i, potser, no posar-nos d’acord. Sabem com funcionen les dinàmiques de debat i no és sa ni productiu plantejar grans debats d’aquesta manera. A més, partim de bases ideològiques diferents. Per això, plantegem diverses jornades i moments on fer les preguntes adequades. D’altra banda, això ens ajuda a mantenir els nostres ritmes de militància, que no són baixos, mentre les diferents comissions treballen. A part, com ja hem dit, volíem que hi participessin col·lectius molt diferents i, fer-ho en diferents fases ens ha permès anar reclutant gent i fer el congrés més extensiu.

– Tenim data per la trobada, per la celebració del Congrés en si?

La trobada final, on s’aprovaran les ponències generals, es celebrarà, aproximadament, a principis de Novembre.

– Quantes organitzacions estan participant a hores d’ara?

Ara mateix tenim més de 20 col·lectius que han aprovat la seva participació i estem, pràcticament, en permanent expansió. Hi ha especialment presència a l’AMB i al Maresme. Dins les possibilitats de cada grup, s’aporten mans a treballar en les diferents comissions del grup motor, que és l’òrgan que va impulsant les fases del procés. També hi ha grups que no poden aportar gent i simplement confirmen que participaran de les decisions més claus, que també és una forma de participar.

– El mes passat vam assistir a mobilitzacions a Barcelona. Es fan de forma coordinada? Quin pes tenen aquestes mobilitzacions en el Congrés d’Habitatge?

La majoria de grups participants ja estem coordinades de manera informal, ja que la nostra militància es creua per casos que portem conjuntament o campanyes que creiem interessants.  Les mobilitzacions són una part important dels debats que hem de tenir i hem de reflexionar sobre quines són les seves oportunitats i debilitats.

– La PAH, per exemple, porta molts anys de lluita per l’habitatge digne i, a més, a infinitat de modes: escraches, manifestacions, okupacions, etc. Hi ha una aposta per algun tipus de mobilització determinada per part del Congrés d’Habitatge?

Justament volem posar totes aquestes dinàmiques que hem estat practicant fins ara sobre la taula i dir: “ens estan sent útils? Què volem aconseguir amb elles?” No apostem per res en concret perquè existeixen moltes postures i el que fa falta és posar-se d’acord.

– Sindicat de Llogaters. Quina relació i quin pes té amb el Congrés?

El Sindicat de Llogaters participa al Congrés com un actor més, aportant gent a les comissions i impulsant tot aquest procés.

– Finalment, anima’ns a participar d’aquest Congrés. 

Per les persones que ja participin en grups d’habitatge: poseu-vos en contacte amb nosaltres i estarem 100% disponibles a resoldre-us tots els dubtes i pors que tingueu. No volem que es tracti d’un procés tancat a quatre assembles de Barcelona, sinó que volem que sigui extens i plural, encara hi sou a temps! Per qui no participi dels grups d’habitatge: si coneixeu col·lectius que tractin aquesta problemàtica, poseu-los en contacte amb nosaltres. 

Per últim, si ja participeu d’altres sectors en lluita, estigueu atentes als debats sectorials que s’aniran donant.